La defensa de l’expresident de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha expressat aquest dimecres que el 21 de desembre de 2017 no va dubtar “entre l’obediència als drets fonamentals i l’obediència a una ordre il·legal”. En l’escrit de defensa presentat aquest dimecres de la segona causa per desobediència en el Jutjat 24 de Barcelona, per la negativa de retirar de la façana de la Generalitat una pancarta sobre els presos polítics, ha demanat l’absolució d’una acusació que “no s’hauria d’haver produït mai en compliment dels drets fonamentals reconeguts en la legislació actual espanyola” i en la Carta Europea de Drets Fonamentals i en el Conveni Europeu de Drets Humans.
La defensa ha expressat que la pancarta que va penjar l’expresident en la façana de la Generalitat “per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats” és una manifestació del dret a la llibertat d’expressió i que Torra volia representar el clam de milers de ciutadans en un acte de protecció i garantia de Drets Humans. També ha demanat incloure en les proves documentals la resolució que exigia a l’Estat espanyol “no perseguir judicialment els governants que defensessin la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats”.
Ha argumentat que els actes polítics d’un president, membre del Govern i diputat “estan protegits per la inviolabilitat parlamentària i empleats per la llibertat d’expressió i de representació política”, i que la criminalització de l’expresident infringeix drets fonamentals. També ha al·legat que el Tribunal Constitucional ha establert que “un mateix fet no pot ser un exercici de dret fonamental i la comissió d’un delicte”, i ha lamentat que en el procés legal contra Torra no s’ha fet aquesta valoració prèvia.
Torra ha sostingut que la interpretació jurídica expansiva que s’ha fet per a aplicar l’article del Codi Penal de desobediència i denegació d’auxili “produeix una inseguretat jurídica resultant de l’arbitrarietat mostrada per aquesta extralimitació que buscava reprimir la llibertat d’expressió mitjançant l’exacerbació de tipus penal”.
Per a concloure, ha demanat practicar en el judici oral l’interrogatori de l’expresident, citar com a testimonis a Pere Cardús, Joan Ramon Casals i Carles Fabró, la lectura dels folis de les acusacions, que s’assenyali la data i l’hora per a la celebració del judici oral i la sentència absolutòria per a Torra.
