La Sala Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha publicat la interlocutòria per la que manté la convocatòria electoral del 14-F. Després que divendres avancés la decisió, els magistrats han signat l’argumentari en una interlocutòria de 39 pàgines en les que, entre d’altres fonaments, diferencien perfectament el cas de les eleccions basques i galegues que sí es van ajornar. Aquest fet diferencial seria que el president de la Generalitat, Quim Torra, va ser inhabilitat, i per tant, no es pot permetre que el càrrec estigui vacant. Un fet que contrasta amb la “discrecionalitat” dels presidents basc i gallec que era una decisió política més “discrecional”. Tot i això hi ha hagut un vot particular que apostava per mantenir l’ajornament electoral.
Així, els magistrats remarquen que “hi ha un punt de partida diferent a la convocatòria electoral i és que les eleccions gallegues i basques es van convocar per decisió política de President, en dissoldre anticipadament les cambres, mentre que les catalanes es convoquen per un acte degut o reglat com a conseqüència de la dissolució automàtica del Parlament”. “És indubtable”, continuen, “que en el primer cas hi ha un element de discrecionalitat més intens de què podria derivar cert marge de disponibilitat davant circumstàncies extraordinàries i imprevistes en el moment de la convocatòria. Una dissolució, per altra banda, forçada per la inhabilitació del president Torra pel mateix Tribunal. Al capdavall, els magistrats consideren que Pere Aragonès, com a vicepresident, no tenia competències per ajornar o suspendre les eleccions en un estat d’alarma on no s’hi inclou aquesta competència.
Per altra banda, el TSJC alerta que cal ser cauts amb la possibilitat d’ajornar unes eleccions. “Aquestes cauteles són traslladables a l’autoritat política o administrativa que convoca les eleccions, ja que la introducció de regles no predeterminades legalment, com en aquest cas la d’ajornament electoral i prolongació de el període de vacant cameral, pot provocar situacions que afectin, no només a la transparència i objectivitat del procés electoral, sinó també a el mateix principi democràtic en el normal funcionament de les institucions“, sentencien.
Així mateix, els magistrats consideren que “s’ha tingut en compte que no es dóna l’element d’imprevisibilitat en la força
major amb què s’empara la resolució impugnada, ja que la situació ja era coneguda el dia 21 d’octubre de 2020 quan no es va proposar candidat per a la presidència de la Generalitat”. Una manera d’incloure en el paquet dels despropòsits l’estratègia independentista. “Des d’aquest moment, la data del 14 de febrer de 2021 era la predeterminada legalment si en dos mesos no s’investia president o presidenta, la qual cosa hagués evitat la celebració d’eleccions perquè quedava un any més de legislatura“, afegeixen. “Transcorreguts els dos mesos, es va dissoldre el Parlament i es van convocar eleccions el dia 21 de desembre de 2020 a una situació d’estat d’alarma, sent previsible que hi hauria un repunt de la pandèmia per efecte de les festes nadalenques, el qual s’ha estabilitzat, i fins i tot minorat, en els últims dies”, puntualitzen.
Més informació en breu
7 
