Qui té la informació té el poder. Aquesta és la premissa que inspira que inspira el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat, per una de les seves darreres licitacions. En concret, el “servei de monitoratge de la presència de Catalunya als mitjans de comunicació internacionals i a les xarxes socials”. Un servei amb un valor estimat de 272.000 euros, tot i que la primera licitació és de 109.880 euros l’any, renovable per dos anys.
Segons el plec de prescripcions tècniques al que ha tingut accés El Món, l’objectiu del contracte és tenir controlada “la projecció de la imatge pública de Catalunya i la generació d’una opinió pública positiva a l’estranger”. Una condició indispensable, segons el Diplocat, per copsar com repercuteix aquesta imatge “en la capacitat d’atracció d’inversions, coneixements, institucions i persones, alhora que contribueixen a establir i consolidar relacions d’amistat i confiança amb la resta del món”.
De fet, el Diplocat justifica aquest control argumentant que “la manera com s’informa i es parla sobre un país i els seus actius, els seus productes i serveis, el turisme, la cultura, els esports, les empreses, la vida política, les institucions, configuren valors que s’associen a aquest país i la percepció que en tindrà l’opinió pública”. “Per tant”, conclou, “en dibuixen la marca”. “És de l’interès del Diplocat disposar d’informació acurada i fidedigna sobre el què diuen sobre Catalunya els mitjans de comunicació i les xarxes”, afirma el plec de clàusules. Amb aquesta informació, el Diplocat vol “dissenyar estratègies i activitats específiques eb l’àmbit de la Diplomàcia Pública com ara seminaris, cursos de formació i programes d’intercanvi de bones pràctiques”.
D’aquí la contractació d’aquest servei de “monitoratge permanent de la presència de Catalunya als mitjans de comunicació internacionals i les mencions digitals” així com “l’anàlisi de la informació recollida”. A més, aquest servei de vigilància de les xarxes preveu “detectar líders d’opinió que parlin sobre Catalunya i detectar de forma anticipada possibles crisis de reputació”. El contracte és especialment insistent en “detectar els principals prescriptors i detractors (influenciadors)”.
El plec de prescripcions tècniques del nou servei d’informació exterior del Diplocat Quico Sallés
Diaris no sensacionalistes o populistes
L’esquema de treball es basa en el control de la informació de dos diaris de cada país amb més “influència i rellevància”. Això sí, excloent els diaris “populistes o sensacionalistes”. En canvi, per les televisions, el criteri són canals estatals i informatius. El contracte no inclou parar l’orella a les ràdios. Segons el text, els diaris que es monitoritzaran es divideixen en europeus i fora del marc europeu. Així, de França inclouen Le Monde i Le Figaro; del Regne Unit, The Guardian i The Daily Telegraph; dels Països Baixos, Algemeen Daghlad i NRC Handelisblad; de Croàcia Vecernji List i Iutarnji List; de Suècia, Dagen Nyheter Svenska. Dagbladet; de suïssos, Neue Zürder Zeitung (NZZ) i Le Temps; d’Alemanya, el Frankfurter Allgemeine i el Süddeutsche Zeitung; d’Itàlia, el Corriere de la Sra i la Repubblica; d’Eslovènia, Delo i Dnevik; de Letònia, Diena i Latvijas Avize i d’Estònia, Postimees i Eesti Päevaleth.
Pel que fa a l’àmbit extraeuropeu, el contracte preveu monotoritzar The New York Times i el Washington Post, dels EUA; El Universal i El Excelsior de Mèxic; d’Argentina, Clarin i La Nación; del Brasil Globo i Folha de Sao Paulo. Pel que fa a les televisions, la llista és més breu i inclou, l’ARD alemanya; la RAI italiana, France 2, la BBC, a més de la CNN, Al Jazeera i Euronewes.
D’aquests mitjans, el servei d’informació haurà de fer anàlisi “qualitativa i quantitativa”, que inclourà “elements interpretatius en clau geopolítica o d’interessos de grups mediàtics, si s’escau, per ajudar a entendre a què es deu una major o menor presència de Catalunya en els mitjans i el to que tenen les notícies”.
Xarxes i influencers
Respecte les xarxes, l’objectiu és “detectar els principals prescriptors i detractors (influenciadors) per tal de detectar anticipadament crisis de reputació”. Així mateix, el contracte exigeix la “comparació de la percepció de Catalunya respecte altres territoris subestatals”, és a dir, altres autonomies.
“L’univers” a estudiar per aquest servei són “blogs, webs, xarxes socials, plataformes de vídeo com vímeo o youtube o comunitats on line així com webs reputacionals (trivago)”. Tots aquests elements que estiguin escrits en anglès, portuguès, francés, neerlandés, croat, suec, alemany, italià, eslovè, letó, estoni i rus. També el control digital en castellà de xarxes a Mèxic, Argentina i els EUA.
