S’ha fet esperar, però al final ha donat el sí amb condicions. El Consell de Garanties Estatutàries ha emès aquest dijous el dictamen amb el que dóna el vistiplau, si si fan canvis de millora en el redactat per “bona tècnica normativa”, al decret llei que regula el fons de 10 milions d’euros pels avals de la Generalitat als perseguits pel Tribunal de Comptes. Amb aquest informe, el ple del Parlament podrà ratificar la normativa, articulada pel conseller d’Economia, Jaume Giró, que impedirà l’embargament per valor de 5,4 milions d’euros dels béns personals de la trentena d’exaltcàrrecs investigats per la seva pressumpta relació amb la política d’Exteriors de la Generalitat del 2011 al 2017.
El Consell tot i que veu la normativa plenament constitucional i estatutària recomana “amb la finalitat de millorar la qualitat normativa del Decret i d’esvair de manera expressa determinats dubtes que suscita el redactat actual, i d’acord amb el mecanisme que preveu l’article 158 del Reglament del Parlament, la modificació de l’article 4, apartat 7; l’article 5; i la disposició transitòria, en els termes argumentats en el fonament jurídic tercer d’aquest Dictamen, apartat 2.A.e i 2.B.b.” “Sense posar en qüestió ni la seva constitucionalitat, ni l’estatutarietat, podrien millorar i clarificar la seva redacció”, alerten els integrants del Consell.
Així, el CGE demana referenciar en el decret llei a la norma que modifica, la de creació i funcions de l’Institut Català de Finances. Tot per una qüestió de bona tècnica normativa. Per altra banda, els consellers en el seu dictamen conclouen que cal més precisió per definir que pot ser sentència ferma per retornar els diners a l’ICF en cas que s’executi l’aval. “Seria convenient indicar quin és el tipus de pronunciament del Tribunal Constitucional o, si escau, del Tribunal Europeu de Drets Humans que, eventualment, podria donar lloc a l’exigència del crèdit públic de reemborsament per part dels beneficiaris dels imports de les garanties efectuades, atesa la heterogeneïtat de drets susceptibles de ser vulnerats en el procediment jurisdiccional (comptable i judicial) i també per la diversitat de remeis que, si escau, pot decidir el TEDH”, reblen.
En tot cas, també per unanimitat i amb la recomanació d’aquests canvis sintàtics, els consellers opinen que la norma no vulnera cap dels drets fonamentals o competencials al·legats per Vox, Ciutadans o PP en la seva petició de dictamen. Així conclouen que el decret del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya no vulnera l’article 64.1 EAC pel que fa al requisit de la necessitat extraordinària i urgent; ni les competències per tal que l’administració protegeixi els seus servidors públics; ni el principi de seguretat jurídica.
De fet, aquest decret entra en el sudoku de processos oberts contra aquest decret: una querella contra el president del Govern, Pere Aragonès, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i una investigació de la Fiscalia contra la cúpula de l’Institut Català de Finances que ha emès els avals.
