El Suprem justifica la repetició del judici a Otegi perquè “la nul·litat no és absolució”

Els magistrats asseguren que un cop anul·lat el primer judici cal justificar la presó i "les acusacions no han decaigut"

El ple de la Sala II del Tribunal Suprem ha fet pública aquest dijous la interlocutòria per la que va acordar repetir el judici al dirigent de Bildu Arnaldo Otegi pel cas Bateragune malgrat que aquest ja va complir sis anys i mig de presó i el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va considerar que havia estat víctima d’un judici injust, fet que va portar el propi Suprem a declarar nul·la la sentència. Els magistrats justifiquen la decisió de repetir el judici perquè rebutgen “que la conseqüència de la declaració de nul·litat sigui l’absolució“. Segons els membres de la Sala, la Justícia no pot quedar “impassible” davant una privació de llibertat que ara no està justificada i, a més, “les acusacions no han decaigut”.

A la seva interlocutòria de 19 pàgines la Sala II assegura que la conseqüència de la nul·litat del judici que va dictar el propi Suprem “ha de ser la celebració d’un nou judici” perquè si no “no existiria una resolució vàlida sobre el fons de la qüestió, és a dir, sobre l’existència dels fets, la participació dels acusats i el caràcter delictiu“.

Segons el Suprem, en la mesura que Otegi i els altres quatre acusats han complert la pena, “l’Estat de Dret no pot romandre impassible davant una privació de llibertat de la que s’ignora la justificació final”, i a més “les acusacions no han decaigut i els que les sostenen tenen dret a una resolució motivada respecte a les seves pretensions“.

El suprem nega que estigui incorrent en cap mena d’excepcionalitat i assegura que tots els casos en què s’ha apreciat una vulneració del dret a un jutge imparcial –com determina el TEDH- “han conclòs, sense excepció, a la declaració de nul·litat del judici i de la sentència i a la necessitat de la celebració d’un nou judici amb un tribunal de composició diferent“.

Nou comentari