Joan Coscubiela i Lluís Rabell, diputats de CSQP | Jordi Borràs
 

 

La setmana vinent serà d’alt voltatge a la política catalana, i també a l’espanyola. El Pacte Nacional pel Referèndum es reuneix dimarts a la tarda per decidir quina posició haurà de prendre davant del previsible anunci imminent de data i pregunta del referèndum, si continua viu per cercar un acord amb Madrid, perquè el procés no acabarà ni de bon tros al setembre-octubre, com defensen els ‘Comuns’, o si per contra passa a tenir un paper de paraigua de la mobilització per a la participació en el referèndum unilateral. La nova cimera del Pacte arriba després que els ‘Comuns’ plantessin Puigdemont en la cimera d’urgència que va convocar dilluns passat, a la qual sí que va assistir-hi Podem Catalunya, i també després que hi hagi hagut un intercanvi d’acusacions sobre si són els independentistes els que volen liquidar el pacte o si ho volen fer els ‘Comuns’ davant d’un referèndum que no comptarà amb l’aval de Madrid. 

 

 

Quin és el full de ruta dels ‘Comuns’, conscients que el Govern no farà marxa enrere en el referèndum o referèndum? D’entrada, veuen “nerviosisme i ansietat” en el president Puigdemont, perquè al seu entendre, “aquest dimarts el Pacte no dirà el que vol el president –el suport a la via unilateral-, perquè el pacte té una naturalesa prou plural com perquè sigui impossible que s’adapti al full de ruta de JxSí, que és el referèndum unilateral amb una data i una pregunta concretes”, assenyalen fonts parlamentàries de CSQP a El Món. Consideren que la proposta independentista “no la resisteix ni la patronal, ni els sindicats, ni el moviment veïnal, però tampoc el nostre espai polític no hi està  d’acord”.

 

 

Ara bé, els ‘Comuns’ no tiren la tovallola i continuen negociant amb el Govern. Tal i com confirmen a El Món altres fonts de l’entorn dels ‘Comuns’, “s’han fet contactes diversos amb el Govern sobre el referèndum, de manera que tots sabem fins a on podem anar i fins a on no. Ara el que hem de fer és fer-nos forts en els punts de trobada, i en canvi, en coses que pensem diferent, respectar-nos els uns als altres”. 

Junqueras, Puigdemont i Munté, en l’acte de compromís amb el referèndum | Jordi Borràs

 

“Jornada democràtica”, no referèndum

 

El principal punt de discòrdia és, justament, la legitimitat que tindrà el referèndum no acordat. Si el Govern assegura que està determinat a aplicar-ne els resultats, altres fonts dels ‘Comuns’ consultades per aquest diari insisteixen que “és molt difícil que nosaltres validem això com un referèndum, però en canvi és impossible que no hi participem”, de manera que una part important dels catalans no se sentiran interpel·lats per aquests resultats. “En la mesura en què no és un referèndum acordat amb l’Estat i que no tindrà reconeixement internacional, una part de les nostres bases acceptaran el boicot, que serà la crida que farà PP, C’s, el PSC i l’Estat, però també institucions europees. Això fa molt difícil que tota la gent que veu aquest procés amb reticències surti al carrer a votar. I a més, hi haurà la sensació que el sí a la independència ja està guanyat, de manera que participant-hi, l’únic que fas és augmentar la participació i referendar aquest sí a la independència”, argumenten a El Món aquestes fonts. 

 

 

“Vol que Catalunya es constitueixi en una república?”

 

I què proposen els ‘Comuns’ per arrossegar a la participació a totes les seves bases? Reconeixen que una part dels seus votants “aniran a votar tant si el referèndum és acordat com si no”, però des del sector més sobiranista de la confluència es posa sobre la taula una pregunta “molt inclusiva”: Vol que Catalunya es constitueixi en una república? Aquesta pregunta “és un concepte de sobirania que t’obliga a tenir dues fases. Una primera fase de sobirania i constituent, i després, amb aquest poder que tens decideixes quin camí vols prendre, això ens donaria també més temps per culminar el procés amb un referèndum acordat”, argumenten fonts parlamentàries de CSQP, que afegeixen que “una part majoritària dels comuns acceptarien aquesta pregunta i que poguessin votar sí”. Ara bé, els ‘Comuns’ no han traslladat cap pregunta concreta al Govern, perquè asseguren que “el Govern ens ha dit que és una decisió que pràcticament té presa, i és una pregunta sobre la independència”. Una pregunta radicalment diferent és la que va proposar el portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela fa uns dies: Estan disposats a promoure una reforma constitucional que permeti a Catalunya tenir una personalitat jurídica pròpia en forma d’Estat?.

Una reunió del Pacte Nacional pel Referèndum l’1 de febrer del 2017.  | ACN

 

No faran boicot

 

Sigui com sigui, els ‘Comuns’ recorden que hi ha “incògnites importants”, com ara el grau d’agressivitat de la resposta de l’Estat espanyol, perquè “si l’agressivitat impedeix fets fonamentals del referèndum, no és el mateix que si no els impedeix”. És a dir, si retira o no les urnes. Si això passa, “tancarem més files des del punt de vista democràtic”.

 

 

Per altra banda, fonts de la confluència d’esquerres asseguren a El Món que, “si bé és molt difícil que nosaltres validem això que passi al setembre o a l’octubre com un referèndum, és impossible que no hi participem”. Passi el que passi, el full de ruta dels ‘Comuns’ passa per considerar allò que el Govern considera referèndum, considerar-lo una “jornada democràtica”. La raó és que per poder parlar de referèndum, consideren necessari que es respectin les “condicions democràtiques”, en la línia del codi de bones pràctiques de la Comissió de Venècia. Com que creuen que no serà així, “haurem de prendre nota política del resultat, però difícilment podrem dir que és un referèndum d’autodeterminació, que el poble de Catalunya ja s’ha autodeterminat i que per tant, ja podem proclamar la independència, perquè no serà un fet democràtic definitiu. És molt difícil perquè mig país no ho pensarà així”, avisen en declaracions a aquest diari.

 

 

Si guanya el sí, afegeixen, “voldrà dir que hem de seguir treballant per poder arribar a un referèndum, perquè no renunciem a la idea de referèndum acordat, és per això que la nostra participació en aquesta jornada democràtica serà rellevant, malgrat que sabem que els efectes polítics d’aquesta jornada no seran suficients per poder afirmar davant del món que el poble de Catalunya s’ha autodeterminat”.

 

Votació de l’alteració de l’ordre del dia del ple del Parlament, | ACN / Rafa Garrido

 

 

L’endemà en una Catalunya autonòmica

 

 

Després de l’1 d’octubre –data en què es podria celebrar el referèndum-, “tothom acabarà matisant què és el que s’ha fet. Evidentment, quedarà un substrat polític del qual nosaltres també en volem formar part, no ho negarem ni ho criminalitzarem, i per això cridarem a la participació, es faci més gran o més petita, però d’aquí a dir que ja està tot fet i que proclamarem la independència, hi ha un bon tros”, reiteren els ‘Comuns’. I és que recorden que segons els moviments que es facin, “quedarem tots predisposats d’una manera o d’una altra a mig termini, i en el mig termini hi haurà eleccions i s’haurà de seguir governant el país. Del que haguem fet o no haguem fet l’1 d’octubre, tots en viurem durant un període que no serà curt”. 

Nou comentari

Comparteix