Si fos en llenguatge radiofònic, s’hauria de cridar “Gol en las Gaunas!”. Una sorpresa o potser, no tant. El testimoni de càrrec contra l’advocat Gonzalo Boye, Manuel González Rubio, en la instrucció per suposat blanqueig de capitals a l’Audiència Nacional és, arran de les converses intervingudes, un foribund antiindependentista. De fet, segons els enregistraments de la policia, si fos per ell, “la Guàrdia Civil hauria d’agafar els independentistes en autocars, portar-los als Monegros… i fora”. Un motiu més, i ja en són diversos, que treuen força i veracitat a les declaracions incriminatòries contra l’advocat de Carles Puigdemont, i enginyer de l’estratègia judicial a l’exterior, en una causa ja de per si, estranya en la instrucció.
En concret, la defensa de Boye ha presentat un escrit, davant la magistrada instructora, Maria Tardón, que es se certifiqui una conversa gravada que s’inclou en la causa de la instrucció però que “sorprendentement, no consta como transcrita”. Es tracta d’una conversa del 18 d’agost de 2017, l’endemà dels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils. Hi enraona, el també processat i testimoni de càrrec contra Boye, Manuel González Rubio, i els seus comentaris certifiquen, segons la defensa, l’animadversió subjectiva contra l’advocat de Puigdemont“.
Tot i que aquests comentaris s’aboquen dos mesos abans que Boye assumís la defensa dels membres de la Generalitat a l’exili, la defensa apunta que “és lògic que aquest sentiment d’aversió contra els independentistes catalans es pronunciés després de la celebració del referèndum del Primer d’Octubre”. En aquest marc, es ressalta que Boye “s’ha significat molt públicament en la defensa dels Drets Humans dels membres de Govern exiliats a Bèlgica, Suïssa i el Regne Unit així com en la reeixida estratègia internacional”. Un motiu més per alimentar la seva declaració contra Boye.
“El dràstic canvi de la declaració del processat Manuel González Rubio, que l’anima a incriminar infundadament a Gonzalo Boye,”, es llegeix a l’escrit, “dos anys després d’haver mantingut una i altra vegada que els diners intervingut a Barajas el 5 de febrer de 2017 era de la seva propietat i pretenia crear una empresa a Colòmbia, s’hauria no només al seu afany per sortir en llibertat -ho va intentar, aquí estan les seves reiterades sol·licituds- sinó també a la seva profunda aversió contra la meva mandant, qui s’ha destacat com a advocat dels independentistes, a qui els desitja un desplaçament forçat fins al desert dels Monegros“. L’animadversió a l’independentisme que es constata en la conversa és un indici més de la intencionalitat de les declaracions contra Boye que, per cert, van ser dos anys després d’encetar el procés contra l’advocat de l’exili.
La conversa no té despercidi i la proposta d’acabar amb l’independentisme, tampoc. Els dos interlocutors parlen d’una cacera i a partir d’aquí dels atemptats. P és l’interlocutor i GR, González Rubio:
P: ¡Madre mía! A ver qué dicen ahora los independentistas.
GR: Pues qué van a decir, las mismas gilipolleces.
P: ¡Hijos de puta!
GR: Hay que hacer lo que te dije yo. Una…dos compañías de la Guardia Civil y diez autobuses de esos de sesenta plazas…
P: Y se cagan, claro.
GR: (ininteligible) je, je, je.
P: Je, je, je.
GR: Llevarlos ahí a los Monegros…
P: ¡Claro! Je, je, je.
GR: ¡Y fuera! “
