Sempre hi ha hagut misteri al voltant del que va passar al Palau de la Generalitat el 23 de febrer d’ara fa 40 anys. La narració sempre ha estat la mateixa. El president Jordi Pujol s’assabenta al seu despatx del cop d’Estat per l’aleshores conseller de la Presidència, Lluís Prenafeta, i la seva eterna secretària, Carme Alcoriza, que “ho han sentit a la ràdio”. Després vindrà el “tranquil, Jordi, tranquil” del llavors rei espanyol, Joan Carles I, que Pujol també nega que fos en aquest to i aquestes paraules.
Però la història deixa documents per interpretar. El sotsinspector i el caporal del servei històric dels Mossos, Fèlix Gonzàlez i David Hidalgo, van recuperar l’atestat del cos de guàrdia dels Mossos a Palau durant la jornada. Un registre que, hora per hora, que signa el cap de la guàrdia, el sergent Alonso i els caporals Fraile i Guitard, membres de l’escamot número dos.
En aquest document, exposat al Museu dels Mossos d’Esquadra a la comissaria de Sant Andreu, se certifica que a les 16.55 hores del 23 de febrer del 1081 es van retre “honors d’entrada a lloc a l’excelentíssim senyor capità general de la regió militar”. En concret, era la visita del màxim comandament de les forces armades espanyoles a Catalunya, l’illenc Antonio Pascual Galmés, un home pròxim al general Alfonso Armada, una de les ànimes del cop d’Estat.
La reunió entre el general Pascual i el president Pujol s’allarga fins passades les sis de la tarda. En concret, i segons el full de serveis, és a les 18.09 hores quan es reten honors de “sortida” al mateix capità general. Curiosament, 12 minuts després, el tinent coronel Antonio Tejero i la seva tropa entren al Congrés de diputats armats i enceten un intent de cop que s’allargarà 17 hores.
El full de serveis de Palau obre de nou el capítol de les especulacions. Va informar el capità general al president Pujol de les intencions de perpetrar un cop d’Estat minuts abans de produir-se? El president Pujol ho nega. En una conversa amb EL MÓN, recorda que aquella reunió estava prevista des de feina dies per parlar del Dia de les Forces Armades que s’havia de celebrar a Barcelona el 31 de maig.
El militar li va dir que no en sabia res
Pujol insisteix que quan el capità general va marxar de Palau, acte seguit Prenafeta i Alcoriza, el van avisar del cop. Ara bé, Pujol assenyala que va telefonar immediatament a Pascual Galmés. No està segur de si li va trucar al cotxe o si va trucar a Capitania i en arribar li va tornar la trucada. En qualsevol cas, el president nega que el capità general l’advertís de res en aquella reunió ni li donés cap pista del que passaria.
Ara bé, sí que concreta que una vegada va poder comunicar el capità general li va deixar clar que no faria costat al cop. És més, li va assegurar que no hi tenia res a veure i que ni tant sols en tenia coneixement. A les vuit, també ho constata el document, el Palau va quedar tancat a pany i forrellat i totes les forces de protecció van quedar concentrades per garantir la seguretat de la institució.
