La magistrada del Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, ha tornat a citar com investigat per rebel·lió el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, pel seu paper durant el referèndum de l’1 d’Octubre. També està encausat pels fets del 20 de setembre davant la conselleria d’Economia. I de fet, va formar part de la primera terna de noms -juntament amb Ferran Mascarell i Amadeu Altafaj- que van ser destituïts a les poques hores que el Senat aprovès l’aplicació del 155 de la Constitució sobre les institucions catalanes. Trapero va ser substituit per Ferran López al capdavant dels Mossos.
Però la història mostra com l’aversió als Mossos per part de l’Estat no és nova. Ni de bon tros. Dos exemples ho acrediten. La repressió que van passar els caps de la policia catalana després dels Fets d’Octubre de 1934 i amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, l’any 1939.
La imatge d’una policia de la Generalitat, vista per cert imaginari com un embrió “d‘un futur exèrcit de Catalunya”, i la seva fidelitat a les institucions catalanes van ajudar a convertir-se en una de les estructures de la Generalitat a abatre. Una imatge, però, guanyada sobretot a partir de 1932 perquè fins aleshores era un cos armat, mal vist i repressor, imposat amb l’assentament borbònic a partir de 1714 per controlar els carrasclets, els guerrillers austracistes que resistien per Catalunya.
El primer exemple d’intent de desfenestració del cos dels Mossos fou arran dels Fets d’Octubre de 1934, quan el president Lluís Companys va proclamar l’Estat català dins la República Federal espanyola. Els comandaments principals, el cap dels Mossos o els que van defensar la Generalitat o eren responsables de l’ordre públic van ser jutjats i condemnats a mort. Concretament, el cap dels Mossos, el comandant d’artilleria Enric Pérez Farràs; el comandant de seguretat Salas Ginestar; el capità Francesc López Gatell i el capità de Cavalleria i Comissari General d’Ordre Públic, Frederic Escofet (Company de promoció de Francisco Franco); així com el tinent coronel Joan Ricart o el comandant Jaume Bosch. Tots van ser sotmesos a un consell de guerra sumaríssim al Castell de Montjuïc.
La revenja per la seva fidelitat al Govern va costar la pena de mort a Pérez Farràs o Escofet, que finalment fou commutada pel president de la República espanyola, Niceto Alcalá Zamora a 30 anys de presó. Les penes de presó van ser generals i àmplies per la resta de comandaments. Tots van ser amnistiats amb la victòria del Front Popular, tot i que alguns no es van poder rehabilitar en plenes funcions.
Amb l’escapçament dels Mossos va arribar un nou comandament, el capità Lizcano de la Rosa, ultradretà que va reivindicar el cos pel seu “acendrado sentido español, militar y esto conviene aclararlo para dar a luz a todo este horizonte con que los separatistas han cubierto la verdad de las instituciones y los hombres de Catalunya, creando una mítica leyenda anti-España y de odio al Rey, que es totalmente una farsa”. “Los ‘Mozos de Escuadra’ estuvieron siempre al servicio del Rey a través del Capitán General de Catalunya y fueron leales al poder militar, su bandera, la de España, su ley, la del Rey”, signava el nou cap del cos a l’ordre del 10 de desembre de 1934.
El segon episodi de repressió del cos fou en acabar la Guerra Civil, concretament contra qels comandaments del cos el 19 de juliol de 1939 i, per extensió, molts Mossos depurats abans del 39 o posteriorment, un cop que el franquisme va dissoldre el cos, estudiats amb tot detall pel professor Manel Risques, en el llibre “Identitat democràtica o tradició espanyolista? La repressió sobre els Mossos d’Esquadra a la postguerra” (Ed. Edhasa. 2003).
Així, el tinent coronel Fèlix Gavari, el capità Manuel Hervàs i els tinents Jaume Bosch Biosca i Guillermo Escudero. Gavari, Hervàs i Escudero, que malgrat procedien de la Guàrdia Civil, foren condemnats per rebel·lió militar. Finalment van ser indultats o bé declarats en llibertat provisional.
Ara bé, l’any 1946 i 1947, Gavari, Hervàs i Bosch i un altre oficial Julio Álvarez foren processats en un nou sumaríssim, amb més oficials d’altres cossos, per pertànyer a l’Agrupación de Fuerzas Armadas de la República Espanyola. Els cos de Mossos fou restablert l’any 1952 com una guàrdia folclòrica per a la Diputació de Barcelona.
