El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha remès una carta als titulars dels ministeris de Justícia i d’Afers Exteriors reclamant que es portin a terme “les actuacions corresponents per assegurar la integritat de l’acció de l’Estat “ i, sobretot, del magistrat Pablo Llarena davant la demanda presentada contra aquest en Bèlgica per diversos dels processats en la causa especial de l’1-O. Una situació que desprèn cert nerviosisme de la judicatura espanyola.
En un comunicat del CGPJ s’ha informat d’una conversa telefònica de Lesmes amb els ministres Dolors Delgado i Josep Borrell abans d’enviar-li missiva, davant la urgència de l’emplaçament fet al magistrat del Tribunal Suprem per comparèixer davant un tribunal belga el proper 4 de setembre.
En la missiva, Lesmes justifica als ministres el rebuig a tramitar la demanda en entendre que concorria el supòsit d’exclusió que preveu l’article 1 del Reglament europeu 1393/2007, perquè “la demanda no és civil, malgrat l’aparença amb la qual pretén presentar-se, sinó que pretén qüestionar i examinar actuacions sobiranes de l’Estat espanyol a través dels seus òrgans jurisdiccionals”. “S’emmarca en una actuació dirigida a defraudar les garanties de independència del magistrat del Tribunal Suprem encarregat de la causa”, interpreta Lesmes en base un suposat informe del Gabinet Jurídic del CGPJ.
“Davant d’aquesta situació, li poso de manifest que, més enllà de la necessitat d’actuació per dispensar la deguda protecció dels servidors públics que es veuen pertorbats en l’exercici de la seva funció, el text de la demanda mostra que, de manera obliqua tot i que en absolut dissimulada, el que es posa en qüestió són les institucions de l’Estat espanyol i la pròpia correcció de l’Estat“, assegura el president del Tribunal Suprem.
Pel president del CGPJ és “absolutament necessari i imprescindible que es duguin a terme les actuacions corresponents per a assegurar la integritat de l’acció del Estat i del magistrat afectat, i específicament les que siguin procedents davant la jurisdicció i les institucions que corresponguin del Regne de Bèlgica, tot i que consta el rebuig de l’emplaçament, tenint present les decisions que puguin arribar a adoptar els tribunals belgues són una incògnita”.
Per això, Lesmes sol·licita al ministre d’Afers Exteriors espanyol que, “d’acord amb la pràctica processal belga “, requereixi al Ministeri d’Afers Exteriors de Bèlgica “perquè Bèlgica comparegui davant del tribunal belga, en representació de l’Estat belga, però en defensa de la immunitat de jurisdicció d’Espanya i del jutge del Tribunal Suprem demandat”.
