La batalla pel poder del PDeCAT enfila seva recta final en una cursa per tal que Carles Puigdemont tingui partit o estructura logística per arrancar del tot la Crida Nacional. Aquesta tarda ha començat l’assemblea que ha de decidir després de dos anys de la fundació del PDeCAT, com es refunda. En una biosfera política catalana hiperactiva i sísmica, el PDeCAT ha de decidir qui l’ha de dirigir i com ha de conviure -si en parella o fusionats- amb Crida Nacional per la República, la plataforma que lidera Carles Puigdemont per aglutinar l’independentisme republicà. Una plataforma que ha servit per disparar a la línia de flotació de Marta Pascal ja que es va presentar dilluns d’aquesta setmana.
El balanç de la situació a aquest divendres a la nit, i amb el congrés ja en marxa és una autèntica batalla. No només entre els crítics i els fidels de Pascal, sinó entre els quadres territorials i sectorials, veritable ànima del partit que no els acaba de quadrar la dicotomia entre els Moment Zero i l’actual direcció, o més aviat, el nom de Pascal. A més, la victòria que ha assolit Puigdemont amb la retirada de les euroordres encara ha esperonat més la “puigdemonització” del partit, dels associats més actius. Així com la resistència de Pascal que també vol defensar la seva posició després del pressing catch que ha rebut en aquests dos anys.
Tot just començar el cónclave la consigna era clara assolir “una suma propera Puigdemont sense Pascal”. Però hi ha la convicció que hi haurà almenys dues candidatures. Si Pascal fa la seva, els crítics i les famílies en faran una altra. Però el gen convergent ho pot corregir. A partir d’aquí s’han bellugat tots els fils, fins i tot, negociadors amb molta mili dins el partit que han aconseguit un preacord en una visita a Lledoners amb Jordi Turull i Josep Rull. La idea era rellevar a Pascal a un paper secundari de la direcció. En primer terme, estava previst posar de president Joan Ramon Casals i de vicepresident, Míriam Nogueras, ara candidata a l’alcaldia de Mataró i diputada Madrid.
Però una carta de Puigdemont al nucli de la seva confiança del PDeCAT demanava rescatar David Bonvehí com l’home que ha de quadrar el partit. Així que el tàndem de consens es concentraria en Bonvehí i Nogueras. cal afegir l’ampliació de la direcció a vint i cinc persones que ha de decidir el congrés i així permetés emergir noves figures del partit que fins ara s’han estimat més un segon pla. En aquest paquet s’inclou Marc Solsona, diputat de JxCAT i alcalde de Mollerussa o Marc Castells, president de la Diputació de Barcelona i alcalde d’Igualada, l’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, o Mònica Sales de Terres de l’Ebre, Toni Postius de Lleida o Lluís Guinó de Besalú i diputat.
Pascal però, al final, s’ha desentès de l’acord i s’ha estimat més resistir -escortada per Carles Campuzano i Jordi Xuclà-. L’afrenta que manté amb Puigdemont i l’atac personal que ha rebut els darrers dies -filtrar que Puigdemont renunciaria a liderar el partit si ella estava a la direcció- ha provocat que mirés de defensar la posició d’una candidatura de consens i així poder-s’hi integrar. Però els crítics i altres sectors del partit, només estaven disposats a cedir que fos portaveu al Senat i, a tot estirar, un càrrec de segon nivell dins la direcció.
Però la batussa ha generat que els crítics mantinguin l’opció d’una candidatura alternativa. Ara bé, només començar el congrés, Pascal s’ha reunit amb Ferran Bel, Bonvehí, Lluís Guinó o Francesc Sànchez, entre d’altres. De seguida, s’ha baixat el to de la confrontació i més quan veus amb autoritat de dins el partit, l’advertien que mantenir la bunkerització podia portar a una escissió i deixar el partit a nivells de subgrup parlamentari. Per això, li proposaven fer un pas al costat i deixar pas a una direcció que pugui negociar de tu a tu la seva integració o aparellament amb la Crida Nacional, una iniciativa que ha fet mal a l’estratègia final de la direcció de Pascal i que ha deixat en evidència el registre intencionat de la marca Junts per Catalunya.
Just abans d’obrir el congrés, Pascal ha insistit que treballava per una candidatura de consens però abaixava el to respecte la relació amb la Crida Nacional. En declaracions a la premsa, s’ha posat bé a parlar de la plataforma de Puigdemont. Xavier Trias, encarregat d’obrir políticament el cónclave, també ha picat l’ullet a la Crida Nacional i ha demanat “unitat” i “cohesió” a la formació davant els problemes que viu el partit.
Pascal ha presentat l’informe de gestió, que es votarà diumenge. Un informe que ha reblat el gir cap al Puigdemonisme amb “una defensa aferrissada del Puigdemont i de la Crida Nacional”. S’esperava que l’informe de gestió -tancat als mitjans- fos un ball de bastons però la majoria de presents apunten a el Món que ha estat “calmat” i “amb aplaudiments”.
De fet, només hi ha hagut una intervenció, de la sectorial de la Gent Gran, possiblement el sector més abertzale dels antics convergents que tampoc ha generat un gran debat perquè s’ha queixat que parlava poc dels problemes geriàtrics. La batalla continuarà aquests dos dies. Hi ha temps fins diumenge al migdia per intentar acabar de despertar el gen convergent que sempre busca el pacte, ara bé, un pacte marcat per un hiperlideratge enfortit com el de Puigdemont. El PDeCAT viurà aquest cap de setmana la seva “puigdemonització”.
