Finalment, el jutge Félix Alonso Guevara, que presideix el Tribunal de l’Audiència Nacional del 17A, s’ha negat a què el comissari José Manuel Villarejo declari en el judici tal i com li han reclamat les parts aquest matí. En el reinici de la vista oral d’aquest dilluns, l’advocat de la defensa de Driss Oukabir, ha demanat al tribunal -juntament amb l’advocat de Javier Martínez– que cités a través de l’article 729 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, el comissari empresonat per aclarir la seva seva declaració en seu judicial de divendres passat sobre el coneixement que hauria tingut l’Estat de la preparació d’un atemptat. Un extrem que va negar l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència.
Les parts que han reclamat la testifical de Villarejo han argüit que calia aclarir aquest extrem i sobre la investigació que portava a terme en operacions antigihadistes. El jutge ha respost in voce, amb un clar i insistent “no ha lugar“, tot i la insistència de les parts en reclamar-ho com “només una testifical”.
Villarejo , en el judici del passat divendres davant el jutjat 8 de Madrid per calúmnies contra l’exdirector del CNI, va explicar que “una de les fonts -secretes- molt importants que a més ens va avisar d’un possible risc d’un atemptat que anava a passar com va passar lamentablement després a les Rambles, el CNI ens va dir que no era fiable perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí“. “Només el director del CNI, Sanz Roldán, pot emetre aquest comunicat si prèviament se l’ha informat de la identitat i naturalesa de les fonts que anàven a veure, no entenc com ara poden dir que no coneixien aquesta operació”, va afegir. La tesi de Villarejo és que el CNI va intentar desacreditar les fonts que contactaven en operacions secretes antiterroristes a Melilla.
“Jo realitzava treballs d’intel·ligència d’acord amb la informació que jo tenia i algunes de les notes acabaven judicialitzades o no, que arribaven al Director Adjunt Operatiu, Eugenio Pino, al director general de la Policia, Ignacio Cosidó i secretari d’Estat, Francisco Martínez, encarregat de la lluita antiterrotista”, va remarcar. “Vaig fer diverses notes d’intel·ligència sobre el risc que suposava el pensar que alguns imams a Catalunya en realitat eren del serveis secrets marroquins i aquestes notes informatives figuren als meus arxius personals, imagino que les han esporgat i eliminat, ja el 2015 va quedar clar que aquesta font podiem infiltrar-la i al final no es va fer”, va lamentar. Unes declaracions que algunes parts consideren suficients per fer-lo seure a l’estrada de l’Audiència Nacional ha relatar-ne els detalls.
65 
