Passaven pocs minuts de les deu d’aquesta nit que el Tribunal Constitucional ha difós la sentència de 81 pàgines amb que declarava inconstitucional la declaració de l’Estat d’alarma, arran del recurs presentat per Vox. La resolució ve acompanyada de quatre vots particulars és un autèntic manual d’interpretació política dels drets fonamentals. Els magistrats van entendre que la declaració del primer l’Estat d’alarma va ser un “buidatge” del contingut dels drets fonamentals.
Una declaració que, segons la majoria del TC, no podia donar cobertura constitucional a la suspensió de drets fonamentals de lliure circul·lació, reunió o tria de de residència que imposava la decisió del govern de Pedro Sánchez. Així mateix exclou reclamacions patrimonials a l’administració i limita la possibilitat de reconeixements de vulneració de drets en els processos penals i administratius per saltar-se el confinament.
“La restricció apareix, doncs, més com una privació o cessament de el dret”, diuen els magistrats, ,”per més que sigui temporal i admeti excepcions, que com una reducció d’un dret o facultat a menors límits”. “Dit en altres termes, la disposició no delimita un dret a circular lliurement en un àmbit (personal, espacial, temporalment) menor, sinó que ho suspèn d’arrel, de forma generalitzada, per a totes les persones, i per qualsevol mitjà“, remarquen.
“La facultat individual de circular lliurement deixa doncs d’existir, i només pot justificar-se quan concorren les circumstàncies expressament previstes en el Reial decret”, indiquen. “D’aquesta manera, qualsevol persona pot veure obligada a justificar la seva presència en qualsevol via pública, i podrà ser sancionada sempre que la justificació no s’adeqüi al que preveu les disposicions de Reial Decret”, emfatitzen els magistrats. “Sembla difícil negar que una norma que prohibeix circular a totes les persones, per qualsevol lloc i en qualsevol moment, excepte en els casos expressament considerats com justificats, suposa un buidament de fet o, si es vol, una suspensió de el dret, proscrits com es ha reiterat ja en l’estat d’alarma“, ressolen.
En darrera instància, els magistrats exclouen que es pugui utilitzar la sentència per demandar l’administració. En tot cas, només “en el cas dels processos penals o contenciosos administratius referents a un procediment sancionador en què, com a conseqüència de la nul·litat de la norma aplicada, resulti una reducció de la pena o sanció”. És a dir, una aplicació de l’article 40 de la Llei Orgànica de Tribunal Constitucional, que permet aplicar la resolució per aturar o demanar la devolució de les multes per sanció en aplicació de les restriccions de l’Estat d’alarma. Per la resta de casos, apliquen la doctrina de l’IRPF de 1989 tal i com va detallar el catedràtic de dret constitucional, Xavier Arbós, en aquest diari.
