El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
El Banc Central Europeu aguanta la prima de risc espanyola artificialment
  • CA

 

La imatge sobre la solvència d’Espanya als mercats internacionals està completament distorsionada. La percepció del risc que tenen els inversors internacionals està molt per sota del risc real que en aquests moment suposa prestar diners a un Estat que es troba immers en un conflicte polític amb Catalunya, i per al qual aplica la recepta de la repressió i amb un endeutament per sobre del 100% del seu PIB. I és que el Banc Central Europeu fa temps que compra de forma massiva deute dels països que es troben en una situació econòmica menys sòlida per tal de controlar que la prima de risc no es dispari i acabi desestabilitzant la zona Euro. “El BCE té la prima de risc espanyola intervinguda, assistida artificialment, de manera que no reflecteix la incertesa real que hi ha sobre la solvència d’Espanya per afrontar els venciments de crèdit que té a la vista. En aquest moment, el BCE és el ‘primo de Zumosol’ de Rajoy, perquè està evitant que els inversors percebin el risc real que si hi ha una separació de Catalunya Espanya pugui no pagar els seus creditors”, argumenta a El Món Albert Sagués, professor d’Economia de la UPF i de la Business School of Management. 

 

La prima de risc, que serveix als inversors per mesurar en quina mesura un Estat tindrà dificultats per tornar els diners en base al bo alemany, es troba en el cas d’Espanya en 122 punts, però oscil·la lleugerament a l’alça o a la baixa en qüestió d’hores. Una prima que Albert Sagués jutja com a “completament falsa, perquè respon només al fet que el BCE compra deute espanyol a un interès molt baix per no generar alarma ni desestabilitzar”, i afegeix que “aquesta política, que també s’ha aplicat al deute d’altres països, ens ha portat a una situació d’engany. Espanya té venciments de 170.000 milions a les portes, i no és el mateix renovar-los amb una prima de risc disparada, que faria que l’Estat hagués de pagar interessos elevadíssims per aquests diners, que fer-ho amb una prima de risc disfressada d’estabilitat”, conclou aquest expert en declaracions a El Món.

Carles Puigdemont i Mariano Rajoy
Carles Puigdemont i Mariano Rajoy | ACN

 

En la mateixa línia que Sagués s’expressa el professor d’Economia d’ESADE Josep Comajuncosa, que remarca que el fet que la prima de risc espanyola estigui intervinguda per les polítiques de compra massiva del BCE “està evitant tempestes més grans a Espanya”, i assegura que l’ens regulador de la banca europea “és clarament una institució molt interessada que el conflicte entre Espanya i Catalunya vagi pel bon camí, perquè la compra de deute a baix interès no és sostenible a llarg termini. Un estat del sud pot posar en problemes l’estratègia de política monetària de la UE si Catalunya abandona Espanya sense un acord, i per tant, sense assumir part del deute que té contret el regne d’Espanya”, explica Comajuncosa a aquest diari. És per això que Comajuncosa considera que un escenari probable en les properes setmanes és que “el BCE pressioni políticament, directament o a través de les institucions europees, perquè el govern de Rajoy s’assegui a negociar de forma civilitzada amb Catalunya”. Una situació que també subscriu Albert Sagués: “Els mercats internacionals no estan en el debat de si Catalunya pot ser o no un Estat independent, sinó qui pagarà el deute i si el pagarà. I aquí els primers interessats en una sortida negociada són els inversors, que en aquest moment és fonamentalment el BCE i la banca alemanya”.

 

Comajuncosa afegeix que el fet que el BCE estigui comprant massivament deute “és una situació que té data de caducitat, no es pot allargar massa, i quan deixi de fer-ho, la prima de risc espanyola es dispararà de cop i emergirà la realitat sobre la solvència de l’economia espanyola, ara totalment emmascarada”. I afegeix que també és important la lectura que la premsa internacional més influent en els mercats de capital fa del conflicte amb Catalunya: “La reacció de l’Estat es percep com un fet dissonant a Europa, entrar a impremtes, detenir gent i treure la policia al carrer si no hi ha violència es conceben com a mètodes no democràtics”, diu Josep Comajuncosa. 

Seu del Banc Central Europeu
Seu del Banc Central Europeu | Arxiu

 

Finalment, el professor de la Business School of Management Albert Sagués recorda que la UE ja va fer una intervenció amb Espanya de forma sobtada: “A Europa ja no es disparen trets, les guerres són econòmiques, i el principal creditor d’Espanya, si veu que la situació es complica, farà un cop d’autoritat i obligarà Rajoy a negociar, de la mateixa manera que ho va fer obligant a canviar la Constitució espanyola pel sostre de dèficit en un cap de setmana d’agost”.

 

Per altra banda, La tensió creixent entre Espanya i Catalunya, a les portes de l’1-O i amb un Estat que incrementa la repressió i les amenaces judicials i policials, ja ha tingut efectes a l’IBEX-35, que lidera les caigudes als parquets europeus. Aquest dilluns, malgrat la incertesa que general que un partit d’extrema dreta entrés al parlament alemany per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, el principal perjudicat va ser l’indicador de referència borsària espanyol, que va registrar una caiguda superior a l’1%.  I si bé aquest matí l’IBEX-35 ha fet un petit repunt a l’alça (0,02 punts), a mesura que passen les hores els repunts es perden per noves caigudes (vegeu aquí l’evolució en temps real).

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa