L’Estat espanyol i l’aparell judicial han pervertit l’estat de dret per tal de fer encaixar reivindicacions democràtiques i pacífiques de l’independentisme en uns suposats tipus penals que inclouen aixecament públic tumultuari i amb violència, com el delicte de rebel·lió i sedició. Amb aquesta perversió, els líders de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, però també els consellers Joaquim Forn i Oriol Junqueras, romanen empresonats. Alhora, la maquinària judicial espanyola ha pervertit també l’aplicació del delicte d’odi. En paral·lel, la societat catalana assisteix a una onada de violència sense precedents des de la Diada del 2017, amb actes vandàlics, insults, amenaces i pallisses “que amaguen una motivació espanyolista”. El fotoperiodista d’El Món Jordi Borràs, especialista en extrema dreta i espanyolisme, presenta una radiografia molt precisa que demostra amb xifres i testimonis que la violència contra l’independentisme ha deixat de ser propietat exclusiva de l’extrema dreta per entrar també en l’àmbit de l’espanyolisme, especialment, des del referèndum de l’1-O.
El fotoperiodista ha documentat i verificat 139 incidents violents com agressions, coaccions, violacions de la propietat privada, actes vandàlics i també agressions sexuals, des del 8 de setembre i fins l’11 de desembre que tenien una motivació política de defensa de la unitat d’Espanya –sense comptar els 1.066 ferits que va causar la policia espanyola i la Guàrdia Civil el dia del referèndum-, que, com indica, “són només alguns dels atacs, molts altres no estan documentats perquè no s’han denunciat o no es pot demostrar la motivació de l’autor”. Després d’analitzar un per un els casos, Borràs arriba a la conclusió que “si bé els seus autors són una petita minoria entre totes les persones que s’han manifestat a favor de la unitat d’Espanya, la violència ha esdevingut més transversal i ha estat una tònica en una gran part de les mobilitzacions dels contraris a la independència. Militants d’extrema dreta han protagonitzat un bon nombre d’incidents, però en molts casos, l’únic denominador comú entre els agressors és l’exhibició de simbologia o consignes pro-espanyolistes”. Tot plegat, queda reflectit en un dels capítols de l’Anuari Media.cat que s’ha presentat aquest dijous, en què es denuncien els silencis mediàtics, en aquest cas, per part dels mitjans madrilenys.
L’informe recollit per l’Anuari Media.cat també alerta del paper dels mitjans de comunicació amb seu a Madrid, que han silenciat aquests actes violents i que a més, segons Borràs, han atiat la violència legitimant crits com “A por ellos”. En declaracions a El Món, el fotoperiodista considera que “el fet que hi hagi dues vares de mesurar sobre el tractament de la violència o senzillament dels delictes d’odi, acaba legitimant sectors violents de l’espanyolisme per cometre delictes com agressions, amenaces i coaccions, perquè el focus jurídic, mediàtic i policial està posat precisament a l’altra banda, en l’independentisme”. Així, afegeix, “mentre veiem com un mecànic, un professor, o un home amb un nas de pallasso són conduïts als jutjats amb acusacions molt greus, queden totalment impunes desenes d’agressions que s’han produït durant la tardor”.
En aquest sentit, es dóna la circumstància que a partir de la violència policial de l’1 d’octubre, els actes violents es disparen. Dels 139 actes que documenta l’autor, 80 es produeixen en aquest mes. “El discurs de l’Estat respecte a la legitimitat de la violència per reprimir el referèndum també es tradueix al carrer amb violència contra independentistes i partidaris del referèndum per part de ciutadans i manifestants que es veuen legitimats per agredir, increpar o amenaçar qui no pensa com ells”, analitza Jordi Borràs. Al seu entendre, aquesta situació crea “indefensió en les víctimes”, però a més, envia un missatge a tot el col·lectiu d’independentistes: “Pots ser agredit per la teva manera de pensar i a més, jurídicament no tindràs el mateix tracte si pensessis d’una altra manera”.
En l’anàlisi sobre l’increment d’actes violents, Borràs també conclou que “el clima de tensió i de violència contra l’independentisme, i contra els partidaris del dret a l’autodeterminació, ha generat una onada de catalanofòbia i d’anticatalanisme que ha anat més enllà del Principat”.
