“Delictes dins de la gentada o delictes comesos dins la gentada”, la clau per l’arxiu del Tsunami a Salt

Conclou que "no existeixen indicis sòlids per pensar amb un mínim de seriositat que prosperarà una acusació" contra ells

El jutjat d’instrucció 3 de Girona ha arxivat el cas contra 48 investigats pel tall de l’AP-7 del Tsunami Democràtic a Salt (Gironès) del novembre del 2019. La interlocutòria conclou que “no existeixen indicis sòlids que permetin pensar, amb un mínim de seriositat, que prosperarà una acusació” contra aquests encausats perquè no ha quedat acreditat que “cometessin llançament d’objectes contundents o cremessin contenidors”. De fet, la decisió judicial recrimina que els policies van identificar els fins ara investigats a través “d’un forat en una tanca”.

La causa per desordres públics investigava inicialment 52 persones i, per tant, podrien acabar anant a judici quatre encausats per a qui no s’ha arxivat la investigació, que s’especifica en la mateixa resolució que no és ferma i es pot recórrer. En tot cas, la interlocutòria de 10 pàgines fa una anàl·lisi doctrinal i jurisprudencial intens i interessantíssim per justificar i argüir l’arxiu. De fet, aplica com a factor de definició de delictes de desordres la diferència entre “delictes comesos dins la gentada” i els “delictes comesos per la gentada”.

Aquest algoritme, segons la resolució, es basa en una sentència de l’Audiència de Girona, de 20 de juliol de 2020, que es remet a una sentència del Tribunal Suprem de 12 de febrer de 1990. Aquestes dues resolucions conclouen que és “imprescindible” distingir entre aquests dos tipus de delictes per poder analitzar si s’ha comès aquest delicte. “El delicte de desordres públics”, escriu el magistrat Juan Carlos Godoy, “és un delicte de gentada en el senti que, malgrat no sigui necessària la individualització del comportament de cada individu dins de la massa de gent per poder ser aplicat, sí que exigeix que tots aquells condemnats per aquest delicte hagin participat d’alguna manera en els actes típics”.

Com exemple, el jutge torna a rememorar una sentència de l’Audiència de Barcelona, de 8 de gener de 2020, en la que subratlla que en una manifestació de 200 persones només se’n van condemnar 9 dels desordres que s’hi van registrar perquè “només aquests 9 van ser els únics que van poder ser identificats com a part del grupuscle que va llençar objectes”. En aquesta resolució, els magistrats entenien que tots tenien una “activa participació en els fets” i “van desplegar actes de violència inqüestionables”. “La simple participació dels subjectes en la manifestació no comporta la comissió del delicte” i per tant, només serà imputable el delicte “si han assumit la dinàmica comissiva a títol individual”. Un concepte que no es contempla en els 48 investigats dels que s’ha arxivat la causa.

En aquest marc, el magistrat instructor remarca que la majoria dels investigats es van identificar amb fotografies de “mala qualitat”, on tampoc es poden identificar i ni tant sols eren imatges que retratessin comportaments violents o susceptibles de ser considerats desordres públics. A més, retreu als inspectors i sots inspector RENO i RENO 10, del Cos Nacional de Policia, unes identificacions realitzades a través d’un forat en una tanca, sense poder escatir si els identificats havien realitzat conductes violentes. De fet, també critica que també es decidís identificar els manifestants que sortien pels laterals sense cap discriminació de “si havien participat en actes violents o simplement eren a la manifestació”.

Comentaris

    Josep 22/07/2021 11:39 am
    els gossos tenen ràbia
    Gonzalo 22/07/2021 11:53 am
    Ualaaaaaa....el estado opresor actúa sin piedad....kina upresió!!!!!!
    Aston Martin 22/07/2021 12:46 pm
    Hem guanyat, els tribunals estan saturats, i els seus funcionaris, asgotats, en se puta vida havien hagut de treballar com ara, son uns ganduls..

Nou comentari