Sense treva. L’entitat de juristes catalans Drets no s’arronsen. Els advocats han recorregut la resolució comunicada aquest divendres de la Junta Electoral de Madrid que admet la candidatura de Falange malgrat que el seu cap de files i el número vuit estan condemnats en ferm i inhabilitats per l’atac de Blanquerna. El recurs d’alçada presentat, i al que ha tingut accés El Món, considera que la Junta Electoral Provincial formada per a les eleccions del 4 de maig a Madrid, vulnera la Constitució, comet un “greu error jurídic” i conclou que s’ha produit una discriminació respecte els casos com el del president Quim Torra, o els dels presos polítics, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Quim Forn i Jordi Sànchez.
D’entrada, els advocats entenen que hi ha indefensió perquè la Junta Electoral intenta barrar el pas amb la seva resolució en advertir que no hi ha possibilitat de recurs. Per altra banda, Drets conclou que es vulnerenels articles 14, 23 i 118 CE i l’article . 8.1 LOREG. “No es garanteix la transparència del procés electoral permetent el concurs en el mateix de qui no pot ser elegit i, per tant, tampoc pot ocupar el càrrec en cas de resultar elegit (s’està ocultant el greu defecte de la candidatura davant l’electorat), per la qual cosa es vulnera dit Art. 8.1 LOREG i, a més, es vulnera l’Art. 23 CE als ciutadans madrilenys a l’induir-los a votar per algú que no pot ser elegit i, per tant, a exercir el seu dret a vot de forma errònia i inefectiva , sense ple coneixement i llibertat per exercir-lo”, alerta el recurs.
A més, inclouen que la decisió “vulnera clamorosament el principi d’igualtat permetre que dos candidats la inelegibilitat es coneix i es pot constatar d’ofici per les Juntes Electorals presentar-se a les eleccions quan aquest caràcter d’elegibles s’ha exigit (i fins i tot judicialment) a totes les altres candidatures”. Pel que fa al principi d’igualtat davant la llei, els advocats retreuen que “el rigor amb què s’apliquen les conseqüències de la fermesa immediata de les sentències penals dictades pel Tribunal Suprem (per exemple, l’aplicació immediata i d’ofici de la incompatibilitat sobrevinguda per inelegibilitat al president Quim Torra per la pèrdua del seu escó al Parlament de Catalunya o la decisió de retirar de les candidatures al congrés dels diputats als senyors Junqueras, Romeva , Forn, Turull, Rull i Sánchez en qüestió d’hores”.
Segons Drets, la resolució “pretén que el supòsit de fet d’aplicació de la inelegibilitat establerta en l’art. 6.2.a LOREG és trobar complint una pena privativa de llibertat”. De fet, ho qualifiquen directament de “fals“. “Evidentment, té raó que no s’ha acreditat que aquests candidats 1 i 8 de la llista electoral de la Falange es trobin complint condemna perquè aquest compliment s’ha suspès”, admet el recurs. Ara bé adverteix: “però és un gran error en dret confondre la suspensió de l’acompliment de la condemna amb la suspensió de la sentència dictada pel Tribunal Suprem i, encara més erroni, confondre tot això pretenent que la sentència no és ferma“.
Així que els advocats de Drets recorden que “les sentències de Tribunal Suprem són fermes per la seva pròpia naturalesa, la sentència dictada contra els candidats 1 i 8 de la llista de la Falange és una sentència de Tribunal Suprem que els condemna a pena privativa de llibertat, després (sil·logisme no interpretable) aquestes persones són inelegibles acord amb la llei”.
3 
