Defensa posa al mateix sac els CDR, gihadistes i Salvini

Un informe estratègic de l’IEEE els qualifica de "violència de carrer" que "paralitza la resposta política dels governs nacionals"

Tòtum revolutum. Posar en un mateix estudi els CDR, les armilles grogues, Salvini o el gihadisme. Així ho formula l’Institut Espanyol d’Estudis Estratègics (IEEE), el think tank del ministeri de Defensa, a través de l’informe Panorama Estratègic 2020, editat pel Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional. Concretament és en el dens apartat “Dilemes polítics i reptes estratègics a Europa” on identifica els CDR com un element que “trenca la governança i que està paralitzant la resposta política dels governs nacionals”, al mateix nivell que els extremismes antiimmigració, els “restauradors del fracassat comunisme”  o el gihadisme.

En aquest document, hi ha un capítol dedicat a “La governança europea en crisi: impacte del populisme, el radicalisme ideològic i les amenaces a la seguretat”, escrit pel catedràtic de Dret Internacional Públic Rafael Calduch, un autèntic expert en la matèria. Calduch contextualitza atinadament que en la darrera època, “l’estabilitat política i la governança europea” s’han vist “directament afectades per l’impacte d’un populisme arrelat, accentuat per la crisi econòmica”. Una situació, que al seu parer, està provocant “un greu radicalisme ideològic que fractura societats, deslegitima institucions democràtiques i dificulta l’ordre comú de la convivència”.

Caratula de l'estudi de l'IEEE sobre el Panorama Estratègic 2020/IEEE

Caratula de l’estudi de l’IEEE sobre el Panorama Estratègic 2020/IEEE

Una circumstància que hauria permès, segons l’IEEE, “l’obertura d’escletxes per a que l’impacte d’amenaces com el terrorisme gihadista, la pressió migratòria i la manipulació d’espai cibernètic, accentuïn la inseguretat ciutadana tant real com perceptivament”. Un marc on “no es pot ignorar el protagonisme polític de moviments i/o partits caracteritzats pel discurs populista”.  Una asseveració que acompanya amb un estudi de Patrick Liddiard (Wilson Center, 2019) i Erik Jones (Global Politics and Strategy, setembre 2019).

En aquest sentit, l’informe opina que l’auge de Vox, Alternativa per Alemanya, Syriza, Unió Cívica d’Hongria o UKIP al Regne Unit “avalen la difusió d’un discurs populista articulat a partir de l’agitació mediàtica de grans qüestions com els efectes de la crisi econòmica; les amenaces o atacs, reals o imaginaris; a la identitat col·lectiva de certs grups i minories o la falta de resposta del sistema polític davant la marginalitat, els problemes econòmics o el deteriorament del medi ambient”.

L’IEEE, però, considera que l’efecte electoral del populisme no és la seva principal conseqüència per a l’estabilitat política i la seguretat estratègica. Ni de bon tros. Els analistes de Defensa opinen que més enllà de Vox, el “resultat més preocupant s’aprecia en la radicalització ideològica que està provocant en països decisius per a la governança europea com França, Itàlia, el Regne Unit o Espanya”. “Aquest radicalisme”, continua, “és alimentat per discursos i estratègies populistes de molt variades arrels i interessos”. “Des de l’ultranacionalisme secessionista d’alguns partits a Catalunya, País Basc, Escòcia o Flandes, fins l’extremisme polític de partits dretans, defensors de règims autoritaris, o esquerranistes, restauradors del vell i fracassat comunisme, passant per l’antieuropeisme d’UKIP al Regne Unit”, comparen.

“El resultat és sempre el mateix”, conclou l’informe, “la polarització política de les societats acompanyada d’una violència al carrer i una inestabilitat institucional, que perjudica especialment a les classes mitjanes”. “Durant el 2019”, continua, “hem assistit a les intervencions dels CDR a Catalunya, a la violència socials de les armilles grogues i la pressió popular contra la immigració a Itàlia liderada per l’exministre Salvini”. “Tots aquests són casos significatius, malgrat que no exclusius, d’un trencament de la governança que està paralitzant la resposta política dels governs nacionals i les institucions europees a les creixents amenaces a la seguretat dels ciutadans i països”, destaca. Al paràgraf següent, concreta que “una d’aquestes amenaces que ha estat gravitant sobre la seguretat europea en els darrers anys ha estat el terrorisme gihadista”. Una relació complerta. 

Part del document de l'IEEE del Panorama Estratègic 2020/IEEE

Part del document de l’IEEE del Panorama Estratègic 2020/IEEE

 

Nou comentari