El Tribunal de Comptes ha expressat “dubtes sobre la suficiència i legalitat” de l’aval del Govern a través de l’Institut Català de Finances (ICF), als excàrrecs a qui l’ens reclama una fiança de 5,4 milions d’euros per l’acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017, segons fonts de l’òrgan fiscalitzador consultades per l’ACN. La delegada instructora Esperanza García ha demanat que se sol·liciti un informe a l’Advocacia de l’Estat sobre si una entitat que pertany a la Generalitat -“la mateixa administració autonòmica perjudicada”- pot emparar les possibles responsabilitats comptables “per dol o culpa greu”. García veu necessari que els serveis jurídics de l’Estat es pronunciïn abans de decidir si accepta o rebutja la via ideada pel Govern.
La delegada instructora ha demanat a la presidència de la secció d’enjudiciament que demani l’informe a l’Advocacia de l’Estat sobre l’aval de l’ICF, al qual s’han acollit 29 dels 34 afectats per la reclamació d’una fiança de 5,4 milions d’euros. A banda, les mateixes fonts expliquen que, un cop va expirar el termini de pròrroga per formalitzar la fiança la mitjanit d’ahir dilluns, procedirà a l’embargament de béns de dos presumptes responsables que no han formalitzat fiança. En cas que García no accepti l’aval del Govern també procediria a l’embargament de béns dels afectats que s’han adherit a aquesta fórmula.
El Tribunal de Comptes va fixar un import màxim per a cadascun dels afectats, que correspon a la suma de les partides amb les quals els vincula. La responsabilitat és solidària i, per tant, tots els excàrrecs vinculats a una partida tenen l’obligació comuna de fer-se’n càrrec sense ordre de prevalència. Així, si algun d’ells no pogués afrontar la fiança, quedaria coberta per la resta de responsables. Per aquest motiu, la suma dels imports que els atribueix individualment supera els 5,4 milions. D’aquesta manera, el Tribunal de Comptes pretén assegurar el cobrament de l’import reclamat per si hi hagués persones insolvents. D’aquí que la suma de totes les fiances individuals superi l’import que hauran de pagar solidàriament entre totes, que no superarà els 5,4 milions d’euros.
La delegada instructora vincula a l’expresident de la Generalitat Artur Mas i al seu exconseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, amb la despesa de 2,8 milions d’euros. A Carles Puigdemont i Oriol Junqueras amb 1,9 milions d’euros. A l’exconseller d’Acció Exterior del Govern de Puigdemont, Raül Romeva, el Tribunal de Comptes el responsabilitza d’un màxim de 2,1 milions d’euros i a l’exconseller de Presidència de Mas, Francesc Homs, 2,9 milions d’euros. Els imports més elevats, que superen els 3 milions d’euros, se’ls atribueix a l’exsecretari general del Diplocat, Albert Royo, a qui es fixa un màxim de 3,6 milions així com a l’exinterventora general Mireia Vidal, per a qui es xifra la fiança en 3,1 milions.
El Govern defensa la seva fórmula
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha tornat a defensar la fórmula dels avals. “Pel Govern no hi ha cap motiu pel qual no es pugui acceptar l’aval”, ha afirmat. “Demanem que el Tribunal de Comptes deixi de fer política i resolgui la situació”, ha reblat. El Govern segueix en converses amb entitats financeres tot i que per ara l’aval el fa l’Institut Català de Finances.
