El Govern xifra en 5.100 milions l’impacte de la pandèmia i tancarà 2020 amb un dèficit del 0,8%

Un total de 3.826 milions corresponen a una major despesa, mentre que 1.302 fan referència a la caiguda d'ingressos

El Govern xifra en 5.128 milions d’euros l’impacte que ha tingut la crisi de la Covid-19 sobre les finances públiques. Segons ha explicat aquest dimecres en una roda de premsa el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, 3.826 milions corresponen a un increment de despeses, mentre que 1.302 milions fan referència a una caiguda d’ingressos derivada de la pandèmia. Per altra banda, el Govern té previst tancar l’any amb un dèficit d’entre el 0,7% i el 0,8% del PIB, un percentatge que equival a 1.500 milions, aproximadament. Aragonès ha qualificat el 2020 “d’any convuls”, tot i que ha assegurat que el 2021 serà un any de “despesa rècord” per impulsar la recuperació de l’economia. En el capítol de despeses extraordinàries, la major part corresponen a despesa sanitària i sociosanitària. En concret, la Generalitat ha destinat 2.106 milions addicionals a reforçar el sistema sanitari durant aquest exercici, mentre que a les residències n’hi ha destinat 120.

Dins aquestes dues categories, els àmbits que s’han reforçat han estat diversos. En primer lloc, el Govern ha invertit 302 milions –dels quals 118 milions són les gratificacions del personal– en incrementar el nombre de personal mèdic, rastrejadors, auxiliars d’infermeria i personal de coordinació per gestionar hospitals i serveis centrals. Durant aquest exercici s’han incorporat vora 18.500 efectius a través de programes temporals de personal en el marc de la Covid-19 i per a reforçar el sistema sanitari. Encara dins l’increment de la despesa sanitària, el Govern ha destinat 464 milions en concerts sanitaris per poder atendre els casos de covid-19 a Catalunya, així com 199 milions en programes de recuperació de l’activitat. També dins el mateix concepte destaca la inversió que s’ha fet en proves PCR i altres (288 milions), l’adquisició de nou material sanitari (329 milions), inversions en equipament sanitari (128 milions) o habilitació de nous espais per fer front a la pandèmia (131 milions), entre d’altres.

Pere Aragonès (ACN)
Pere Aragonès (ACN)

La resta de la despesa extraordinària es divideix en dues parts. En primer lloc, apareixen els costos corresponents a altres àmbits que no són el sanitari (769 milions), mentre que la resta de despesa està composta per les ajudes directes i subvencions (831 milions). En el primer cas, destaquen partides com el reforç del sistema educatiu (167,7 milions), la compensació al transport públic (257,3 milions), el reforç a la renda garantida (40,5 milions) o noves mesures d’ajut a l’habitatge (46 milions). Pel que fa a les ajudes directes als sectors més afectats per la pandèmia, Aragonès ha volgut destacar que representen un 22% del total de la despesa extraordinària vinculada a la covid-19. El col·lectiu que més ajudes directes ha rebut al llarg d’aquest exercici ha estat el dels autònoms, amb 284 milions, seguit de la restauració, el comerç, l’artesania i la moda, amb un total de 124,5 milions.

Pel que fa a la caiguda d’ingressos, el Govern xifra en 1.302 milions l’impacte de la pandèmia. D’aquests, 926 milions corresponen a la caiguda de la recaptació de tributs propis, mentre que els 376 milions restants fan referència a la reducció d’ingressos d’altres entitats públiques. En l’apartat de tributs cedits, propis i cànons, la Generalitat ha deixat de recaptar 132 milions durant el 2020. Les principals mesures tributàries adoptades han estat una reducció del cànon de l’aigua (51 milions), la bonificació de la quota de l’impost al joc durant l’estat d’alarma (42 milions), la no-exigibilitat de l’impost sobre el CO2 vehicles en l’exercici 2019 (33 milions) o l’ajornament de l’increment de la tarifa de l’impost turístic (4 milions). Una de les notes positives d’aquest exercici és la lluita contra el frau, que a 30 de setembre de 2020 ha fet aflorar 146,9 milions, un 1,32% més respecte al setembre de l’any anterior. Des de la Generalitat indiquen aquest increment es deu a un augment en el nombre d’inspeccions. Per altra banda, l’Institut Català de Finances (ICF) i AVALIS han atorgat préstecs i avals per un import de 833 milions amb l’objectiu de donar liquiditat a les empreses.

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès

Bona part de les despeses extraordinàries d’aquest exercici han estat finançades amb el fons covid-19, impulsat pel govern espanyol i dotat amb un total de 16.000 milions. En aquest cas, Catalunya va rebre 3.165 milions. No obstant això, el Govern ha recordat que la formalització dels fons no es va produir fins al juny i, per tant, les despeses dels mesos previs van haver de ser ateses avançant recursos que ja estaven inclosos als pressupostos de la Generalitat. Per altra banda, el Govern va fer ús de 110 milions del fons de contingència ordinari, tal com ja estableix la llei de pressupostos. A principis de 2020, aquest fons comptava amb 250 milions. La resta del fons es va destinar a atendre altres necessitats, com les derivades dels temporals Glòria i Dana. El Govern també va optar per reprioritzar reordenar els crèdits pressupostaris per obtenir uns ingressos extraordinaris de 316 milions i es van incrementar els recursos finalistes estatals (122 milions).

Finalment, Catalunya va incrementar la seva capacitat de dèficit pel 2020. En aquest sentit, el Govern calcula que tancarà l’any amb un dèficit equivalent al 0,7% o al 0,8% del PIB, un percentatge que s’acosta als 1.500 milions. En relació amb aquesta qüestió, Aragonès ha recordat que no va ser fins al 5 d’octubre que el govern espanyol va permetre a les comunitats incomplir els seus objectius de dèficit del 0% del PIB. Alhora, el vicepresident amb funcions de president ha lamentat que la suspensió de les regles fiscals anés acompanyada d’una taxa de referència de dèficit d’un 0,2% pel 2020. “A la pràctica, l’Estat no ha facilitat el finançament de dèficits superiors al 0,2%”, assegura.

Nou comentari