Els familiars dels presos polítics demanen unitat i “no equivocar-se d’adversari”

L'Associació Catalana pels Drets Civils recorden la importància de l'acció internacional i preguen més cohesió interna

 

 

Aquest dimecres ha estat un dia intens a Sant Joan de Vilatorrada, el municipi on s’ubica la presó de Lledoners. Els darrers presos polítics engarjolats a presons espanyoles han arribat. Els consellers Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn han ingressat al centre penitenciari a la una del migdia després d’un viatge deplorable de dos dies per fer 600 km. A peu de la carretera d’accés a la presó els esperaven els familiars amb un bon grapat d’amics i col·laboradors. No han fet ni fotos perquè han esmerçat els seus esforços en fer soroll i bellugar-se per si de cas des de les furgonetes els consellers poguessin deduir on eren. 

 

Les dones dels presos no havien pogut parlar amb ells des de dilluns, quan van ser traslladats al mòdul d’ingressos d’Estremera per marxar cap a Valdemoro. Abans de dinar han pogut parlar amb ells “un minut”. Després han dinat junts a la Fonda Solé del municipi. Al vespre hi havia concentració i l’Associació Catalana de Drets Civils -ACDC- que han fundat els familiars dels presos per organitzar la seva lluita. 

 

De fet, organitzar és el verb que més utilitzen. En conversa amb El Món admeten certa preocupació per la situació actual. “D’acord, els presos estan a Catalunya, però han d’estar a casa”, insisteixen Blanca Bragulat, Laura Masvidal i Meritxell Lluís, dones de Turull, Forn i Rull. Ara bé, no amaguen que la preocupació perquè el “moviment sobiranista i democràtic s’equivoqui d’adversari”. 

“El nostre principal enemic és el sistema pervers de l’Estat espanyol”, destaca Masvidal. “Llarena dorm molt tranquil perquè creu que fa el que ha de fer”, assegura en diverses intervencions Txell Bonet, la parella de Jordi Cuixart. Amb aquesta premisa, demanen “més unitat d’acció’ i “més coordinació”.a les entitats sobiranistes com ANC i  Òmnium i als partits De fet, remarquen que cal denunciar “una perversitat del sistema” sobretot en el flanc internacional on més danys es poden provocar als ciments de l’Estat.

 

 “L’enemic no està a casa, no ens podem despistar entre nosaltres o barallar-nos, l’adversari és el “sistema espanyol que engarjola innocents a les presons” perquè la “unitat d’Espanya està per sobre de tot”. “Aquí hem d’anar més units, centrar-nos i no deixar que els egos contaminin el procés”, comenten des de l’entorn dels presos polítics. En aquest sentit, sí que reclamen obertament que continui la mobilització i la protesta per la situació establint consensuadament quin són els objectius prioritaris per garantir la continuïtat del procés. 

 

Nou comentari