La mort del magnat dels antivirus informàtics John McAfee encara porta cua. Malgrat que el jutjat número 5 de Martorell ha arxivat el cas com a suïcidi, documents i el testimoni del seu company de cel·la permeten constatar l’existència d’un dubte raonable sobre la seva mort. Prendre’s la medicació i demanar llibres de lectura no seria el més habitual el mateix dia del suïcidi. D’aquí que la seva vídua, Janice McAfee, hagi encomanat al seu advocat Javier Villalba, que presenti recurs a l’Audiència de Barcelona per tal que s’investigui amb més profunditat el cas. Un recurs que els seus advocats han confirmat a El Món.
Mcafee va morir el 23 de juny passat, la revetlla de Sant Joan, a la cel·la 71 del mòdul 1 de la presó Brians 2, a Sant Esteve de Sesrovires. Una mort sobtada després de mesos en presó preventiva a l’espera de l’extradició als Estats Units que el buscava per dos delictes, un d’evasió fiscal i un altre de relacionat amb el tràfic de criptomoneda. La mort de McAfee va aixecar tota mena de suspicàcies i una investigació del Síndic de Greuges de Catalunya. Tota la documentació ara s’ha aportat a l’Audiència de Barcelona que encara ha de decidir quina sala veurà el recurs. El seu cadàver encara rau al dipòsit de la Ciutat de la Justícia.
Dos informes, claus
Entre els documents, als que ha tingut accés El Món, n’hi ha dos que són claus: un informe del personal del centre penitenciari i la “fitxa resum de l’intern”. A més de la trucada a la seva dona en què li anunciava que la telefonaria a la nit. La trucada no va arribar. L’informe del personal del centre relata les darreres hores del reclús, quina relació tenia amb la resta d’interns i com era el seu comportament a la presó. En aquest document, s’assegura que el dia de la mort “va tenir un comportament normal, va prendre la medicació com sempre”. D’aquesta manera, constaten que “res ni ningú feia sospitar la mort de McAfee” per suïcidi. En aquest sentit, l’informe assenyala que McAfee era un intern al qual “mai havia fet falta cridar-li l’atenció per cap horari, ni per la seva medicació, ni per l’activitat diària”. Així mateix destaca que sempre tenia una “interrelació” que qualifiquen “d’afable” i que solia ajudar quan calia.
A l’informe hi destaquen que quan tornava al mòdul de les comunicacions amb l’Audiència Nacional o el seu advocat per la seva causa d’extradició -que mai van ser positives- “sempre va actuar correctament” i “mai va mostrar una actitud diferent ni en el seu propi comportament ni respecte a la resta d’interns”. Un fet que constaten tant els companys de mòdul com “els professionals que treballem a la presó”. En el mateix document, s’analitza amb profunditat la relació que tenia amb el seu company de cel·la, Jaime. De fet, en l’escrit subratllen que “se sent culpable per no haver estat el vespre de la mort amb McAfee”. Jaime va atendre El Món a la presó i va certificar, en conversa amb aquest diari, el que recull a l’informe que havia expressat. És més, va insistir que “els darrers dies havia tingut un comportament normal”. “No se li notava cap canvi, res, res, tot era normal, com sempre. I, aquí, quan un està malament se sap”, va detallar en una breu entrevista rere un vidre.
Llibres i cap sospita
Els treballadors de la presó també remarquen que McAfee “en els darrers dies havia fet una petició per a la biblioteca central per tal de poder tenir més llibres a la vista que havia acabat tots els llibres en anglès que li interessaven de la biblioteca del mòdul”. També emfatitzen en l’informe que durant la recollida de les seves pertinences van trobar a la seva cel·la deu llibres que li pertanyien i deu més que eren de la biblioteca del mòdul. Tanmateix destaquen la seva afabilitat i que era una persona “agraïda”.
El personal de la presó aprofita la part final de l’informe per emfatitzar l’estranya mort de l’inventor de l’antivirus que porta el seu nom. “Res en la seva actitud durant l’estada al mòdul, fins i tot, en el darrer dia, ens va fer d’indicador dels fets ocorreguts, i no només entre els professionals del centre, sinó també al seu company de cel·la, com ha manifestat en diverses ocasions, així com qualsevol altre professional del centre que havia tractat amb ell, o qualsevol altre intern que actualment estigués al mòdul o que ja no hi fos i coincidissin amb McAfee en algun moment”, assegura el document.
Una història peculiar i estranya
McAfee, ciutadà nord-americà, es trobava en presó preventiva des del 3 d’octubre del 2020. Esperava l’extradició als Estats Units, país que el reclamava per un delicte d’evasió fiscal, i posteriorment, per unes diligències sobre criptomoneda. Segons va explicar el seu advocat, Javier Villalba, en declaracions a El Món, era un cas d’una aplicació “extraordinàriament rigorosa de la llei”. De fet, en diferents recursos, el lletrat havia qualificat la presó de “parapolítica” davant els magistrats de l’Audiència Nacional que mantenien engarjolat l’empresari informàtic.
McAfee feia temps que reivindicava la seva llibertat provisional amb la proposta de diverses alternatives, al·legant l’edat de 75 anys, la poca gravetat dels delictes i sobretot les malalties, a més reclamar poder preparar la seva defensa amb els advocats espanyols, catalans i nord-americans. El malson va començar a l’aeroport del Prat el 4 d’octubre de l’any passat. Ell i dues persones més es dirigien cap a Istanbul i al control de sortides internacionals McAfee, que portava passaport britànic, va ser interceptat per una ordre de detenció i extradició de la Interpol emesa pels Estats Units per delicte fiscal. Immediatament va passar a disposició judicial de l’Audiència Nacional a través de videoconferència des del jutjat de guàrdia del Prat de Llobregat, i va ingressar a la presó de Brians sense fiança per ordre del magistrat de guàrdia José de la Mata. Ja no en va sortir fins ser cadàver.
Els delictes i la doctrina Mendoza
La detenció es va realitzar per una ordre per delicte d’evasió fiscal emesa el 15 de juny del 2020. McAfee viatjava per Europa sense problemes, només en va trobar en arribar a Espanya. La detenció va ser immediata i va començar un via crucis judicial a l’Audiència Nacional, que no va permetre la seva sortida de la presó malgrat aportar proves de les seves condicions de salut i del contracte d’arrendament que acreditaria el seu arrelament. “Indubtablement el manteniment d’aquest home a la presó és una manca d’humanitat, d’aplicació rigorosa de la llei, amb certa crueltat; jo no he vist cap futbolista passar ni una nit a comissaria per acusacions de delicte fiscal molt més importants que la del meu client”, defensa el lletrat Villalba. “No entenem aquesta extrema rigorositat en l’aplicació de la presó preventiva, no ho entenem”, retreu Villalba.
“Ni tan sols s’ha acceptat aplicar la doctrina Mendoza, el cas d’un traficant de marihuana, un cas doctrinalment famós perquè els Estats Units passaven de les condicions imposades per l’Audiència Nacional en al seva extradició”, comenta l’advocat. “Tenia deu càrrecs que s’han reduït a tres, que tenien un recorregut limitat”, detalla el defensor. De fet, l’informe dels funcionaris de presons de Brians hauria ajudat a la seva llibertat provisional. En aquest entorn, l’advocat recorda dues interlocutòries dictades per l’Audiència Nacional sobre McAfee, una del 15 de desembre del 2020 i una segona del 14 de gener del 2021. Totes dues tombaven la petició de llibertat.
Els jutges al·legaven que McAfee podia desactivar un braçalet per al control telemàtic
En els recursos presentats, l’advocat al·legava que els “motius de la sol·licitud d’extradició podrien ser considerats de parapolítics”. La resposta de l’Audiència Nacional va ser que es podia constatar una “sostracció prèvia de l’acció de la justícia i la negativa manifestada al lliurament”, quan precisament s’havia bellugat per sis països de la UE sense problemes. Els magistrats també van considerar que no tenia “prou arrelament” perquè el contracte de lloguer d’un habitatge aportat era del gener del 2020, és a dir, nou mesos abans de la seva detenció.
Els togats també interpretaven que les malalties al·legades no eren prou per deixar-lo en llibertat. I, en les vistes de les peticions, fonts properes al cas asseguren que el ministeri fiscal “es va oposar a la llibertat controlada per una braçalet telemàtic perquè un home que ha estat capaç de fabricar un bon antivirus també pot desactivar aquests mecanismes”. Per tant, mantenien la presó provisional fos quina fos la gravetat dels delictes pels quals els Estats Units el reclamaven. La sospita continua.
1 
1 
