“Per si intervenen les comunicacions utilitzem: #ref1oct”, diu algú des de Terrassa amb el nick jordanskyeg al xat room #Everyone de l’app Firechat. “Això serveix per prevenir una possible censura d’internet. En cas que es produeixi l’app funcionarà amb bluetooth”, adverteix un altre usuari al mateix canal sobre el referèndum creat a l’aplicació. L’eina —una mena de WhatsApp alternatiu que funciona també fins i tot sense connexió a Internet— era desconeguda per la gran majoria de catalans fins fa pocs dies, però els darrers dies ha començat a popularitzar-se entre molts catalans després que el fundador de Wikileaks, Julian Assange, la recomanés per Twitter davant la possibilitat que l’Estat espanyol decideixi —en cas de trobar-ho necessari— tallar la comunicació entre individus, una manera ràpida i fàcil d’evitar que utilitzin la tecnologia per organitzar-se, convocar-se i animar-se a prendre acció.
Hi ha qui encara no dona crèdit al fet qeu temors d’aquesta mena puguin néixer en el pensament d’alguns en els darrers dies. Però el fet cert és que la Guàrdia Civil ja ha aplicat la censura a internet per boicotejar les intencions del Govern de fer el referèndum l’1 d’octubre i l’operació ha aixecat les veus de protesta d’organitzacions internacionals que lluiten per un internet lliure. De sobte, aquells que acostumen a denunciar les mesures coercitives de reconeguts “depredadors de la llibertat d’informació” d’arreu del món, s’han vist obligats a dirigir la mirada al cas català, un fet encara més preocupant perquè tot passa en el marc d’una Unió Europea, que promou el respecte escrupolós a les llibertats individuals.
Els webs informatius del referèndum han estat intervinguts i n’han aparegut rèpliques, també perseguides.
Segueixen apareixent mirrors https://t.co/vL26sMxWOa !!
— Censura 1OCT (@censura1oct) 24 de setembre de 2017
Madrid, com passa als autòcrates de Pequín, Estambul o L’Havana, afronta amb mentalitat i solucions del segle XX un fenomen propi del segle XXI perquè com ha repetit el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els darerrs dies: “No se li pot posar portes al camp”.
La tasca de censura de la Guàrdia Civil està sent puntual i detalladament descrita per ciberactivistes que comparteixen coneixment, dubtes i informacions a través de les xarxes socials. El compte @censura1oct ja s’ha convertit en pocs dies en un referent on trobar informació dels mètodes de censura de l’Estat espanyol contra el referèndum. El moviment de ciberactivistes ha causat la requista de material informàtic a un jove de 21 anys que havia ajudat a replicar el web del l’1-O i altres ciberactivistes ja han rebut citacions de la policia que presumiblement tenen a veure amb la seva activitat a les xarxes.
Hui s’han personat al meu domicili 2 membres d @policia x entregar-me aquesta citació no m’han sabut explicar el motiu, ni figura a l’acta. pic.twitter.com/dryVJpZC1X
— Dídac Rios (@didacrios) 23 de setembre de 2017
Alertes internacionals
La intervenció de referèndum.cat ha aixecat la protesta d’organitzacions com Internet Society, amb seu als Estats Units. La seva advertència sobre la situació a Catalunya és significativa tenint en compte que és una organització reconeguda en defensa de la llibertat a internet. “Esperem veure la tornada de l’internet lliure i sense filtre a Catalunya en un futur pròxim i convidem a totes les parts a comprometre’s a defensar la llibertat d’expressió i de diàleg en aquest moment difícil i desafiant”. Una estirada d’orelles explícita.
El comunicat es refereix concretament a l’actuació de la Guàrdia Civil en el marc de la macrooperació contra l’1-O a les dependències de la Fundació .Cat que, entre d’altres funcions, es dedica a promoure activitats referents a la gestió i promoció del domini .cat. La organització expressa la seva “preocupació” per l’ordre judicial que demanava a l’operador del domini bloquejar tots els que poguessin contenir “qualsevol tipus d’informació sobre el referèndum”. Per Internet Society està clar: “No creiem que sigui tasca dels operadors involucrar-se en el monitoreig i bloquejar contingut”.
Les alertes interancionals no s’acaben aquí. Les mesures contra la Fundació .Cat han estat també qüestionades per l’Electronic Frontier Foundation. En un comunicat sobre la situació catalana, aquesta entitat mostra la seva profunda preocupació per “l’ús del sistema de noms de domini per censurar el contingut en general”, fins i tot quan això ho autoritza la justícia, com ha passat en el cas català.
Aquesta preocupació es basa en dos factors: per una banda, el contingut en qüestió és fonamentalment una expressió política, que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha dit que mereix un nivell de protecció superior al d’altres formes d’expressió. “Encara que el discurs es refereix a un referèndum que s’ha descartat il·legal, el discurs no constitueix en si mateix una amenaça imminent per a la vida”, assegura EFF.
Una censura de facto i no revisable
A més, un segon factor de preocupació és que la crisi es va produir només deu dies abans del referèndum, fet que impedeix que la legalitat de les confiscacions dels dominis es pogués revisar judicialment abans de la celebració del referèndum. “El fet que aquests mecanismes de revisió legal no siguin accessibles a temps per al moviment independentista català i que, per tant, la censura del discurs sigui de facto no revisable, hauria d’haver estat un altre motiu perquè les autoritats espanyoles exercissin restriccions en aquest cas”, assenyala l’EFF.
Per aquesta organització, “tant si es tracta d’al·legacions de sedició com de qualsevol altra forma de discurs il·legal o controvertit, els intermediaris de noms de domini no s’han de responsabilitzar del contingut dels llocs web que utilitzen els seus dominis“. Si el contingut és il·legítim, l’ordre judicial ha d’anar dirigia a l’editor del contingut. “És la manera adequada perquè les autoritats tractin aquesta il·legalitat, en comptes de la supressió general dels dominis sencers d’Internet”, subratlla l’EFF. Finalment, l’organització adverteix que “la confiscació dels dominis .cat és un senyal preocupant que el govern espanyol posa els seus interessos de silenciar el moviment d’independència de Catalunya per damunt dels drets humans dels ciutadans per accedir a un Internet lliure i obert”.
