Els magistrats catalans del TC consideren que "l'A por ellos" no té "transcendència constitucional"

La Sala Segona inadmet el recurs d'ampara interposat per un col·lectiu d'advocats de Vic

Finalment, el Tribunal Constitucional evita analitzar si "l'A por ellos" pronunciat per integrants de les forces i cossos de seguretat de l'Estat quan es dirigien a Catalunya pel Primer d'Octubre es pot jutjar com a delicte d'odi. La Secció

 

Tercera de la Sala Segona del Tribunal ha acordat no admetre a tràmit el recurs d'ampara interposat per un col·lectiu de 17 advocats de Vic que consideraven que la negativa dels jutjats d'instrucció a investigar els fets vulnerava el dret a la tutel·la judicial efectiva.  La interlocutòria, de 14 de gener i comunicada el 21,  està signada pels magistrats Encarnación Roca Trías, Juan Antonio Xiol Ríos -tots dos catalans- i Pedro José González-Trebijano.  

 

 

La decisió dels magistrats s'argüeix en "no apreciar especial transcèndencia constitucional" que requereixen els fets per admetre a tràmit el recurs. L'empara neix després que els jutjats d'Instrucció de Vic i l'Audiència de Barcelona van arxivar la causa. Els lletrats vigatans van recórrer el mes de juliol  davant el TC en considerar que l'arxiu va ser precipitat, sense prou argumentació jurídica i sense practicar cap mena de prova.

 

 

 

 

El recurs es fonamentava en la falta de tutel·la judicial efectiva reconeguda a l'article 24.1 de la Constitució. Els advocats entenien que tant el Jutjat d'Instrucció número 5 de Vic com l'Audiència de Barcelona van vulnerar un procés amb les degudes garanties i al dret a tenir una resolució motiva i a la pràctica de prova proposta i pertinent. 

 

 

 

 

Els lletrats consideraven que la motivació, en especial de la interlocutòria del 3 de maig de l'Audiència de Barcelona, era "inacceptable jurídicament" perquè no donava cap raó de pes ni argumentació jurídica per descartar la instrucció d'un delicte d'odi perpertrat per aquells que proferien l'expressió "a por ellos". De fet, recorden que els magistrats de l'Audiència van rebaixar l'expressió a un "cant esportiu". 

 

 

 

 

 

 

Els advocats entenien que es complien tots els requisits d'un delicte d'odi perquè fou una expressió "realitzada en un context social i per i davant de membres de la policia, cossos degudament armats, i amb conseqüent capacitat real i físicament de donar compliment a la finalitat que perseguien les expressions denunciades".  Concretament interpretaven que els destinataris de les expressions denunciafes era un "grup de persones i a més plenament identificat, tant per la seva ideologia com per la seva ubicació territorial". Unes expressions "aplaudides i amb el suport dels propis cossos de seguretat de l'estat i pels propos responsables polítics del govern".

 

 

 

 

 

 

El recurs retria a la justícia ordinària que titlli l'expressió de cant esportiu atès el context amb què es va pronunciar. "No és el mateix dir que algú va agafar un ganivet mentre estava agafant una altra ersona amenaçant-la de mort, que dir que algú va agafar un ganivet per tallar una barra de pa", descrivia el recurs. "El fet d'agafar el gavinet és el mateix. Això és evident. Però també ho és que jurídicament el fet no es considerarà igual en un o altre cas, sembla també més que evident", conclouen. 

 

 

 

 

Així mateix remarcaven el "context especialíssim que es va viure a Catalunya" i lamentaven que no s'haguès practicat cap mena de prova i s'haguès vulnerat així el dret a la tutel·la judicial efectiva. A més, es queixaven que les interlocutòries d'arxivament no havien fet cap mena "d'anàl·lisi substantiu" i sí "degradació de la importància de l'expressió" sense més valoració que la personal. 

 

 
Una imatge de l'A por ellos | youtube

 

 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?