El Tribunal Suprem ha inadmès 20 querelles i 30 denúncies presentades contra el govern espanyol per la gestió del coronavirus. S’han presentat en els últims mesos per diversos sindicats, associacions, organitzacions professionals de l’àmbit sanitari i de les forces de seguretat, familiars de víctimes i VOX. L’alt tribunal creu que l’autoria dels fets denunciats no està prou justificada i creu que abans d’investigar a un membre de l’executiu, que com a aforat ho ha de ser al Suprem, cal “demostrar que si no s’hagués ocultat informació o s’hagués anticipat la decisió política del confinament, s’haguessin impedit els danys“. El Suprem veu marge a la investigació i ho remet a jutjats ordinaris de Madrid.
L’alt tribunal insta a què s’investiguin l’omissió de mesures de seguretat per a sanitaris o policies, la contractació de material fallit i les morts d’avis a les residències. La interlocutòria, de la qual ha estat ponent el president de la Sala Penal i del tribunal del judici del procés, Manuel Marchena, apunta que quan els jutjats evidenciïn l’existència d’indicis de responsabilitat contra algun aforat serà quan el jutge d’instrucció elevi, si escau, una exposició raonada sobre ells al Suprem.
El Suprem subratlla que no són l’òrgan cridat ordinàriament a investigar fets penals, sinó només excepcionalment a les persones aforades. Les querelles denunciaven delictes d’homicidi i lesions imprudents, delicte contra el dret dels treballadors, prevaricació i malversació de cabals públics. “No tota conducta socialment reprovable té encaix en un precepte penal”, diu la resolució.
“Aquesta complexitat no eximeix, sens dubte, de realitzar el judici d’autoria quan així quedi acreditat. Però, en cap cas, pot desembocar en atribucions objectives de responsabilitat pel simple fet de la posició o càrrec que una persona concreta ostenti en l’organització, per molt alt que aquest sigui. De fer-ho així vulneraríem de forma flagrant el principi de culpabilitat”, afirma la interlocutòria.
Pel que fa a les residències d’avis, el Suprem considera que cal investigar-ho i esclarir si “aquestes defuncions van estar associades a decisions polítiques, administratives o de gestió i si aquelles van ser susceptibles de retret penal. Caldrà indagar també l’origen i l’autoria de resolucions prohibitives que van impedir que aquestes persones fossin traslladades a centres sanitaris” i aclarir si “l’excepcionalitat” del moment “justificava decisions que van impedir a malalts de més edat rebre l’atenció mèdica a la qual tenien dret“, apunta.
