El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de resoldre en els propers dies quatre recursos contra l’organització de les eleccions al Parlament, inicialment previstes pel 14-F: un per la recollida de signatures i tres contra l’ajornament fins el 30 de maig. Un dels recursos al decret de suspensió del 14-F, presentat per una persona particular, demana mesures cautelaríssimes per mantenir les eleccions al febrer, cosa que probablement es resoldrà aquest mateix dimarts. Amb tot, aquesta decisió, però, no té per què condicionar si ser igual que la que es determini per a altres mesures cautelars o per les resolucions finals.
Els altres dos recursos contra l’ajornament electoral que el TSJC tenia ja sobre la taula aquest dilluns al matí i que han estat presentats per partits, trigaran més a resoldre’s, ja que el tribunal donarà dos o tres dies a la Generalitat per respondre i presentar al·legacions a la impugnació. Posteriorment, els magistrats resoldran, i això que podria ser ja a finals d’aquesta setmana o la setmana vinent.
Dels tres recursos contra l’ajornament, un correspon a la Lliga Democràtica, que concretament ha presentat dos escrits, un recurs contenciós-administratiu pel procediment de protecció de drets fonamentals i un contenciós- administratiu ordinari. El partit que lidera Astrid Barrio no es presentava als comicis però considera “d’extrema gravetat” deixar sense efecte la convocatòria electoral tenint en compte la “precarietat institucional” de la Generalitat. Segons aquesta formació, en realitat no s’ajornen les eleccions sinó que es produeix una “veritable suspensió de la democràtica” i suposa un “abús de poder inacceptable“. La Lliga Democràtica defensa que un govern en funcions com l’actual no està habilitat per prendre la decisió d’ajornar unes eleccions “sense extralimitar-se en les seves atribucions”.
La Lliga denuncia la “deixadesa” del Govern a qui acusa de no haver previst totes les mesures possibles per fer possible celebrar les eleccions el 14 de febrer “fent compatibles les garanties sanitàries amb l’exercici dels drets de participació”. I contraposa la situació a Catalunya amb la de la suspensió de les eleccions basques i gallegues. Segons argumenten, a Catalunya la situació no ha estat ni sobrevinguda ni hi ha un confinament domiciliari. En aquest sentit, conclouen que és “poc justificable” que es pugui anar a treballar i a estudiar amb uns transports públics “atapeïts” i no es pugui anar a votar.
4 
