Nou front judicial en el procés sobiranista. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit una demanda de retirada dels “llaços grocs i propaganda política” de tots els edificis de la Generalitat de Catalunya presentada per l’associació Aixeca’t-Levántate. La demanda tramitada per la Sala Contenciós Administratiu sol·licita la “protecció dels drets i llibertats fonamentals” i està dirigida contra el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i tot el Govern de la Generalitat.
Segons ha explicat la mateixa entitat a través d’un comunicat, reclamen que s’obligui a “retirar tots els llaços grocs i propaganda política a favor dels polítics empresonats i contra el 155, existents als edificis dependents de la Generalitat de Catalunya, sense excepció, per vulnerar els drets dels ciutadans pel que fa a la llibertat ideològica i al dret a la igualtat i a rebre informació veraç, drets que es troben reconeguts a la Constitució”.
El TSJC, en la seva primera resolució, ha requerit a la Generalitat de Catalunya per tal que es personi en el procediment i, en el termini màxim de cinc dies, remeti l’expedient acompanyat dels informes i dades que estimi procedents. A més, el TSJC haurà de pronunciar-se en breu, atès que s’ha formulat també una petició de mesures cautelars per a què, de forma immediata, s’obligui a la Generalitat de Catalunya a “retirar tota simbologia, propaganda i manifestacions de signe polític o ideològic independentista dels edificis públics i pàgines web de la Generalitat de Catalunya i es prohibeixi l’exhibició de tota simbologia i propaganda als seus treballadors i càrrecs durant l’exercici de les seves funcions”
.
Així mateix, l’associació demandant Aixeca’t considera que la “Generalitat de Catalunya viola els drets dels ciutadans catalans i, a més a més, vulnera el deure que com a Administració té de servir amb objectivitat, imparcialitat i neutralitat política a tots els ciutadans”. “La Generalitat s’ha apropiat dels espais on s’exerceix i manifesta el poder públic mitjançant una ideologia política, i així projectar la idea que l’Administració pública a Catalunya pertany, amb unanimitat no discutida, a un sol grup d’opinió i relegar els altres ciutadans a una posició subalterna, com una forma de violència que atemoreix, sotmet i coacciona al ciutadà discrepant”, al·lega l’entitat.
