El Procés català no és, ni de lluny, un exemple per altres causes independentistes d’Europa. Si els escocesos malfien de la via catalana en el seu procés, ara s’afegeix el partit que unifica la minoria independentista del Tirol del Sud. El resultat del Procés arran de la repressió pel Primer d’Octubre és causa de la caiguda de suport independentista i una arma argumental dels unionistes d’aquesta zona que gaudeix d’una autogovern diferenciat de la resta de regions italianes.
Així ho ha fet saber Cristian Kollman, secretari general del partit Süd-Tiroler Freiheit, una de les dues formacions que aglutina activistes desacomplexadament independentistes, i que tenen dos diputats cadascun de 35 escons. Kollman ha participat aquesta tarda en la conferència La pervivència de la identitat al Tirol del Sud en la 53ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra aquesta setmana. que ha presentat Anna Arqué com a secretària general de la International Commission of European Citizens, un lobbi independentista internacional que ja ha complert deu anys.
Segons Kollman, el fet que els independentistes hagin passat els darrers dos anys de 10 diputats regionals a quatre és en certa manera causa del Procés català. Per l’independentista tirolés, la via catalana amb la suspensió de la Declaració d’Independència, i la posterior repressió va fer caure del pedestal el procés català com a exemple a seguir. Ara bé, els independentistes tirolesos intenen donar la volta a aquest argument. És a dir, intenten afegir arguments en favor de la independència al·legant que l’Estat italià que els vol mantenir com una regió “amenaça” amb fer el mateix que ha fet Espanya amb els líders independentistes catalans.
A més, el cas sudtirolés té diferències estratègiques entre els dos partits independentistes. Així, Kollman ha emfatitzat que el seu partit vol la reunificació amb Àustria, i, en canvi, l’altre partit, defensa una república sudtirolesa. “En tot cas, ens uneix marxar d’Itàlia”, ha destacat. En aquest sentit, no faria cap lleig a renunciar a una reunificació a canvi de la independència i deixar de ser administrativament italians. De fet, Kollman opina que és una escletxa per guanyar suports entre els no sobiranistes en constatar que s’estimarien més un nou estat abans que continuar en un estat com l’italià que veuen ineficaç.
