La Plataforma per la Llengua ha publicat l’informe de queixes sobre l’any 2020, un estudi que conclou en en només un any han augmentat en un 80% les queixes sobre discriminació lingüística a Catalunya. Si el 2020 es van registrar 1.303 queixes, el 2019 se’n van registrar 725. El cas és, segons informa l’entitat, que l’augment de queixes es manté constant a mida que avancen els anys: el 2016 les queixes rebudes van ser 395, el 2017, 431, i el 2018, 570. A novembre de 2021, les queixes de l’any ja superen les 1.500 i, per tant, ja s’ha deixat enrere el rècord de 2020, segons assegura l’ONG del català.
L’entitat admet, però, que aquest increment en l’activitat del servei d’atenció als ciutadans té una relació directa a l’augment del nombre de socis que viu la Plataforma per la Llengua. Entre el 2010 i el 2021, l’entitat ha passat de tenir 2.000 socis, a tenir-ne 24.000. Considera per tant, que l’augment de socis i de queixes pot tenir a veure amb un increment en la coneixença i projecció pública de la Plataforma per la Llengua i una “extensió de la consciència lingüística entre la població”.
Per altra banda, la Plataforma per la Llengua explica que aquest informe recull que dues terceres parts de les queixes rebudes el 2020 denunciaven fets que “constituïen vulneracions de l’ordre jurídic vigent“. Segons l’entitat, “fins a 865 de les 1.303 queixes de 2020 feien referència a vulneracions de normes“. L’ONG del català apunta que “aquestes dades es poden atribuir a les inèrcies” que genera el marc legal espanyol, ja que excepte alguns matisos “d’espais de tolerància”, és en essència “supremacista” i afavoreix un grup lingüístic determinat, que és el castellanoparlant, mentre “relega” els altres.
Ara bé, la Plataforma també assenyala el sector públic -especialment el de les institucions autonòmiques-, i assegura que aquest actor té “poca determinació” per “garantir el compliment de les normes de normalització lingüística”. No obstant, apunta que és l’esfera privada la què genera més “descontentament“, ja que dues de cada tres queixes haurien fet referència a l’intercanvi comercial.
