A misses dites. Quan fins i tot, el Tribunal Constitucional ja ha avalat -tot i que amb dos vots particulars- la condemna per sedició de Jordi Turull, ara ha emès una nova resolució. En concret, considera constitucional que la Mesa del Congrés suspengués la seva condició de diputat assolida a les eleccions de 26 de maig de 2019, quan encara s’estava celebrant el judici del Procés al Tribunal Suprem. De fet, aleshores estaven processats per rebel·lió, l’argument utilitzat per suspendre l’acte per part de Meritxell Batet, presidenta del Congrés, en la seva darrera resolució del 25 de juliol. La Mesa també va suspendre Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Josep Rull. El ponent ha estat Cándido Conde Pumpido qui es va apartar en ser recusat de les causes del Procés el passat 7 d’abril tot i que l’actual sentència és de l’11 de maig.
El recurs, escrit per l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, al·legava que la Mesa va adoptar la decisió en aplicació de l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal que estableix que “signi un ordre de processament i la presó provisional per un delicte comès per persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici de la mateixa mentre duri la situació de presó”. Entenia el lletrat que es vulnerava l’article 23 de la Constitució sobre la presumpció d’innocència i afegia altres vulneracions ateses l’arbitrarietat dels acords presos per Batet. Cuevillas també hi afegia altres consideracions que acreditarien la decisió arbitrària de la Mesa com les condicions laborals de Turull, d’aquí que el tribunal s’hagi hagut d’escarrar una mica més i comprar els arguments del Ministeri Fiscal i de la lletrada de les Corts.
En la sentència, comunicada avui i a la que ha tingut accés El Món, el Constitucional recull directament les altres sentències respecte Rull, Sànchez i Junqueras i conclou que el Congrés no va vulnerar el dret de presumpció d’innocència ni el dret a l’exercici de l’càrrec de diputat després d’aplicar l’article 384 bis . Aquella sentència, en els seus fonaments jurídics concloïa que aquest precepte “no és norma punitiva sinó que estableix una mesura provisional vinculada, de manera mediata i necessària, a d’altres prèvies (processament ferm i presó provisional) adoptades per l’autoritat judicial” i que si es donaven aquests requisits podria aplicar-se de manera immediat. Tant és així que també s’entén la decisió de suspendre els drets econòmics, tot i que es va mantenir la cotització a la seguretat social.
65 
