La reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol celebrada aquest dimecres a Palau ha estat un diàleg amb sords, el de la sordesa espanyola davant les demandes catalanes. Les dues hores de trobada entre el president Pere Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez, ha constatat les diferències amb què cada part veu els objectius d’aquest punt de trobada. Mentre que la part catalana planteja qüestions de sobirania, la part espanyola fa el sord i planteja punts econòmics, de polítiques socials i infraestructures, obviant la necessitat política principal de les demandes catalanes i al·legant que generarien “ruptura” dins la societat catalana. Distància i sordesa davant les peticions catalanes però amb foto de taula de negociació. Amb un detall, l’admissió que totes dues parts estan allunyades i que caldrà temps. De la Moncloa remarcaven que anava millor del que havien previst i des de Palau no amagaven la satisfacció pel resultat de la trobada. Una trobada com la de les grans ocasions, amb els voltants de Palau blindats per la policia i protocol de novetats amb Guàrdia d’Honor del cap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, al president espanyol.
La compareixença posterior dels dos mandataris a la sala Gòtica ha tornat a la solució socialista de José Luis Rodriguez Zapatero amb el pla Ibarretxe. “Si vivim junts, decidim junts”, va advertir a l’aleshores lehendakari que proposava un referèndum. La resposta de Juan José Ibarretxe va ser clara: “El que hem de poder decidir és si vivim junts”. Sánchez ha afirmat que “el que sigui d’Espanya ho hauran de decidir tots els espanyols”. Aragonès hi ha replicat emfatitzant que la seva proposta és fer un “referèndum per la independència”. Tots dos han admès la llunyania de les posicions però s’han emplaçat a treballar sense terminis, sense pressa, sense pausa i Aragonès ha afegit amb “discreció”. El pla de treball i el calendari han quedat en mans de la taula de ministres i consellers que s’ha reunit després que Sánchez i Aragonès enllestissin la seva trobada de presidents.
Tots dos han esbossat la seva trobada com una mena de reset. Aragonès l’ha batejada com a “reinici”. Sánchez, com una manera de recuperar el diàleg i, curiosament, la “necessitat d’escoltar-nos”. De fet, ha remarcat que era el president espanyol el que havia anat al Palau i ha venut com un acte de concòrdia i bona voluntat de “diàleg polític” celebrar en aquesta cimera. Una imatge expressament buscada arran de les especulacions dels darrers dies que apuntaven que no hi participaria. Unes informacions que van animar Junts per Catalunya a tensar la corda sobre els seus participants a la reunió. “Hem estat fent judo fins a les dotze del migdia”, comentaven fonts de protocol de Palau per tal de descriure la feinada que ha suposat la cimera presidencial. Sánchez s’ha esforçat a assenyalar que es buscava també el restabliment de la “mútua confiança” i ha aprofitat per posar en valor la decisió dels indults.
El president espanyol, però, no ha anat amb les mans buides a Palau. Com un convidat, ha portat un document anomenat “agenda pel retrobament”. Un dossier de 29 pàgines on concentra les demandes dels famosos 23 punts del president Artur Mas i els 46 punts del president Carles Puigdemont que ambdós van reclamar a Mariano Rajoy, així com el document que el president Quim Torra va lliurar-li en la primera reunió de la taula de negociació, el 20 de desembre del 2018. Un document que Aragonès li ha demanat que es posi a l’agenda de la comissió bilateral de l’Estat-Generalitat.
Al llistat de Sánchez, s’hi pot trobar des de l’esgargamellat Corredor Mediterrani, la millora de les inversions Rodalies, el suport al Mobile o als Jocs Olímpics d’Hivern o el canal multiplex per a la plataforma de Tv3. Una mena de procés de planxa i pintura de les demandes clàssiques del peix al cove. Millora de l’economia, fons europeus i “reducció de la conflictivitat institucional” són els eixos de l’agenda proposada per l’inquilí de la Moncloa. Ara bé, ha donat per enterrat la proposta de l’ampliació del Prat per la manca de consens a Catalunya.
Després de la compareixença de Sánchez, els serveis de protocol s’han afanyat a treure la bandera espanyola. Ha estat el torn del president que d’entrada ha brandat la taula com “un èxit de l’independentisme”. En aquesta línia ha recordat el famós sit and talk que reclamava la plataforma –ara investigada per terrorisme– Tsunami Democràtic. La taula, per al president, és la mostra que “hi ha un reconeixement mutu com a subjectes polítics”. Per això, ha demanat “unitat d’acció” al voltant de les dues grans demandes polítiques que tenen el gran consens de la societat catalana: l’autodeterminació i l’amnistia. Una estirada d’orelles als seus socis de Govern exclosos de la taula després d’una densa, intensa i dura polèmica els darrers dos dies. Tot i que ha recordat que les cadires són buides esperant que algú les ocupi. “Vistes les cares d’alguns consellers de Junts, crec que deuen pensar com aniran ara a Madrid a demanar competències si ni seuen a la taula”, comentaven als passadissos de la Sala Gòtica membres de Presidència.
Aragonès ha coincidit amb Sànchez en la necessitat de donar “temps” i “perseverança” a la taula i sobretot, calendari i “discreció”. “Aquests processos de negociació són llargs”, ha reblat. Ara bé, que sigui llarga o que les posicions estiguin allunyades no implica que el president no exigeixi “concrecions i resultats”. Tampoc ha detallat què entén per aquests conceptes. En tot cas, ha defensat que s’han d’orientar cap al referèndum, cap a la desjudicialització de la política, –ha valorat els indults com un “pas”–, l’amnistia i l’autodeterminació. “El referèndum ha de ser per la independència”, ha sentenciat Aragonès, que ha definit la democràcia com l’instrument més legítim que tenim per resoldre els conflictes polítics”. La taula va per llarg, però, de moment, la foto hi és. La sordesa de l’Estat, però, continua.
