El ple ha aprovat a mà alçada una resolució, que no és vinculant, dies després que el Consell de la UE, que reuneix els governs dels 28, rebutgés incloure a 23 països en actualització de la llista negra. La Comissió Europea va presentar la proposta inicial, en considerar deficient la legislació d’aquests països en matèria de lluita contra el blanqueig.
El text destaca el treball de la Comissió, que va preparar una llista usant “criteris estrictes”, que en el passat va ser acceptada tant pel Consell com pel Parlament. Els eurodiputats reconeixen les pressions diplomàtiques des dels països afectats, però fan èmfasi que aquestes accions no poden dinamitar la capacitat de les institucions comunitàries per combatre el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme. Per aquest motiu, recalquen que l’avaluació i la presa de decisions en aquest àmbit s’ha de basar únicament en la metodologia adoptada de comú acord.
La resolució apunta a Rússia, que no va ser inclosa en la proposta de la Comissió, i assenyala que diverses comissions parlamentàries han expressat inquietud per la debilitat del marc legislatiu rus a l’àrea del blanqueig i el finançament terrorista. La Comissió haurà ara de presentar una nova llista, idèntica o modificada, i el Parlament i el Consell tindran un mes de termini per aprovar-la o oposar-s’hi.
Antecedents
La proposta de llista negra de la Comissió incloïa 23 països en alt risc de facilitar el rentat de diners: l’Afganistan, Etiòpia, l’Iran, l’Iraq, Corea del Nord, Pakistan, Sri Lanka, Síria, Trinitat i Tobago, Tunísia, i el Iemen (tots ells ja inclosos), a més de Samoa Americana, Bahames, Botswana, Ghana, Guam, Líbia, Nigèria, Panamà, Puerto Rico, Samoa, Aràbia Saudita, i les Illes Verges nord-americanes. La inclusió d’un país en la llista no suposa l’activació de sancions econòmiques o diplomàtiques, però exigeix ??que entitats com bancs, casinos i agències immobiliàries apliquin mesures de diligència deguda sobre les transaccions que els afecten.
Els Estats membres addueixen que el procés d’actualització de la llista no va ser clar i que podria ser qüestionat jurídicament. Però hi ha preocupació que alguns països de la UE van rebre fortes pressions des dels Estats Units i Aràbia Saudita.
