“Si es pot fer una consulta o referèndum local tan malament, si tan poc importen les formes, la pregunta serà el de menys. Ja posats, muntem un referèndum per la independència. No vindrà d’aquí!”. 17 de setembre del 2006. El comentari és d’en Pep Jordana, membre de la plataforma Salvem la Riera d’Arenys de Munt. Es lamenta de la derrota aclaparadora dels partidaris de preservar la riera a la consulta que ha fet l’ajuntament per soterrar-la. “La consulta s’havia fet molt matusserament, però l’ajuntament li donava tota la legitimitat del món. Aleshores a mi em surt de manera espontània aquest comentari. Si s’ha fet una consulta en tres dies quan, per llei, s’ha de fer mínim amb un mes d’antelació i ningú no en qüestiona la legalitat… es pot fer tot, no?”, explica en Pep a El Món. En aquell moment, els membres de la plataforma guarden silenci.
Un simple comentari, interpretat com una bestiesa per la majoria, s’acabarà convertint tres anys després en la llavor del referèndum de l’1-O. “Encara que no ens ho sembli, sempre hi ha una llavor, i també en els grans afers d’Estat, que semblen ben pensats i meditats i sovint no ho són tant”, opina Jordana, que reconeix que no pensava que aquella idea pogués fer-se realitat: “En realitat tot és gràcies a en Ximenis, regidor de la CUP, que mai va oblidar la idea i va posar fil a l’agulla perquè tres anys després els veïns d’Arenys acabéssim votant”. El 13 de setembre de 2009, després que el consistori doni llum verda a una moció de la CUP que estableix que se cedeixi un espai municipal per fer una consulta d’autodeterminació, aquesta vila del Maresme desafia l’Estat organitzant la primera consulta per la independència.
Tot plegat, com remarca Jordana, sense l’entusiasme de l’Ajuntament. “La consulta, evidentment, no estava en el full de ruta nacional de cap partit polític, tampoc a nivell local, amb l’excepció de la CUP d’Arenys”. De fet, fins a dues setmanes abans del 13S, “els partits tenien un peu fora de la consulta, ni es plantejaven que arribés a tenir volada, però volien tenir-hi un peu per si de cas sortia bé…”, afegeix. Només el grup promotor, amb algun lligam amb la CUP, “es manté fidel al projecte, tot i que amb moltes, moltes pors”.
Es va autoritzar una manifestació feixista a Arenys de Munt vigilada pels Mossos
Finalment, els veïns i veïnes d’Arenys se’n van sortir, tot i tenir una resolució en contra de la justícia, un rígid control policial i feixistes amenaçant-los. Un total de 2.659 veïns i veïnes d’aquesta població del Maresme van dipositar la papereta a l’urna amb un sí, un no o un vot en blanc responent a la pregunta “Està d’acord que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”.
Una premonició de tot el que passarà una dècada després quan, aquesta vegada sí, carrer i institucions aniran veritablement plegades per donar veu al poble. Abans de l’1-O, però, el país ja va escalfar motors amb fins a cinc onades de consultes a arreu del territori: 884.000 vots vàlids en 553 municipis de Catalunya, inclosa Barcelona, amb una participació mitjana a tot el país del 18,92% i amb un 91% de vots favorables a la independència.
El coordinador de la consulta, Josep Manel Ximenis, recorda per a El Món que fa una dècada Arenys va protagonitzar la primera gran mostra de civisme de l’independentisme al carrer: “Volíem que Arenys fos l’exemple de com s’havia d’exercir la independència d’una forma nova, democràtica, moderna, però l’Estat i la justícia van reaccionar amb virulència”. També l’extrema dreta ho va fer. Es va autoritzar una manifestació de la Falange –el jutge que instruïa el cas de la consulta d’Arenys, Jorge Buxadé, manté encara vincles amb l’extrema dreta i havia estat candidat de la Falange-, i durant les setmanes prèvies a la consulta, el poble va viure assetjat pels feixistes. El mateix Ximenis va ser amenaçat de mort.
Davant del risc d’enfrontaments, els organitzadors de la consulta van voler donar-li un caràcter lúdic i festiu per distraure la gent i allunyar-la de les provocacions dels feixistes. Una decisió que va ser tot un èxit i que va servir d’exemple per a les manifestacions de la Diada que ha organitzat l’ANC. I una dècada després, el coordinador d’aquella consulta creu que la principal lliçó apresa és que “es podia votar per la independència del país, amb constància, perseverança i rigor, volent fer les coses i dur-les a terme sense dubtar”.
Ximenis també creu que amb la consulta del 13S, els veïns d’Arenys superen un aspecte psicològic, la por col·lectiva: “Aquell dia la trenquem, i superem els topalls que sempre s’havia posat l’independentisme davant d’Espanya, sempre patint per si l’Estat ens deixaria fer tal o qual cosa. Ho vam fer, sense més”, rememora en conversa amb El Món.
L’exalcalde d’Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis
Aquell dia, afegeix l’aleshores regidor de la CUP, també vam constatar que “els qui són realment importants són els ciutadans i no els partits, que són prescindibles. Probablement es poden fer moltes coses sense els partits a remolc, perquè de vegades són un llast que no ens permet avançar”. Aquell dia, rememora, “hi va haver una gran unitat dels veïns i veïnes, ningú no preguntava a quin partit votava el company, el mateix que va passar l’1-O. Vam posar aquesta llavor de la unitat ciutadana, i vam establir la norma que els lideratges els fem els ciutadans, que no necessitem que algú ens mani una cosa per fer-la”.
