Endavant rebutja que la CUP formi part d’un Govern amb JxCat i ERC en aquesta legislatura. En l’inici de les negociacions, l’organització de l’esquerra independentista adverteix que “en els pròxims dies s’iniciarà el ‘pressing CUP’ per a investir un nou president i garantir la governabilitat“. Davant això, reiteren que no poden formar part “de cap govern autonomista”, ni “ser la crossa per a les retallades i privatitzacions” i “encara menys, avalar la idea que l’autodeterminació l’aconseguirem a través d’un procés de negociació amb l’Estat”. Opten per una “acció institucional d’oposició” i fer servir els seus diputats “amb intel·ligència”, tenint en compte que “el sobiranisme transversal” els necessita “parlamentàriament”.
L’organització apunta que no es poden conformar “a demanar compromisos abstractes amb l’autodeterminació i declaracions simbòliques sobre girs a l’esquerra a canvi d’abstencions en investidures i aprovacions de pressupostos”. I van més enllà, assenyalant que el que cal és posar sobre la taula “elements de mínims”, com la retirada de la Generalitat de les acusacions particulars en causes contra independentistes i activistes de lluites socials o que els mossos “deixin de fer de força de xoc dels grans tenidors d’habitatge en els desnonaments”.
Endavant OSAN argumenta que només sent “catalitzador de les lluites socials” es pot aspirar a “créixer i disputar l’hegemonia tant del sobiranisme governamental com dels fronts amplis d’esquerres sota la tutela del PSOE”. Per això reclamen que la CUP esdevingui ” alternativa popular i rupturista, i no pas la crossa d’un govern autonòmic que no resoldrà les necessitats bàsiques de les classes populars” ni “tampoc podrà avançar en l’autodeterminació fins que no accepti que la revolució política que suposa la ruptura amb l’estat implica forçosament canvis socials profunds”.
Finalment, l’organització critica que JxCat i ERC “en comptes de centrar els esforços en avançar en el procés d’autodeterminació i confrontació amb l’Estat espanyol (…) s’han dedicat a disputar-se aferrissadament les molles del poder autonòmic i l’hegemonia del sobiranisme transversal“. “La confrontació amb l’Estat ha quedat reduïda al mer simbolisme sense cap pràctica rupturista que permeti avançar socialment i nacional”, carreguen.
71 
28 
