18 de desembre del 2013. El ple del Parlament està reunit i té una votació mediàtica i transcendental per al futur dels Mossos d’Esquadra. En concret, del model policial d’ordre públic. Tot arran de la crisi social i política oberta pel cas d’Ester Quintana, a qui una pilota de goma dels Mossos va buidar-li un ull. Han passat gairebé dos anys d’ingents treball de la comissió d’estudi dels models de seguretat i ordre públic i de l’ús de material antiavalots en esdeveniments de masses. La comissió coneguda com la de les “bales de goma”. D’aquella comissió parlamentària, en va sortir la prohibició de l’ús d’aquest tipus de projectil en les unitats antiavalots dels Mossos i el seu relleu pel foam. Però el cas de les manifestacions per l’engarjolament de Pablo Hasél i la pèrdua d’un ull d’una manifestant ha posat en el centre del debat l’arma de dispersió més utilitzada ara per la Brigada Mòbil dels Mossos. La que va substituir les polèmiques pilotes de goma.
En aquell plenari, es van votar les conclusions de manera majoritària. Ara bé, la conclusió principal va ser el punt de prohibició total de l’ús de bales de goma a partir del 30 d’abril del 2014. Una data límit per tal que els Mossos tinguessin temps de canviar el seu arsenal antiavalot de dispersió i implantar de manera generalitzada les llançadores els projectils viscoelàstics, coneguts com a foam. El canvi de pilotes de goma per foam, però, no va ser acceptar per unanimitat. Ans al contrari. CiU, ERC i Ciutadans (C’s) van votar-hi a favor, mentre que ICV-EUiA, PP i la CUP van votar-hi contra i PSC es va abstenir.
Sens dubte va ser una votació estranya, on van coincidir postures divergents en el rebuig per motius ben diferents. Els populars, amb Pere Calbó al capdavant, van votar en contra de la substitució pel foam perquè estaven radicalment en contra de la retirada de les pilotes de goma. Els ecosocialistes i els cupaires van coincidir en l’argumentari, però per altres motius. Jaume Bosch, l’aleshores portaveu d’CV-EUiA a la comissió, explica en declaracions a EL MÓN que “van votar en contra de l’aplicació del foam perquè els informes que es van presentar d’associacions com ‘Stop bales de goma’, experts o forenses alertaven que un projectil de foam podia també produir lesions com una pilota de goma“. De fet, la mateixa Quintana admetia en una entrevista a Ser Catalunya el passat dimecres recordava que mai es va aclarir que l’amputació la produís un bala de goma o un projectil de foam, ja que en l’època que va resultar ferida els Mossos feien servir les dues armes.
El mateix Bosch admet que el seu argument tenia una feblesa i és que els Mossos havien de tenir algun tipus d’eina per forçar el distanciament i evitar el cos a cos. “Ara bé l’ús del foam no garantia evitar un altre cas Quintana”, ressalta l’exdiputat. “Enteníem que no podies dir al Parlament i a la societat que retiraves un material lesiu i en posaves un altre que per mala sort pot produir lesions com una bala de goma”, conclou.
David Fernàndez, llavors portaveu de la CUP, detalla en conversa amb EL MÓN que la CUP hi va votar en contra per dos motius. En primer terme, perquè “els informes dels experts apuntaven que l’ús del foam a Europa havia produït lesions com les bales de goma”. “La idea era substituir les pilotes per un material menys letal, però la realitat és que la precisió tècnica del foam depenia de l’acció humana de l’escopeter”, subratlla l’exdiputat cupaire com a segon factor. “El foam evitava l’efecte rebot, perillós, de la bala de goma, però una imprecisió podria provocar els mateixos danys”, apunta. “El fracàs d’aquella comissió és que ens vam pensar que el cas Quintana seria l’últim”, lamenta Fernàndez.
Per part d’ERC va defensar el canvi, la diputada independent Gemma Calvet. “Recordo que va ser una discussió molt dura, però finalment es va resoldre al meu despatx amb Jordi Turull i Lluís Guinó, l’os dur era el conseller Ramon Espadaler”, comenta Calvet en conversa amb EL MÓN. “No saps com ens i em va costar convèncer de posar la retirada definitiva [de les pilotes de goma] a les conclusions, van haver-hi crits i tensió i al final va ser un gran acord entre ERC i CiU, al qual s’hi va afegir Ciutadans”, relata l’exdiputada. Calvet defensa el recanvi de les pilotes de goma pel foam atès que “evitava l’efecte rebot i ben utilitzat evitava el risc de les lesions i deixava als Mossos un arma que permetia els distanciament amb els manifestants“.
L’aleshores portaveu de CiU a la comissió, el garrotxí Lluís Guinó constata que el seu grup hi va votar a favor perquè “els experts deien que el foam no rebotava, i tenia molta més precisió que les bales de goma indiscutiblement”. “És difícil entendre com es pot buidar un ull sense una mala praxi”, conclou.
Per la seva banda, el PSC es va abstenir. L’aleshores portaveu a la comissió, Ferran Pedret, va defensar la posició dels socialistes perquè si bé estaven d’acord en la retirada de les pilotes de goma, no els acabava de fer el pes els projectils viscoeslàstics. També els socialistes entenien que calia dotar la policia d’algun instrument de dispersió per tal d’evitar el xoc directe amb els manifestants. Si s’han de suprimir s’ha de seguir el model de la comissió del 2013. S’han de seguir els protocols i la traçabilitat.
Tots els integrants d’aquella comissió, però, posen el crit al cel quan senten que el debat polític per la investidura se centra en el model policial. Tant Calvet, com Bosch, com Guinó defensen que si cal revisar el model s’ha de fer seguint la fórmula d’aquella comissió. A més, proposen que s’acabin d’aplicar les conclusions aprovades el 2013, que n’hi ha que encara queden per incorporar als protocols d’Interior. Així mateix, tots recorden que ara seria un bon moment per debatre i aprofundir al Parlament tant el model policial, com el dret a la protesta o el concepte de violència i el de desobediència civil. “No es pot canviar un model amb un simple acord d’investidura”, resumeix Bosch, el diputat que més temps ha estat en una comissió d’Interior i un dels que va posar en marxa el cos de Mossos amb el restabliment de la Generalitat.
3 
