El Tribunal de Sàsser va suspendre el procés d’extradició del president Carles Puigdemont d’Itàlia cap Espanya aquest dilluns. En una resolució directa, taxativa i força clara exposava les posicions de la justícia espanyola, representada per la fiscalia italiana, i de la defensa. Totes dues parts van esbossar les seves raons sense entrar de ple en els fets que s’acusa l’expresident perquè totes dues parts reclamaven la suspensió i evitar debatre el fons de l’extradició a la vista que s’està pendent que el Tribunal General de la Unió Europea decideixi sobre la immunitat de Puigdemont com eurodiputat i, per altra banda, decideixi sobre les qüestions prejudicials presentades pel mateix jutge que reclama el seu lliurament, l’instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena.
En la resolució, però, es recull l’opinió apuntada per la fiscal italiana, respecte si els delictes de malversació i sedició pel que Llarena reclama a Puigdemont estan previstos en el codi penal italià. En la decisió del Tribunal del passat 4 d’octubre, al que ha tingut accés El Món, es fa constar que a Puigdemont se’l reclama en virtud dels articles 544 i 545 i 252 del Codi Penal espanyol, que descriuen els delictes de sedició i el de malversació. Unes conductes que atesa l’opinió observada pel fiscal en la resolució es podrien “subsumir” en els articles 241 i 314 del Codi Penal italià. Ara bé, el tribunal i les parts no van voler debatre sobre aquest punt donada que la suspensió del plet era immediata.
Segons l’escrti la Fiscalia va al·legar l’article 241, del bloc dedicat a “atacs a la integritat, independència i unitat de l’Estat”. Aquest delicte contempla penes no inferiors a dotze anys als condemnats per “actes violents” contra la independència o la unitat de l’Estat. De fet, la “violència” és clau per poder considerar que s’ha comès aquest delicte. “La pena s’agreuja si la infracció es comet en violació dels deures inherents a l’exercici de les funcions públiques”, afegeix el codi penal. En tot cas, la resolució ni tant sols fa esment al seu contingut.
Pel que fa la malversació del codi penal espanyol, la procuradoria general italiana -que representa Espanya- ho relaciona amb l’article 314 del Codi Penal italià. Un article que castiga de quatre a deu anys de presó el funcionari o responsable públic que per raó del seu càrrec s’apropïi de béns o diners. De fet, tots dos articles superen els tres anys de presó que requereix qualsevol delicte per ser objecte d’una euroordre. Així que, el tribunal de Sàsser en cas que el TGUE denegui la immunitat hauria d’analitzar si aquests dos delictes són homòlegs als articles del codi penal espanyol. Si considera que regulen les mateixes conductes i el fet que superen els tres anys de presó, podria considerar l’extradició.
Ara bé, l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye i el seu col·lega italà Agostinangelo Marras, apunten que en el procés judicial italià també entrarien altres qüestions de fons com va passar en el procés a Bèlgica de Lluís Puig o en el mateix procés a Puigdemont a Alemanya. De fet, la justícia alemanya va considerar que només podia ser extradit per malversació i no pas per rebel·lió. Suïssa, per exemple, es va negar fins i tot a tramitar l’ordre internacional de detenció perquè va considerar que era perseguit per un “delicte polític”. A la vista d’aquest argumentari i d’aquest historial els lletrats descarten la seva extradició en cas que Puigdemont perdés la seva immunitat.
