“Absoldre el culpable i condemnar l’innocent: el Senyor detesta una cosa i l’altra”. Aquest fragment del ‘Llibre dels proverbis’ llegit per Conxa Adell, germana benedictina de la comunitat moniàstica de Sant Pere de les Puel·les, podria resumir amb aquesta frase el simbolisme de la pregària que ha tingut lloc a la Basílica Santa Maria del Pi, on representants de diverses religions s’han reunit per denunciar l’empresonament dels dirigents polítics i socials catalans i la vulneració dels seus drets i els de les seves famílies, especialment dels infants. L’acte, que ha comptat amb la presència del President del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i el suport de l’Associació Catalana pels Drets Civils (que agrupa les famílies dels presos i exiliats). Un esdeveniment que ha servit, alhora, per demanar una resolució del conflicte polític d’una forma digna i no violenta. “No és just de multar l’innocent ni de fer assotar la gent generosa”, ha afegit Adell.
Diverses tradicions com la catòlica, la protestant, l’ortodoxa, la musulmana, la jueva, la budista i la sikh han aportat la seva vivència espiritual per compartir la forma com viuen aquest moment i donar suport a les famílies dels presos polítics. En una Basílica plena de gom a gom, on tot i la dificultat de trobar un espai on ubicar-se s’ha mantingut un solemne silenci, l’acte ha tingut dos fils conductors: la música i les diferents pregàries interreligioses. A més, ha estat encapçalat i clausurat amb dos cants. El primer, el Cant a la Llibertat presa amb “L’ànima”. El darrer, el “Cant dels ocells”, interpretat per 18 violoncels en representació de les 18 famílies dels presos i exiliats polítics i socials. Cada cop que intervenia una religió, diverses persones dipositaven una espelma encesa a les escales de l’altar.
“Aquesta munió de persones que hi som, hi som per pregar juntes. Poques vegades gaudim d’estar units en la pregària. És una ocasió especial que compta amb el nostre esforç: intentar resoldre el conflicte català d’una forma digna, pacífica i respectuosa amb els drets humans”, ha iniciat la periodista Mònica Terribas, que ha donat la benvinguda a l’acte. Cada representant d’una religió diferent ha escollit un text a recitar durant la celebració, marcada per la solemnitat envers uns presos polítics que han unit i aplegat diferents maneres de sentir la religió. Totes elles, juntes per un objectiu comú: la construcció de la pau social a partir de valors com l’honestedat, la caritat, la misericòrdia, la justícia, la llibertat o el diàleg.
“Que tots els éssers visquin feliços i lliures de tot mal”, ha estat un dels fragments recitats per la Montse Castellà, representant dels Budistes per la Pau i els Drets Humans. Moriah Ferrús, membre de l’entitat cultural jueva Nova Escola Catalana ha intercalat en el seu cant els noms dels presos polítics. Ha estat un dels moments més emotius de l’acte, ja que tots els noms pronunciats han anat acompanyats d’un silenci sepulcral.
També hi han participat el cor de l’església ortodoxa Protecció de la Mare de Déu; Aicha Mahmassani, de la Comissió de dones del Consell Islàmic cultural de Catalunya; Marta López Ballalta, pastora a l’església protestant Barcelona-centre; i Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh a Catalunya.
