El Síndic demana a les autoritats explorar les vies “més adients” per posar Hasél en llibertat

La institució insta a revisar la legislació per equiparar la llibertat d'expressió a l'Estat amb la doctrina europea

El Síndic de Greuges demana a les autoritats competents explorar “amb celeritat” les vies “més adients” per posar en llibertat el raper Pablo Hasel, que ha entrat a presó aquest dimarts després de ser detingut al rectorat de la Universitat de Lleida. El Síndic també apel·la les autoritats a revisar la legislació vigent i la jurisprudència per equiparar la llibertat d’expressió a l’estat espanyol a la doctrina europea davant de la “confusió existent” al voltant dels delictes d’enaltiment del terrorisme i injúries al rei. En un comunicat enviat aquest dimarts, la institució destaca que casos com el de Pablo Hasel mostren “un pobre concepte de la llibertat d’expressió” per part de la judicatura espanyola. El Síndic adverteix que, des de la reforma del Codi Penal de 2015, s’ha produït un augment “exponencial” i “abusiu” en la persecució dels delictes d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes del terrorisme a partir d’un precepte “massa indeterminat”, l’article 578.

La institució considera que aquest article, malgrat que està pensat per a delictes de propaganda terrorista a les xarxes feta també per terroristes, amb amenaces reals i imminents d’atemptats, a la pràctica només s’està aplicant a cantants, actors i artistes que “l’únic que pretenen és qüestionar el sistema i cridar l’atenció”. En aquest sentit, el Síndic sosté la persecució penal als cantants o tuitaires com Valtónyc, César Strawberry, Cassandra, La Insurgencia, Evaristo Páramos o els titellaires de Madrid. El Síndic alerta que aquests casos, tant si han acabat en condemna o absolució, “reflecteixen un pobre concepte de la llibertat d’expressió per part de la Fiscalia i la judicatura”.

A més, el Síndic considera que en el cas de Pablo Hasel i el delicte d’injúries al rei s’ha ignorat la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) del 2018, en el cas Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya. Els magistrats van rebutjar la idea defensada per la justícia espanyola que la crema de la foto del cap de l’Estat constituís un “atac personal” al rei dirigit a “insultar i denigrar la seva persona”, sinó que era “una denúncia del que representa el rei com a cap i símbol de l’aparell de l’Estat”. Per al tribunal europeu, això entra dins de l’esfera de la crítica política o la dissidència i correspon a l’expressió de rebuig de la monarquia com a institució.

El Síndic de Greuges recorda que des de la sentència Handyside de 1976 el TEDH ha declarat reiteradament que la llibertat d’expressió és “una de les bases essencials d’una societat democràtica”. La institució encarregada de defensar les persones també recorda que en un informe del 2017 va alertar de les regressions en matèria de llibertat d’expressió a l’estat espanyol.

Nou comentari