Els vetos creuats i l’espantall d’un tripartit d’esquerres marquen l’escenari post-14F

JxCat, Cs, PPC, PDeCAT i Vox alerten d'un govern PSC-ERC-Comuns però socialistes i republicans ho descarten

En els primers dies de campanya electoral els partits han posat sobre la taula les seves cartes per als pactes postelectorals. Alguns ho han fet amb més claredat i altres es mouen més en l’ambigüitat. JxCat, Cs, PPC, PDeCAT i Vox coincideixen en alertar d’una reedició del tripartit d’esquerres (PSC-ERC-Comuns). Aquesta és l’aposta de la candidatura de Jéssica Albiach però tant ERC com el PSC el neguen i es veten mútuament. El partit liderat per Oriol Junqueras ho qualifica “d’impossible” i els socialistes asseguren que no formaran govern amb independentistes. ERC aposta per un govern sobiranista de front ampli de 5 partits amb JxCat, CUP, comuns i PDeCAT. Però tant JxCat com els comuns es neguen a governar junts.Amb l’objectiu d’ampliar la base, la llista de Pere Aragonès proposa obrir les portes de l’actual govern a la CUP i els comuns. I centren totes les crítiques en el PSC i el seu candidat, Salvador Illa, ja que consideren que és l’adversari. De fet, volen plantejar les eleccions com una tria entre ERC i PSC i es presenten com el vot útil per evitar que l’exministre converteixi la Generalitat en un despatx de la Moncloa.

Els comuns veuen la proposta de govern ampli d’ERC com un govern “frankenstein” i es neguen a formar part del mateix govern que JxCat. En canvi, aposten explícitament per un govern d’esquerres amb PSC i ERC que repliqui d’alguna manera la situació de la política espanyola en què governa PSOE i Unides Podem amb el suport extern d’ERC en temes claus com la investidura o els pressupostos. La candidatura d’Albiach es dirigeix al PSC per dir-los que, segons apunten els sondejos, socialistes i comuns no tindran suficients escons per formar sols un govern.

JxCat ha deixat clar que vol un govern “nítidament” independentista tancant així la porta als comuns. La candidata Laura Borràs argumenta que incloure partits no independentistes al govern no permetria avançar cap a la independència. Així mateix, la llista de JxCat també descarta formar part d’un govern amb els partits del 155 i, en aquest sentit, posen en dubte que ERC no estigui disposada a pactar amb el PSC. A diferència de l’actual govern independentista, que JxCat admet que no ha fet passos per avançar cap a la independència, la candidatura de Borràs aposta perquè després del 14-F hi hagi un executiu “per fer la independència”.

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha començat la campanya electoral assegurant explícitament que no pactarà amb ERC i que no formarà govern amb partits independentistes. D’aquesta manera, ha respost les reiterades al·lusions de diversos candidats que diuen que Illa ha tornat a Catalunya per reeditar el tripartit. Els socialistes catalans volen un govern PSC-comuns a Catalunya replicant així la fórmula de coalició del govern espanyol.

Cs s’erigeix com l’única garantia perquè no es reediti un tripartit d’esquerres i s’ofereix per liderar un govern que deixi enrere el procés. De fet, el partit liberal creu que un govern liderat per Cs i integrat pel PSC és la fórmula que aconseguiria més suports externs del constitucionalisme, tant de partits d’esquerres com de dretes. Segons les enquestes, però, la suma d’escons de PSC i Cs quedaria lluny de la majoria absoluta dels 68.

El PPC alerta que només un Partit Popular fort després de les eleccions podrà condicionar el PSC, que veuen disposat a reeditar un tripartit que qualifiquen de “coalició Frankenstein”. En aquest sentit, la candidatura que lidera Alejandro Fernández també avisa que si Illa lidera un eventual tripartit “manarà l’independentisme”. I argumenten que sempre que han pogut pactar amb ERC ho han fet encara que en campanya deien que no ho farien.

El PDeCAT es reivindica com a partit “clau” en la governabilitat per evitar que ho sigui la CUP. També alerten de “l’amenaça real” d’un tripartit presidit per Illa. La candidatura de l’exconsellera Àngels Chacón es presenta com garantia per recuperar el “prestigi” de Catalunya davant l’actual “desgovern” de JxCat i ERC.

Pel que fa a la CUP, en els últims dies hi ha hagut confusió sobre l’estratègia postelectoral de la candidatura que liderada Dolors Sabater. El Consell Polític dels anticapitalistes han qüestionat la porta oberta a entrar en un govern. En l’acte d’obertura de la campanya, Sabater ha dit que la seva candidatura vol “condicionar” la governabilitat de Catalunya “des de l’oposició” o bé “des del Govern” però deixant clar que no participaran d’un executiu català “autonomista” que defensi el règim del ’78.

I a Vox també hi ha hagut canvis de criteri en els darrers dies pel que fa als pactes posteriors al 14 de febrer. Primer el secretari general de Vox, Francisco Javier Ortega Smith, va assegurar que la seva formació estaria disposada a investir Illa si servís per evitar que governin els partits independentistes. Però uns dies més tard, la portaveu de Vox a l’Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, ha assegurat que el partit d’ultradreta no facilitaria la investidura de qui consideren “soci del colpisme”. Vox també se suma a l’espantall del tripartit d’esquerres i diu que Illa ha tornat a Catalunya per reeditar aquesta fórmula.

Comentaris

    Clara 31/01/2021 12:04 pm
    Ñ inhabilita el President per una pancarta de drets humans, Ñ a demanda d'un particular anula el decret d'ajornament de les eleccions per elegir un nou govern en plena pandèmia i expansió de l'anomenada variant britànica. Tot plegat per evidenciar que la Generalitat és menys que no-res, però això si, ben pagada. Aquesta decisió (recordem-ho, a instàncies d'un particular) no només POSA EN ESCAC TOTS ELS CATALANS, sinó que TAMBÉ MENYSPREA LA VIDA DE TOTES LES PERSONES DE L'ESTAT ESPANYOL que necessiten l'alerta de confinament general per aturar la desbordada propagació de virus que hi ha. Els partits en campanyeta, van fent seguidisme d'aquest atropellament que no du enlloc. He vist les imatges colpidores dels presos polítics i m'ha impressionat l'evident deteriorament físic, la seva mirada profunda de dolor. Uns, potser els tactistes, evidenciant un desequilibri fins de desesperació, altres, més idealistes i creatius, intenten sobreposar-se a la situació que només la crueltat i la injustícia Ñ els podia causar. El dilema està servit: protegir la salut pròpia i de la família o exposar-se per seguir veient com les clavegueres malmeten les institucions. L'abstenció redunda en benefici dels partits de vividors ineptes dels d'extrems que han trobat un filó per folrar-se amb discursos que fan les delícies del fragment de societat composta per esquizoides envejosos, negacionistes, despistats, violents, ignorants o directament babaus . .
    Que li passa? 31/01/2021 11:34 am
    L' Orilol Junqueras que no està bé? Ha sortit amb una ràbia que espanta. Què li passa? Pensa guanyar cridant com si fos l'Arrimadas? Independentistes, com m'agradaria que l'enemic fos Madrid i els seus tentacles i PROU. Els independentistes a lluitar junts.
    Ramon 31/01/2021 11:25 am
    Òbviament perquè hi hagi tripartit és condició necessària que d'antuvi ho descartin. És condició necessària que d'antuvi enganyin. I el pla que tenien era govern d'ERColau amb els sociates a l'ombra o sigui sense consellers (així, aquí a Catalunya podrien dir que no era un tripartit i allà a Espanya els sociates no sofririen tant de desgast). Però a mitja cursa els sociates van canviar de cavall i amb la fama televisiva del Menistro de la Mort entre la terregada tavernària ja aspiraven a governar ells amb el suport que fos (Vox ja els l'ha ofert). Per això va ser el ball de bastons entre ells mateixos de dies enrere. I per això ara ERC està més perduda que un pop xiïta en un garatge sunnita.

Respon a Que li passa? Cancel·la les respostes