Elsa Artadi: "Puigdemont ha enviat quatre cartes a Junqueras sense resposta"

La consellera de la Presidència avisa Madrid que "no es pot seguir donant suport al govern de Pedro Sánchez, que és igual que el de Mariano Rajoy"

 

És tan gran el Polònia que no recordem haver-lo criticat mai. Fins avui. La paròdia d'Elsa Artadi (Barcelona, 1976) no ens sembla encertada. La consellera de la Presidència fake està ben caracteritzada i li han copiat bé el somriure i l'actitud, però no pas el discurs. Artadi és qualsevol cosa menys una persona frívola. Sap on és i per què hi és. Potser per això s'enfada quan, només començar, li diem que passa molt de temps a Madrid: "Això ho fan córrer, però és mentida. La meva agenda és pública, jo normalment estic aquí". Fet aquest parèntesi contundent, torna a somriure... El que dèiem, no l'han agafat bé.

 

Consellera Artadi, vostè viatja sovint a Madrid. Ha trobat algú que entengui bé quin és el clima que es viu a Catalunya?

Això ho fan córrer, però és mentida. La meva agenda és pública, jo normalment estic aquí, però sí que tinc relació amb el govern espanyol. La diferència respecte al govern anterior és que hi ha algunes persones, que no totes ni molt menys, amb les quals es pot parlar de tot. Es poden treure els temes sense que et responguin que d'això no en poden parlar, que és il·legal o que va contra la unitat d'Espanya. Es pot parlar, ara bé, més enllà d'això, a dia d'avui no hi ha res.

 

No tant en el sentit de predisposició política, sinó perquè no sembla fàcil que a Madrid s'entengui quina és la pressió a què es troba sotmesa la societat catalana.

Els mitjans de comunicació que es consumeixen a Madrid i a Espanya en general no ajuden a entendre res. Hi ha un relat creat que contribueix a la desinformació. Però també passa al País Basc. El lehendakari Ibarretxe m'explicava que és difícil que la societat basca estigui perfectament informada, perquè ETB no té la mateixa penetració que TV3 i es consumeixen molt els mitjans espanyols. Tot i que hi ha tota l'empatia, perquè conceptualment ho entenen, fins i tot així molts fets no els arriben. La gent no ho entén, i ho veiem a les enquestes d'opinió.

 

De fet, l'opinió pública espanyola és l'única del món que ha vist la violència de l'1-O en sentit contrari...

I l'ha vist després que passés, perquè l'1-O no hi havia cap unionista parlant de violència, perquè l'única violència que hi havia hagut era la de les forces repressores contra la població civil pacífica catalana. Per vergonya, ningú no va parlar de violència de l'independentisme, és un relat que s'ha construït després i que serveix per donar cobertura a un judici que alhora s'han inventat per donar cobertura a la repressió.

 

Creu que el PSOE està aconseguint canviar la percepció majoritària de l'opinió pública europea que l'Estat espanyol ha aplicat la repressió a Catalunya?

Sí que ha passat que durant els primers mesos del canvi de govern a Espanya, a Europa hi ha hagut l'expectativa que les coses podien canviar i s'ha donat un crèdit a Pedro Sánchez, crèdit que també se li ha donat a Catalunya durant un temps. Igual que a Europa es va veure la violència i la retallada de llibertats, també veuen que, malgrat que hi ha hagut un canvi de president, els fets posteriors desautoritzen el relat que s'ha volgut construir. Europa també ha volgut trobar l'esperança de pensar que amb el canvi del PP al PSOE tindrien un problema menys, però això dura el que dura: les qualificacions de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, el Tribunal de Cuentas amb el 9N... La careta va caient.

 

Una part de l'independentisme, representat per ERC i el PDeCAT a Madrid, també ha donat crèdit a Pedro Sánchez. Tenen ara prou elements com per donar per esgotat el crèdit al PSOE?

Tot està en mans de Pedro Sánchez. Oi que ningú no ens demanava que donéssim suport a Mariano Rajoy? No estem aquí per donar suport a un persona que és igual que la que hi havia abans. Es va permetre el canvi de govern a Madrid, que era més un càstig cap al PP i tot allò que suposava, per explorar si hi havia finestres d'oportunitat per treballar el diàleg i la negociació. Sempre estarem oberts al diàleg i la negociació, però això no vol dir que mentrestant el mantenim al poder només perquè de tant en tant pronunciï les paraules "solució política". No es pot seguir donant suport al govern de Pedro Sánchez, que és igual que el de Mariano Rajoy, si al PP no li donàvem suport.

 

Elsa
Elsa Artadi, a la sala Tàpies del Palau de la Generalitat. | Jordi Borràs

 

Pedro Sánchez ha anunciat que alguna cosa sotmetrà a votació, potser un nou Estatut a partir del que hi havia. 

Ells mateixos s'han anat embolicant després del primer anunci, veurem què anuncia el 12 de desembre al Congrés. En tot cas, posar a votació un Estatut és del 2005. I és el PSC qui ho hauria d'impulsar, perquè impulsar un Estatut des de Madrid és conceptualment fort. Han de venir de fora a dir-nos quin és el nostre Estatut d'autonomia? En tot cas, el PSC no té prou diputats per impulsar-lo al Parlament, la centralitat de la societat catalana no demana una reforma estatutària. Ara bé, votar una reforma de l'Estatut i alhora votar la independència? Parlem-ne.

 

Podria ser útil per a l'independentisme posar alguna cosa a votació i que fos, prèviament, l'independentisme qui interpretés aquest referèndum hipotètic?

La qüestió no és com l'interpretem nosaltres, perquè ja tenim l'1-O, sinó com l'interpreta el món. Nosaltres no tenim cap por a votar, no vam tenir por d'anar al 21D en les condicions en què hi anàvem ni tampoc l'1-O amb la violència que ja hi havia. Però si tota aquesta oferta política passa per una pantalla de fa tretze anys i quan ja sabem quin recorregut té... Seguim en aquest bucle. Aquesta oferta és un exemple que, clarament, no ens entenen.

 

El Govern de Carles Puigdemont tenia clarament la iniciativa: va organitzar l'1-O i va dur al Parlament una declaració d'independència. Té vostè la sensació que el Govern actual ha cedit la iniciativa a Madrid, per les circumstàncies que siguin?

Madrid té la força física i repressora, i totes les institucions de l'Estat que treballen en la mateixa direcció. Això és una realitat. Hi ha una frase de Soraya Sáenz de Santamaría el desembre del 2017 molt explícita: "Los hemos descabezado", i això va ser una realitat. La seva visió de fer antipolítica i antidemocràcia la van fer molt bé, i tot això ha passat factura, sobretot en l'espai de JxCAT i d'ERC. S'han hagut de construir nous lideratges, i en més d'una ocasió. Quan al març tornen a entrar a presó Rull i Turull, i l'exili de la Marta Rovira, tornem ha haver de definir nous rols, qui s'apodera per prendre decisions i en quins espais es prenen les decisions. Tot això fa que ens costi molt definir una estratègia conjunta de l'independentisme i tenir el lideratge davant de Madrid. Nosaltres caminem per un lloc que és nou, l'Estat, no, aplica el mateix manual que ha aplicat durant el segle XX: repressió i repressió.

 

El judici a l'independentisme distorsiona encara més la possibilitat de prendre la iniciativa?

El judici distorsiona, sí, però hem de poder utilitzar-lo en profit propi. Hem d'encaminar l'estratègia a aprofitar aquesta palanca, que tot i que és molt dolenta, ens pot permetre seguir projectant-nos.

 

El president Torra ha insistit que no acceptarà cap sentència que no sigui absolutòria, però ha deixat la porta oberta a com es materialitzarà aquest rebuig. El Govern té definida la resposta, o està a l'expectativa?

La resposta al judici no l'ha de definir únicament el president Torra, l'han de definir tots els interlocutors. I no només és la sentència, sinó com utilitzem tots els mesos que estarem immersos en el judici. Allò que expressa el president Torra és que com a societat que està majoritàriament en contra de la repressió, no pot acceptar que es jutgi el Govern, la presidenta del Parlament i els líders socials per haver fet un referèndum, perquè en realitat es jutgen els drets i les llibertats del poble.

 

En quin sentit podria ser útil convocar unes eleccions autonòmiques?

Depèn de com hi arribem. Les eleccions són un element natural perquè és una de les eines que tenim, però ens hem de preguntar: per a fer què, com i en quines condicions. Fer eleccions perquè no sabem què fer, francament no, perquè també corres un risc i pateixes un desgast. Si en aquell moment, de manera conjunta, decidim que hem de fer unes eleccions amb un objectiu clar perquè creiem que servirà, endavant.

 

Elsa
Artadi, amb les banderes catalana i occitana. | Jordi Borràs

 

Això val per a Madrid? El president del govern espanyol també pot dir que l'independentisme s'arrisca a unes eleccions espanyoles si no li voten els pressupostos.

Si a Madrid tenen estabilitat o inestabilitat, és el seu problema. Nosaltres tenim responsabilitat sobre les eleccions a Catalunya, i si Pedro Sánchez vol ser com Mariano Rajoy, que vagi a buscar l'Abert Rivera com a soci. Els grups parlamentaris a Madrid no s'han de responsabilitzar de què pugui passar al govern espanyol.

 

Tornem a aquell "los hemos descabezado". Això ha generat un problema, i és que no hi ha comunicació entre el president Puigdemont i el vicepresident Junqueras.

Correcte. Bé, hi ha comunicació unidireccional.

 

Una comunicació no corresposta?

Hi ha comunicació unidireccional en el sentit que el president Puigdemont ha escrit quatre cartes al vicepresident Junqueras i també li va enviar un llibre dedicat sense resposta. Per tant, sí que el vicepresident Junqueras té informació del president Puigdemont. Potser la resposta a les quatre cartes està en camí.

 

Quins efectes té aquesta incomunicació sobre el Govern i el Parlament?

S'han trencat alguns ponts de comunicació i això és el que fa un any estem refent. Aquests ponts es trenquen pràcticament fa un any, perquè a més, tenim la impossibilitat de posar a molts dels actors en la mateixa sala. Un rol molt important és la secretària general d'ERC, que també és a l'exili, i a més en un altre país. Hem anat creant altres espais per poder-nos parlar, però mai no ho podrem solucionar perfectament perquè el líder polític del nostre espai és el president Puigdemont i el líder polític d'ERC és el seu president, l'Oriol Junqueras. És feina feta dels repressors, que no volen que hi hagi política.

 

En aquest sentit, l'Estat s'apunta una victòria havent trencat aquests ponts?

S'apunta una victòria en el curt termini, però no hi ha cap Estat que pugui pensar que reprimir les llibertats i els drets civils sigui una victòria.

 

Són dues figures clau de l'independentisme, que aparentment semblen incompatibles.

A mig termini, tenir el president legítim a l'exili i el president d'ERC a la presó, de cap manera pot ser una victòria, i nosaltres ho hem d'aprofitar per explicar al món què està passant.

 

Fins a quin punt els interessos partidistes i electoralistes marquen aquesta incomunicació entre els dos líders, i com afecten al normal funcionament de l'executiu?

Nego la major que JxCAT faci partidisme, perquè no és un partit polític i perquè molts dels que estan a JxCAT han fet un sacrifici d'entrar a la política en el moment més complicat. Se'ls va trucar entre l'11 i el 13 de novembre del 2017 perquè se sumessin a una llista electoral, quan teníem el Govern a l'exili i a la presó... I no van dubtar ni un moment. Hi ha membres de JxCAT que són del PDeCAT, n'hi ha que venen d'un altre partit i altres que no han fet mai política. En tot cas l'objectiu de JxCAT no és anar a guanyar eleccions autonòmiques sinó aprofitar totes les eines que tinguem per fer efectiva de debò la independència de Catalunya. I d'aquí no sortirem. És per això que JxCAT està per investir el president Puigdemont el 30 de gener, que decideix no acceptar la repressió de Llarena i no suspendre els seus diputats i que ajuda a impulsar el Consell per la República. Dins de les limitacions que tenim, JxCAT creu que no ha d'estar fent autonomisme.

 

I el Govern està 100% per fer "efectiva de debò la independència"?

L'actitud del Govern és anar trobant espais i en funció de cadascuna de les situacions anar prenent decisions. El Govern ara actua més conjuntament que al principi, ens hem anat trobant perquè alguns consellers ni tan sols es coneixien. Tot no es pot fer des del Govern, però algunes coses sí. Però fer els següents passos no depèn només del Govern, sinó que hi entren molts elements, i hem d'anar posant fites per tirar endavant, perquè ja sabem què passa quan no tirem endavant, que ens passa per sobre la piconadora de l'Estat. I la repressió arriba a tothom, no només als que estem en primera línia.

 

Elsa
Amb el groc dels presos polítics, aquest dijous. | Jordi Borràs
 

Quin marge de maniobra tenen un Govern i un Parlament que es troben de facto sota la vigilància intensiva de l'Estat?

Malgrat tot, hem d'explorar totes les vies possibles des del Govern i del Parlament. Si el Parlament reprova el rei i impulsa una comissió d'investigació de la Casa Reial i l'Estat es posa nerviós, és que és una bona decisió. Hem d'actuar sense estar tant preocupats per què diran a Madrid. O mantenim aquesta mentalitat de conflicte cap a la repressió i les decisions antidemocràtiques, o d'aquí a uns anys ens hauran manllevat els drets i a tothom li semblarà normal.

 

Si ens permet una percepció personal, dins l'àmbit independentista hi ha una distància molt gran entre el discurs públic i el discurs privat, un fet que genera una certa perplexitat en les bases electorals de l'independentisme. És molt difícil interpretar per què pot haver-hi una Govern que diu que va cap a la implantació de la República i després és impossible pactar una llista en un municipi. Consellera, accepta aquesta anàlisi? I si és així, com es pot retornar a un discurs més aproximat?

 

Haver de fer un discurs en públic i un altre en privat no ens agrada. Quan diem que apostem per les llistes unitàries és perquè honestament creiem que és el millor. Quan tinguem la independència, ja es refarà l'espai polític, i és evident que hi ha d'haver partits amb ideologies diferents, però la prioritat no és pensar com estarà ubicat el teu partit d'aquí a vint anys. I pensem que les llistes unitàries responen a allò que la societat ens demana ara. Això havia de passar el 21D, hauria de passar a l'Ajuntament de Barcelona i també a les eleccions europees. A la UE es pot fer una candidatura molt important de repercussió internacional que pot servir per tenir una victòria de manera inqüestionable. També cal unitat estratègica, però potser no fem prou esforç per treballar-hi.

 

La llista unitària, d'entrada, no agrada a ERC, que tindrà una llista encapçalada per Junqueras. I la CUP tampoc s'hi sumaria en cas que decideixi concórrer-hi.

El sistema electoral de circumscripció única t'impulsa a buscar aliances, i ens costa d'entendre que alguns partits sobiranistes catalans busquin acords amb Galicia i Euskadi i els rebutgin amb sobiranistes catalans.

 

A Barcelona es dibuixen fins a quatre candidatures independentistes. La unitat també està lluny?

Nosaltres facilitarem tot, disposats a no encapçalar, a agafar gent de fora que no creï reticències, per tenir una llista unitària a Barcelona, però si la resta no volen, no els podem pas obligar.

 

Descompta la CUP, en aquesta unitat d'acció?

En absolut! Quan parlem d'unitat estratègica parlem d'un acord de mínims de tots els partits independentistes i també de les entitats de la societat civil. Amb la CUP hi parlem, al marge que el Govern i la CUP acordin pressupostos.

 

D'aquest Govern l'oposició diu que no governa, que el president és un activista. Fins a quin punt aquests dubtes estratègics entre els socis afecten al funcionament de l'executiu?

Les decisions estratègiques per treballar pel bé de l'economia, de la societat, del medi ambient i projectar Catalunya cap al futur es fa en el dia a dia i es fa sempre. Què ens trobem? Que té una repercussió mediàtica molt menor. Però és que l'oposició ens acusa de parlar només del 'monotema', quan després aquesta només pregunta del 'monotema'. Ells mateixos creen aquest clima fals.

 

De resultes d'aquests debats, el president del Parlament, Roger Torrent, ha hagut de cridar a l'ordre els diputats en una qüestió tan bàsica com l'educació a l'hemicicle.

Ho hauria d'haver fet abans. Hi ha un grup parlamentari que sistemàticament es refereix a la consellera Borràs com 'la consellera supremacista'. Això s'hauria d'haver aturat el primer dia, perquè si per comptes de dir-li supremacista li hagués dit ximple, Torrent hauria actuat immediatament. Des del mes de juny que al Parlament aguantem un llenguatge intolerable, i celebrem que ara el president Torrent hi pugui aturar.

 

Ara que comença a parlar-se de pressupostos, a vostè hi ha dos grups parlamentaris, la CUP i els Comuns, que la presenten com la mà dreta d'Andreu Mas-Colell, i ideòloga de les grans retallades. L'incomoda, que la presentin així, per assegurar que aquest Govern no presentarà uns pressupostos socials?

No m'incomoda res del meu passar, ara bé, crec que m'atorguen un paper molt més rellevant del que tenia. Quan vaig estar de directora general de tributs vaig posar molts més impostos que en tota l'època dels dos tripartits, però d'això no se'n recorden. En qualsevol cas, la responsabilitat màxima d'aquests pressupost la té el vicepresident Aragonès. Els pressupostos s'han de veure en funció de les xifres, no de qui hi ha en cada conselleria en un moment determinat. Esperem que els pressupostos tinguin un caràcter social i que reverteixin les retallades que es van fer i que s'havien de fer, però també que serveixin per projectar Catalunya cap al futur.

 

Un pres polític de Lledoners ens explicava que "moralment, estava més bé a Estremera", perquè quedava molt clar que "sóc víctima d'una repressió política". És una paradoxa terrible. Com es pot superar?

La insistència dels presos polítics de treballar bé hi és cada setmana, en cap cas hi ha queixes, al contrari, són els primers que ens recorden que el Govern de Catalunya és fonamental per al benestar de Catalunya. I alhora hem de fer l'altra feina. No pot ser que una feina vagi en detriment de l'altra.  

 

Per fer la feina del dia a dia caldria aprovar els pressupostos espanyols?

El PSOE fa un discurs de govern totalitari, ens ofereixen una pluja de milions a canvi d'oblidar-nos que hi ha repressió i que no hi ha democràcia, en definitiva que ens oblidem de la nostra dignitat. Donem cobertura a aquest discurs? En absolut.

 

Elsa
Elsa Artadi, al Palau. | Jordi Borràs
 
 

L'incomoda tenir els presos polítics entre reixes catalanes?

El que m'incomoda és tenir presos polítics, i per això em nego a fer veure que no hi ha repressió i cedir a un xantatge que ens fan alguns partits suposadament progressistes perquè aprovem els pressupostos. Els carcellers segueixen essent els espanyols, perquè no és a les nostres mans que surtin de la presó.

 

Finalment, consellera, què li suggereix la paraula indult?

Em sembla ignominiós estar parlant d'indults ara, no hi ha hagut ni judici ni sentència. La paraula indult implica assumir que la sentència és correcta, que són culpables i que algú, signat pel rei, decideix perdonar-te perquè has demanat perdó.

 

I després de la sentència?

Els presos han estat claríssims rebutjant un indult. En qualsevol cas serà una decisió individual que caldrà respectar. El judici es fa per blanquejar la repressió i ells estan molt ferms en les seves conviccions i que no passaran per aquesta pantalla.

 

Comentaris