El 21 d’octubre del 2019. Aquest dia, la titular del jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, Maria Tardón, va emetre una ordre d’entrada i escorcoll del domicili professional de l’advocat Gonzalo Boye. Una entrada arran d’una declaració –dos anys després d’haver-se iniciat el sumari– d’un dels principals acusats en un cas de narcotràfic i blanqueig de capitals, Manuel Andrés Puentes Saavedra . La declaració, que suposadament incriminava l’advocat de Carles Puigdemont i arquitecte de l’ofensiva jurídica internacional del Procés, va ser el leitmotiv d’un escorcoll que va suposar el bolcatge del contingut del seu telèfon mòbil així com del seu correu electrònic professional sense cap mena de limitació temporal o temàtica.
La declaració ja era de per si estranya. Curiosament, arran de la declaració contra Boye, Puentes Saavedra, seria recompensat amb la seva excarceració, tot i constar a la causa indicis clars de la seva participació en un assassinat executat a Colòmbia però planificat i finançat des d’Espanya. Segons la defensa de l’advocat, “existia una inopinada hipòtesi policial per implicar Boye en un blanqueig de diners provinents del narcotràfic i per reforçar-la van propiciar la declaració a canvi de beneficis processals”.
En aquest context, l’Audiència Nacional va aprofitar l’ocasió per bolcar tots els correus electrònics de Boye –emesos i rebuts per l’advocat– entre els anys 2010 i 2019, sense cap limitació, així com les dades íntegres del seu mòbil, també sense cap limitació ni distinció de clients, casos, dates ni persones. Aquesta requisa ha estat ara impugnada, després de diversos recursos a l’Audiència Nacional, al Tribunal Constitucional i amb la vista posada al Tribunal Europeu de Drets Humans. A través d’un detallat recurs d’empara de 73 planes, la defensa de Boye fa un relat inquietant de com s’han compromès dades personals, professionals i periodístiques de l’advocat, de diversos sumaris que estan encara en instrucció o en judici, així com del mateix cas que la jutgessa Tardón està instruint.
“S’han buscat les dades, mails i comunicacions del propi lletrat sense mirament ni limitació temporal ni causal ni de cap tipus”, al·lega el recurs d’empara, al qual ha tingut accés El Món. En aquest sentit, l’escrit aporta resolucions de la jutgessa Tardón en què assegura que ha estat ella mateixa la que ha destriat el contingut de la informació decomissada. “Ha estat única i exclusivament la magistrada instructora qui ha decidit quins serien els documents considerats rellevants per a la investigació”, emfatitza el recurs. Un fet que implica que Tardón “ha hagut de revisar íntegrament el contingut dels correus electrònics i dades del telèfon mòbil de Gonzalo Boye i, d’altra banda, que s’han incorporat converses entre advocats, i advocats i clients, personats i processats respectivament en el procediment que ella mateixa instrueix, i que ara seran accessibles per a totes les parts així com converses amb periodistes”.
A més, la defensa de Boye aporta un document policial d’anàlisi dels correus que acredita que no només la jutgessa va tenir accés a aquesta informació. Així, no només per la quantitat “desproporcionada” d’informació personal i professional obtinguda, controlada per la mateixa instructora, per analistes policials i ara oberta a totes les parts –fins i tot, les acusadores– suposa, segons el recurs, “una greu violació dels drets fonamentals que assisteixen tant als lletrats com als seus defensats i, més encara, també el representant del ministeri Fiscal que és l’única part acusadora”. En definitiva, conclouen els advocats de Boye, confiscar les comunicacions del lletrat “afecta tercers, fins i tot tercers aliens al procediment”. En aquest marc, apunten que “es projecten fins i tot més enllà de les nostres fronteres i fins i tot comprometen seriosament la pròpia posició del Regne d’Espanya davant del Tribunal Europeu de Drets Humans”.
La descripció dels fets en el recurs d’empara mostra un “accés massiu, il·limitat i descontrolat a les comunicacions de lletrat Boye amb els seus diversos clients, així com amb multiplicitat de lletrats de tercers en causes que no tenen res a veure amb aquella en què es va acordar la mesura”. Una situació que afecta clients i lletrats de causes alienes a la instruïda, així com al secret professional de periodistes. Així, el recurs recorda que malgrat tota aquesta informació decomissada tot l’escorcoll va ser una “recerca cega”, perquè no s’hi ha trobat cap dada incriminatòria ni indiciària de l’acusació de blanqueig. Ara bé, l’Audiència Nacional ja té un gruix d’informació ingent sobre l’activitat i l’entorn professional i personal de Boye.
En definitiva, la defensa de Boye no només demana la nul·litat de les resolucions judicials que van portar a terme l’escorcoll, sinó que hi afegeix la suspensió cautelar de l’aixecament del secret de la peça separada i la destrucció de les còpies dels arxius manllevats del mòbil i del seu correu electrònic. Així, reclama que es reconegui la vulneració de drets fonamentals, com ara el de secret de les comunicacions i, més entre advocats i clients, el secret dels periodistes i com una vulneració fragant del dret a la tutela judicial efectiva.
146 
16 
