Intel·ligència jurídica en la internacionalització del judici del Procés. De fet, el gran arquitecte de tota aquesta estratègia, l’advocat Gonzalo Boye, sempre ha utilitzat com a lema que, en la causa general contra l’independentisme, “s’ha de treballar amb Estrasburg des del jutjat de guàrdia”. Per això, el pla de Waterloo ha estat construir un laberint que tapi les possibles sortides de l’Estat en el camí incansable per portar el president Carles Puigdemont pres a Espanya. Per això, tot i les dures intervencions dels tres eurodiputats catalans als quals avui s’ha aixecat la immunitat –Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín– mantenen la calma perquè saben que a la vista dels antecedents, tenen prou arguments i esperances per no ser deportats a Espanya.
Recurs al TJUE
En primer terme, la defensa dels tres europarlamentaris passa per recórrer l’aprovació del suplicatori davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Un recurs que podria suspendre cautelarment l’aixecament de la immunitat. Els arguments al·legats pels lletrats dels independentistes consisteixen en pràcticament els mateixos que va raonar la justícia belga, tant el jutge ordinari com el tribunal d’apel·lació de Brusseles. És a dir, que a l’estat espanyol es trobarien el perill de patir un judici amb possibles vulneracions de drets fonamentals, com ara el dret a un jutge predeterminat per llei, o bé arran de les opinions expressades contra els processats per part de la judicatura i la fiscalia. A més, aporten com a bala de plata l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU.
Cal afegir que aquest recurs incorpora els arguments que han admès els eurodiputats que han votat en contra del suplicatori. També s’hi al·lega la manca de garanties que hi ha hagut a l’Eurocambra, com ara la filtració de les deliberacions per part de membres del PP a Brussel·les o el fet que a l’informe sobre Ponsatí s’hi digués que estava acusada de malversació, quan no era el cas.
La qüestió prejudicial de Llarena
Aquesta primera porta, pot comportar la suspensió cautelar del suplicatori. En aquest cas, el procediment s’aturaria fins la resolució. En cas, que no fos així la fiscalia belga podria començar el tràmit per judicialitzar les euroordres emeses per Espanya. Però, aquesta via queda també en guaret, arran que el magistrat instructor Pablo Llarena ha registrat 7 qüestions prejudicials sobre el contingut i interpretació de la normativa sobre les euroordres. Fins que no es pronunciï el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Llarena no podrà afinar més el tret en el seu escrit de petició d’arrest i lliurament a Espanya dels exiliats. Una etapa que la defensa dels europarlamentaris veu amb molta serenor perquè hi ha fins a “25 resolucions sobre la interpretació, els límits i els continguts de les euroordres”. “Ens divertirem molt”, ironitza Boye quan se li pregunta per aquest procés de les prejudicials.
La sentència sobre Lluís Puig
En cas que la petició de reactivació d’eurodetenció tiri endavant, els parlamentaris també tenen un comodí. En concret, la sentència ferma sobre l’euroordre de Lluís Puig. Una decisió que és ferma i avalada per un tribunal superior així com per la Fiscalia General Belga, que va renunciar a recórrer-la davant el tribunal suprem de Bèlgica. El procés per a Puigdemont i Comín és a les mans del mateix jutge de Puig. Per tant, és improbable, per no dir impossible, que el jutge decideixi una posició diametralment oposada i, encara menys, dictar en contra la doctrina del seu jutjat superior, que va avalar la seva decisió. En el cas de Ponsatí és absolutament extrapolable, a la vista de la resolució de la justícia escocesa que ara pot tenir la seva rèplica en la justícia belga. Sia com sia, el cas va per llarg i amb poques possibilitats ara per ara per a Espanya.
124 
137 
