Els dos dies que van assecar l'oasi parlamentari català

El Món conversa amb representants de tot l'hemicicle sobre el ple de la desconnexió del 6 i 7 de setembre del 2017 i la cara i la creu del camí que es va iniciar

El Ple de la desconnexió
Miquel Iceta, durant el ple de la desconnexió | Jordi Borràs

 

 

48 hores mai abans viscudes al Parlament. El 6 i el 7 de setembre del 2017, s'aprovaven a l'hemicicle les anomenades lleis de la Desconnexió, la que havia de permetre la celebració del referèndum i la llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República. Majoria absoluta de JxSí i la CUP, però una oposició en bloc del PSC, el PP, Cs i CSQP. Aquelles lleis desencadenarien l'1-O –i la primera resposta de l'Estat amb els escorcolls a la Generalitat del 20 de setembre i l'enviament massiu de policia espanyola per intimidar i reprimir els ciutadans disposats a votar- i la posterior declaració d'independència del 27-O. Tot seguit, l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, l'exili i la presó per als principals líders independentistes. I això, malgrat que la llei de transitorietat no va entrar en vigor i que la Declaració d'Independència només va tenir caràcter polític i no jurídic. Però el cert és que, com reconeixen tots els grups parlamentaris, aquell ple va marcar un abans i un després en les relacions polítiques i personals a l'hemicicle. Quan es compleix un any d'aquell moment clau, el Món conversa amb representants de tot l'hemicicle sobre el significat d'aquells dies i les lliçons apreses.

 

L'independentisme, aleshores representat per la coalició d'ERC i CDC, Junts pel Sí, i per la CUP, va exhibir unitat d'acció i estratègica per resistir la pressió de dues jornades maratonianes que havien de permetre fer un pas imprescindible per posar les urnes i iniciar el camí de la República. Les desconfiances hi eren, però per força van quedar cobertes per fer un front comú davant l'oposició, que va utilitzar, sense èxit, totes les vies reglamentàries possibles per aturar el ple i la votació.

 

"Més a prop de la República" i de "tombar el Règim del 78"

 

Sergi Sabrià, portaveu d'ERC i president del grup parlamentari republicà, i aleshores diputat de JxSí, lamenta que l'unionisme acusi els independentistes "d'intransigents i de no donar veu a l'oposició": "Estàvem disposats a qualsevol solució legal que ens permetés posar les urnes, però davant de les negatives constants al diàleg, ens van empènyer a agafar l'única escletxa que ens quedava per posar les urnes. Els dies 6 i 7 són jurídicament justificables en la seva totalitat, però certament ens vam sentir incòmodes perquè patíem i perquè no era la imatge que volíem donar". D'aquella jornada, Sabrià en destaca el fet que "va ser un pas imprescindible per donar compliment al compromís de votar el nostre futur polític, i un any després som més a prop dels valors republicans i de ser una República". Ara bé, "també hi ha repressió de l'Estat i som conscients de la situació. Hi ha gent patint, a la presó i a l'exili", recorda.

 

El Ple de la desconnexió
Marta Rovira (ERC), durant el ple de la desconnexió | Jordi Borràs

 

 

 

A la bancada de la CUP hi havia deu diputats i diputades. Les relacions amb el Govern i amb JxSí havien passat per moments molt complexos, però en aquestes dues lleis, finalment i després de moltes reunions, hi havia acord. Mireia Boya, aleshores diputada cupaire, remarca que aquell ple "va ser l'intent més seriós, l'únic que teníem sobre la taula, de tombar el Règim del 78 i obrir un procés constituent des de les institucions catalanes. I això no es fa des d'un marc estatutari. En veure-ho, la bancada del 155 es va desbocar rabiosa. Filibusterisme parlamentari, cinisme de qui té la maquinària de l'Estat al seu favor i masclisme contra la presidenta", recorda Boya, que afegeix que si l'unionisme parla de "cop separatista" i de "vulneració dels drets dels diputats", aquest bloc, "efectivament, va perpetrar aquest cop ja li han robat 167 dies de llibertat a la Carme i a la resta l'acta de diputats. Seguim volent autodeterminació, segueixen sense voler parlar-ne", conclou l'exdiputada de la CUP.

 

Els Comuns, entre l'espasa i la paret

 

Per a alguns diputats de Catalunya Sí que Es Pot, aleshores liderada per Rabell i Coscubiela, rebutjar la llei del referèndum no va ser fàcil. Alguns diputats reconeixien "les bones intencions" de l'independentisme, com explica Joan Josep Nuet, aleshores membre de la Mesa i ara diputat d'En Comú Podem: "Van ser dues jornades carregades de bones intencions per a alguns, però plenes d'improvisació i de rebregament democràtic, que van allunyar perillosament una part molt important de la societat catalana del seu Parlament. El fi no pot justificar alguns mitjans", reflexiona. Nuet parla d'una conseqüència de tot plegat, el judici al Suprem, "un veritable judici polític que generarà tensió", però reclama "una resposta unitària d'àmplia base democràtica, i no únicament independentista".

 

El Ple de la desconnexió
Xavier García Albiol (PP), intervenint al ple de la desconnexió | Jordi Borràs

 

 

El PSC, "trist i preocupat", ara veu "menys risc"

 

En el cas de Miquel Iceta, president del grup parlamentari del PSC, explica que el sentiment que el dominava aquells dies era "de tristesa i d'una gran preocupació": "Aquells dies pensava que estàvem passant una frontera, trepitjant una línia vermella, i que allò marcaria un abans i un després, que el camí que s'emprenia només podia acabar malament". De fet, Miquel Iceta va intentar fer de baula conciliadora entre els dos blocs, però confessa que "sabia que estava condemnat al fracàs per part meva perquè les cartes ja estaven repartides i les faves comptades". Des del punt de vista personal, Iceta afegeix que "vam experimentar una contrarietat forta, i jo diria que també dolor, amb la presidència del Parlament i la Mesa més que no pas amb els diputats de JxSí i la CUP. Consideràvem que determinades formalitats s'havien de respectar, i el fet que no se li donés prou importància ens va doldre molt". Un any després, conclou el líder del PSC, "crec que tots hem après alguna cosa. Per això crec que un fenomen d'unilateralitat o il·legalitat no es tornarà a produir, perquè independentment de posicions d'uns i altres, tots estem d'acord que allò no va acabar bé i que s'ha de buscar un altre camí". De fet, destaca que el president Torra "hagi esquivat la desobediència i deixi una porta oberta al diàleg, encara que tots sabem que és difícil".  

 

Cs i el PP: "Totalitarisme parlamentari" i "cop a la democràcia"

 

José María Espejo-Saavebra, aleshores membre de la Mesa i diputat de Ciutadans, i ara diputat, va viure en primera persona la tensió de les dues jornades. "La sensació que vam tenir aquell dia va ser de tristesa absoluta, perquè el que estava passant no s'havia vist mai en un país democràtic, trepitjant drets, vulnerant lleis per imposar la seva decisió, en un acte de totalitarisme parlamentari". Aquella tensió, recorda, "va fer que alguns intervinguéssim des de l'escó tot i ser a la Mesa". Com Rodríguez, José María Espejo assenyala que les relacions personals, "fins aleshores mínimament cordials i respectuoses", van passar a ser "més tenses". Però ha millorat, la vida a l'hemicicle? "No ha millorat de cap manera a nivell parlamentari, continuem igual que estàvem, amb el Parlament tancat, i només s'obrirà quan al separatisme li convingui. Això és totalitarisme", apunta. El representant de Cs creu que el ple del 6 i 7 de setembre va servir almenys per una cosa: "Que la gent veiés el tarannà de l'independentisme que governa, de caire totalitari perquè volia tenir les institucions al seu servei exclusivament", i demana al PSOE que en prengui consciència i se n'adoni que "cal aplicar la Constitució al separatisme per comptes d'emparar-lo".

 

La bancada de JxSí
La bancada de JxSí | Jordi Borràs

 

 

Finalment, el portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, considera que aquells dos dies "es va evidenciar d'una forma prou pública i notòria que el independentistes pretenien saltar-se la llei, i fins i tot els drets dels diputats i dels grups parlamentaris, un perill que nosaltres feia temps que havíem advertit". El popular considera que "van ser dies negres per als partits independentistes per la imatge que van transmetre", i reconeix que les relacions personals entre els diputats "ja no es van poder ressentir més del que ho estaven després de diversos mesos de tensió". Pel que fa al moment actual, Rodríguez denuncia que "el Parlament, com aleshores, torna a estar tancat perquè li donen un caràcter molt residual a aquesta institució". Ara bé, el portaveu adjunt del PP assenyala que "si bé ara la situació és de calma relativa, és una calma tensa perquè la tensió s'ha traslladat al carrer".  

 

Comentaris