Els tres mesos en què Catalunya ha conegut Espanya

Amb la proclamació de la República el 27-O, l'Estat va posar en marxa una resposta amb presó, exili, repressió i usurpació d'institucions. Tot plegat, amb l'extrema dreta campant lliurement

 

Eren les 15.27h de divendres 27 d'octubre del 2017. El panell de votació del Parlament de Catalunya marcava 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc. S'havia aprovat la llei més important de la història d'una nació que feia exactament 303 anys que maldava per recuperar les seves llibertats perdudes el 1714. "El Parlament acorda, instar el Govern a dictar totes les resolucions necessàries per al desenvolupament de la Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República". Era una proposta de resolució de JxSí i la CUP que declarava la independència i la construcció de la República instant el Govern a fer entrar en vigor la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República -aprovada el 7 de setembre del 2017- i a desplegar totes les mesures necessàries perquè Catalunya es convertís en un estat independent en forma de república reconegut internacionalment.

 

Des d'aquell dia només han passat tres mesos, però Catalunya ha conegut totes les mecanismes que té un Estat que situa com a prioritat màxima la unitat del seu territori, i que està disposat a tot per blindar el règim que sosté aquest Estat. Amb la proclamació de la República el 27-O, Madrid va respondre amb presó, exili, repressió i usurpació d'institucions. Tot plegat, amb l'extrema dreta campant lliurement. Des de l'independentisme s'ha reconegut que es va pecar d'una certa innocència a l'hora de valorar fins a on estaria disposat a arribar l'Estat per aturar la República, i també sobre la reacció de la UE i la comunitat internacional davant de la vulneració de drets fonamentals com a resposta a actes democràtics pacífics. El resultat de tot plegat han estat tres mesos en què Espanya ha mostrat la seva cara més fosca.

 

27 d'octubre: El Parlament de Catalunya aprova la resolució sobre la independència de Catalunya. Milers de persones surten al carrer a celebrar el naixement de la República. Però el Govern i els diputats comencen a expressar preocupació per la resposta de l'Estat. Aquest mateix dia, el Senat ha donat llum verda al govern espanyol per aplicar sense límits l'article 155 de la Constitució espanyola i apoderar-se de les institucions catalanes. Tot plegat, quan fa 11 dies que els 'Jordis' es troben en presó preventiva.

 

Festa a la plaça de Sant Jaume per la proclamació de la República
Festa a la plaça de Sant Jaume per la proclamació de la República | Jordi Borràs

 

28 d'octubre: El president del govern espanyol activa el 155 i formalitza la destitució de tots els consellers i del president de la Generalitat, la presa de control del Govern, amb Santamaría de presidenta, i també dissol el Parlament de Catalunya per convocar eleccions el 21 de desembre i s'apodera dels Mossos d'Esquadra. El president Puigdemont i els consellers no accepten la destitució. Ningú no sap on són durant tot el cap de setmana, tret del president, que es deixa veure a Girona amb la seva família.

30 d'octubre: El conseller Josep Rull es presenta al seu despatx de la conselleria. També ho fa el vicepresident Junqueras. Els Mossos els indiquen que han de recollir les seves pertinences perquè no hi podran tornar a entrar. El president, acompanyat d'alguns consellers, es troba a Brussel·les. Puigdemont, Borràs, Comín, Bassa, Puig, Ponsatí, Forn i Serret són a la capital belga després d'arribar-hi en avió des de Marsella.

 

31 d'octubre: Primera compareixença del president Puigdemont acompanyat de diversos consellers a Brussel·les. Des del Parlament, altres consellers del Govern legítim segueixen la intervenció del president. En acabar, celebren una reunió de l'executiu, com cada dimarts. Puigdemont diu que no demanaran asil polític a Bèlgica, sinó que una part del Govern "s'ha traslladat al cor d'Europa per internacionalitzar el procés". Aquella nit, Bassa, Borràs i Forn tornen a Barcelona.

 

1 de novembre: Els consellers del Govern legítim reben una notificació per presentar-se a declarar a l'Audiència Nacional espanyola.

 

2 de novembre: Vuit consellers de Puigdemont, i l'exconseller Sant Vila, declaren davant de l'Audiència Nacional espanyola, sense que se'ls hagi donat temps per preparar la defensa. Puigdemont, Comín, Serret, Puig i Ponsatí no es presenten davant de la jutgessa.

 

Els consellers que van declarar a l'Audiència Nacional espanyola
Els consellers que van declarar a l'Audiència Nacional espanyola | ACN

 

3 de novembre: Ordenen l'ingrés a presó dels vuit consellers de Puigdemont, acusats de diversos delictes, el més greu, el de rebel·lió, que comporta penes de presó de fins a 30 anys. Santi Vila quedarà lliure l'endemà amb una fiança de 50.000 euros. La jutge Lamela emetrà una ordre detenció internacional dels consellers exiliats.

 

4 de novembre: Carles Puigdemont posa sobre la taula la proposta de fer una candidatura unitària independentista per al 21D. ERC manifesta els seus dubtes i la CUP ho sotmetrà a votació de la seva militància en una assemblea a Granollers.

 

5 de novembre: Puigdemont i els consellers que l'acompanyen es presenten a declarar davant de la fiscalia belga, després que Espanya els hagi citat a Madrid. Cinc hores de declaració i queden lliures a l'espera que la justícia belga es pronunciï sobre l'ordre internacional.  L'exili comença a prendre forma.

 

8 de novembre: Es convoca una vaga general al país, amb els CDR al capdavant. Les carreteres més importats queden tallades, els Mossos carreguen en alguns punts. Novament, la societat civil exhibeix una gran capacitat de mobilització.

 

El carrer Marina, ple de mar a muntanya per l'alliberament dels presos polítics
El carrer Marina, ple de mar a muntanya per l'alliberament dels presos polítics | Jordi Borràs

 

9 de novembre: Declaren davant del Suprem els membres sobiranistes de la Mesa del Parlament, acusats també del delicte de rebel·lió i sedició. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, passarà una nit a la presó i en sortirà l'endemà pagant una fiança de 150.000 euros. Corominas, Simó, Guinó i Barrufet hauran de pagar una fiança de 25.000 per evitar la presó, mentre que Nuet, que insisteix que no és independentista davant del jutge, surt en llibertat provisional sense fiança. 

 

11 de novembre: 750.000 persones es manifesten a Barcelona per demanar la llibertat dels presos polítics. Familiars dels presos s'adrecen als assistents, convocats per l'ANC i Òmnium Cultural.

 

13 de novembre: Carles Puigdemont anuncia que es presentarà a les eleccions, amb la marca JxCAT i amb una llista farcida d'independents. La llista d'ERC l'encapçalarà Oriol Junqueras, i la de la CUP, el diputat Carles Riera.

 

15 de novembre: Un miler d'empreses catalanes treuen la seva seu fiscal fora de Catalunya, després que moltes altres ja canviessin la seu social, impulsades per un decret del govern espanyol per facilitar aquest moviment. Ho fan sobretot bancs i empreses d'infraestructures que tenen alguna relació amb l'Estat, tot i que una part important del seu negoci estigui a Catalunya. 

 

17 de novembre: La Fiscalia belga demana l'extradició de Puigdemont i els consellers. El dia abans, havia demanat a l'Audiència Nacional espanyola un informe sobre l'estat de les presons. Però el jutge, que ni tan sols fa declarar els consellers catalans i el president, ajorna la decisió d'extradició fins al 4 de desembre. Cada vegada sembla més clar que la justícia belga rebutja els delictes que pretén imputar el Suprem als polítics catalans. 

 

21 de novembre: Els consellers empresonats presenten recursos a l'Audiència Nacional espanyola sol·licitant el seu alliberament. Assumeixen explícitament o implícitament l'aplicació del 155. De fet, fa una setmana que el Suprem ha iniciat els tràmits per arrossegar les causes dels consellers i els Jordis. Inicialment, es confia que el jutge del Suprem podria deixar-los en llibertat com va fer amb la Mesa, però a poc a poc s'anirà veient que Llarena seguirà el mateix fil arugmental que la jutge Lamela. 

Carles Puigdemont no renuncia a la seva investidura, i manté la incògnita sobre què farà
Carles Puigdemont no renuncia a la seva investidura, i manté la incògnita sobre què farà | ACN

 

27 de novembre: La Guàrdia Civil inicia una cacera de bruixes contra els líders dels partits independentistes. Primer, amb Marta Rovira, d'ERC. A partir del mes de gener, diverses persones rebran notificiacions del Tribunal Suprem per comunicar-los que passen a ser investigats pels mateixos delictes que els membres del Govern. 

 

1 de desembre: El Suprem cita a declarar els consellers empresonats i els Jordis. Nova oportunitat per intentar sortir de la presó. Hi ha esperances, però algunes informacions filtrades a la premsa de Madrid apunten que no tots els consellers podrien quedar en llibertat. 

 

4 de desembre: Els consellers Rull, Turull, Romeva, Mundó, Bassa i Borràs surten de la presó després de passar-hi 32 nits. El Suprem manté a la garjola Junqueras i Forn, i també els Jordis. El mateix dia, la Fiscalia de Brussel·les confirma que l'Estat espanyol ha retirat l'euroordre. S'interpreta com una victòria del Govern a l'exili, perquè demostra que el Suprem no confia que la justícia belga li donés la raó, en no existir el delicte de rebel·lió en el seu codi penal.

 

5 de desembre: La nit del 4 de desembre ha començat la campanya electoral. Alguns consellers que han sortit de la presó se sumen als actes dels seus partits. Puigdemont pren el protagonisme de JxCAT intervenint en tots els mítings de forma virtual.

 

7 de desembre: Gran manifestació a Brussel·les per la llibertat dels presos polítics. Hi assisteixen més de 60.000 catalans, representants polítics catalans i també els consellers a l'exili. 

 

 

La policia espanyola s'enduu les obres d'art sacre de Sixena del Museu de Lleida
La policia espanyola s'enduu les obres d'art sacre de Sixena del Museu de Lleida | Jordi Borràs

 

11 de desembre: Les obres d'art de Sixena protegides al Museu de Lleida viatgen a l'Aragó per odre d'un jutge. La Guàrdia Civil les carrega, i les protestes pacífiques ciutadanes acaben, novament, amb càrregues policials, també dels Mossos d'Esquadra, que feien de suport perquè es complís l'ordre judicial. 

 

14 de desembre: El jutge del Suprem prohibeix als candidats del 21D participar a la campanya electoral, malgrat que tenen els seus drets polítics intactes perquè no hi ha sentència ferma. No els deixa gravar missatges ni encara menys, sortir de la presó per participar en mítings. 

 

15 de desembre: Rajoy s'apodera del control de la Hisenda Catalana per la via del 155 i anul·la aquesta estructura d'Estat. També desmunta totes les delegacions de Catalunya a l'estranger, tret de la de Brussel·les, que permet que es mantingui operativa. 

 

21 de desembre: L'independentisme torna a guanyar a les urnes. Cs obté 36 escons, però JxCAT, guanyadora del bloc republicà, ERC i la CUP, sumen 70 escons, majoria absoluta.

 

30 de desembre: El president Puigdemont manté el tradicional discurs de Cap d'Any, aquesta vegada des de Brussel·les. Exigeix a Madrid que "repari el dany causat" i s'assegui a negociar una solució per a Catalunya. 

 

9 de gener: Marta Pascal, Marta Rovira, Anna Gabriel, Artur Mas, Mireia Boya i Neus Lloveras són, oficialment, persones imputades pel Suprem, i resten a l'espera de rebre una citació per declarar a Madrid. La causa general contra l'independentisme pren força. Els informes previs que va fer la Guàrdia Civil per al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en relació als fets del 20 de setembre serveixen a Llarena per ampliar la seva cacera judicial. 

 

17 de gener: Es constitueix la XII legilsatura del Parlament de Catalunya. Roger Torrent (ERC) és escollit president del Parlament, i la Mesa té majoria absoluta independentista, amb 2 membres de JxCAT, 2 d'ERC, 2 de Cs i un del PSC. La CUP rebutja formar part de la Mesa, malgrat l'oferiment de JxCAT. 

 

El Parlament constituït, a punt de començar a treballar
El Parlament constituït, a punt de començar a treballar | Jordi Borràs

 

22 de gener: La fiscalia demana al Suprem que reactivi l'ordre de detenció internacional de Puigdemont, que viatja a Dinamarca per pronunciar una conferència a la universitat danesa. El Suprem no l'activa, i novament, el president Puigdemont deixa en evidència la justícia espanyola en un altre país.

 

24 de gener: El president del Parlament, Roger Torrent, viatja a Brussel·les per trobar-se amb el president de la Generalitat i candidat de JxCAT, així com els quatre diputats electes que es troben a l'exili. Madrid prohibeix que la reunió se celebri a la delegació de la Generalitat a Brussel·les i envia els treballadors a casa. La reunió se celebra igualment i expliquen la situació a la premsa internacional. 

 

25 de gener: El president del Parlament, Roger Torrent, convoca el ple per investir Carles Puigdemont dimarts 30 de gener a les 15h, malgrat les amenaces dels grups de l'oposió i del govern espanyol de posar en marxa la maquinària judicial per impedir la votació.  

 

26 de gener: El govern de Rajoy demana al TC que suspengui el ple d'investidura, malgrat que el Consell d'Estat l'ha avisat que no pot actuar abans que se sàpiga si Puigdemont hi assistirà o no, perquè a hores d'ara, cal respectar els seus drets com a diputat electe. El president del Parlament, Roger Torrent, compareix per insistir que el ple del dia 30 continua vigent perquè Puigdemont és el legítim candidat. 

 

Façana del Tribunal Constitucional
Façana del Tribunal Constitucional | ACN
 

Comentaris