La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa (Cd’E), Dunja Mijatovic, ha traslladat la seva preocupació a Espanya per les “creixents condemnes” a presó a artistes i activistes els últims anys. “Diverses disposicions del codi penal espanyol tenen un impacte negatiu, inclòs un efecte dissuasiu, en l’exercici de la llibertat d’expressió, un dret d’importància crucial per a un debat públic lliure i plural“, diu la comissària per carta al govern espanyol on li reclama una reforma dels delictes d’injúries a la corona, enaltiment del terrorisme, ofenses religioses, discurs d’odi i difamació. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha replicat al Cd’E que pretenen revisar-ho, però que encara estan estudiant la proposta de reforma.
“El nostre propòsit és limitar més clarament quina és la conducta sancionada en aquests delictes i ajustar les penes a la gravetat de la conducta“, afirma Campo en la missiva de rèplica. El govern va anunciar la seva intenció de fer aquests canvis arran de la polèmica pel cas del raper Pablo Hasel. La comissària de Drets Humans del Consell d’Europa (Cd’E), Dunja Mijatovic, va enviar una carta al govern de Pedro Sánchez el passat 11 de març per alertar de les seves “preocupacions” sobre l’impacte d’alguns delictes del codi penal espanyol en “els estàndards de drets humans internacionals”.
Mijatovic assegura que el delicte d’enaltiment del terrorisme a Espanya és “problemàtic” perquè la definició és “ambigua i imprecisa”, la qual cosa ha generat “interpretacions divergents” als tribunals espanyols, algunes contràries als “estàndards internacionals de llibertat d’expressió”. “Algunes decisions judicials a Espanya no han determinat correctament que l’enaltiment del terrorisme comporti realment un risc real, concret i imminent de perill”, lamenta la comissaria. També critica que els magistrats espanyols interpretin de manera “abstracta” la intenció dels acusats, sense tenir en compte el “context” i en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
“La legislació antiterrorista només es pot aplicar al contingut o a les activitats que impliquen directament l’ús o l’amenaça de violència amb la intenció de propagar la por i provocar terror“, remarca. En aquest sentit, avisa que “un mal ús” de les legislacions en matèria de terrorisme poden generar restriccions “desproporcionades” de la llibertat d’expressió”, especialment quan castiguen comentaris que “no fan apologia del terrorisme, sinó que inciten altres formes de violència” o són “políticament incorrectes”.
4 
