La legislatura imposada pel 155, que va trigar cinc mesos a arrencar amb la investidura de Quim Torra –després que no se celebrés la de Carles Puigdemont i es posés sobre la taula la de Jordi Sànchez i que la CUP tombés la de Jordi Turull-, i va estar marcada per la divisió independentista a l’hora d’afrontar la repressió de l’Estat. Una divisió estratègica que es va visualitzar especialment al Parlament i que al Palau de la Generalitat es va saber amortir. Sigui com sigui, ni ERC ni Junts no estan disposats a repetir una coalició que estigui marcada per les desconfiances i les estratègies dispars que pugui aprofitar l’oposició per fer sang. És per això que l’acord d’investidura i de coalició contempla un ampli protocol de coordinació que ha de donar lloc a decisions col·legiades en tot allò que afecti l’acció de govern.
En l’acord s’explicita que “els socis garantiran l’estabilitat parlamentària del Govern. Per fer-ho, els grups parlamentaris d’ERC i Junts no només coordinaran la seva actuació parlamentària sinó que garantiran la votació conjunta i coincident respecte de totes aquelles actuacions parlamentàries que afectin a l’acció de govern”, de manera que la seva actuació “serà coherent amb els compromisos i pactes derivats de l’acord, així com aquelles decisions que es consensuïn en els òrgans de coordinació previstos en aquest document”.
Un sistema de votació de decisions
Així, s’estableixen mecanismes de coordinació que serviran per”garantir la votació conjunta i coincident respecte de totes aquelles actuacions parlamentàries que afectin a l’acció de govern”. El primer espai és l’equip de coordinació parlamentària, amb composició paritària, i formada per presidents i portaveus dels grups de la cambra. Es reunirà setmanalment i decidirà per consens. També es crea un equip de coordinació governamental, amb tres alts càrrecs de cada formació i reunions un cop per setmana. I què passa si no hi ha acord? Qui prendria la decisió seria el consell executiu. Tot plegat, segons el document, amb l’objectiu d’ “alertar de possibles desencontres i evitar polèmiques i conflictes”.
I una altra qüestió que ha generat distorsions en l’anterior executiu és l’emissió de missatges diferents als mitjans de comunicació per part dels dos socis de govern. El document contempla una coordinació a nivell comunicatiu amb el director general en aquest àmbit i els responsables de comunicació de Presidència i de Vicepresidència. En aquest sentit, el document estableix que les parts de la coalició es comprometen “a una rendició de comptes pública, amb un relat i comunicació compartits, per garantir la comunicació i transparència envers la ciutadania, així com els espais de participació i concertació social que permetin dotar les polítiques del Govern del màxim suport social”. En el pla comunicatiu, l’acord també preveu “la coordinació i equilibri de les agendes mediàtiques, ja siguin pròpies o en mitjans de tercers, així com la planificació i calendarització dels continguts i l’estandarització dels criteris tècnics es duran a terme en aquest espai”.
I un darrer òrgan de coordinació, que s’encarregarà de fer un seguiment de l’acord de govern, que serà pilotat per dirigents governamentals de cada grup, que es reunirà cada quinze dies. I si hi ha discrepàncies? Entraria en joc un comitè de direcció política format per només dues persones d’ERC i dues de Junts. Finalment, es farà una reunió cada sis mesos per avaluar el funcionament de la coalició i dels seus objectius.
8 
2 
