|
Albano Dante Fachin (Bahía Blanca,Argentina, 1976) s’ha consoludat com una de les veus rebels de l’esquerra a Catalunya. Ara impulsa Som Alternativa, un think tank de les esquerres per aprofitar l’impuls popular de l’1-O de cara les municipals. Està convençut que el referèndum va ser “un aixecament popular”, que l’esquerra espanyola li té por i que ara cal seguir “empenyent” perquè l’Estat “no podrà aguantar més 1-O”.
-Som Alternativa, nou projecte?
Tot el que ha passat el 155 de Pablo Iglesias sobre Podem, l’1-O, o que jo apostès durant la convocatòria del 21D per parlar amb tothom perquè no eren eleccions normals va més enllà dels 20 que vam dimitir del Consell Ciutadà del partit… Per exemple, a nivell local, secretaris generals del partit que van estar l’1-O però hi ha una part sociològica que ha avançat a Podem. Això no és que uns es cabregen, marxen i fan un partit. Fa tres anys que treballem i cal articular aquest moviment, però no en forma de partit, sinó que cal desenvolupar els motius de la ruptura.
-I quin és l’instrument?
Fer un think tank per desenvolupar la idea que cal parlar amb tothom i posar-ho a disposició de la gent que està treballant en el territori. Ens unim a través d’una idea i després que cadascú al seu municipi que faci el que faci de fer, cal treballar al voltant d’una idea i no d’una estructura.
-Quina idea, però?
Que l’1 d’octubre ho canvia tot i que qualsevol cosa que passi en el futur a Catalunya passarà per l’1-O.
-M’ho explicita?
Ningú no sap encara la dimensió de l’1-O. L’ona expansiva encara no ha arribat i com es trasllada en la construcció política. El que millor l’ha definit és el professor de Berckeley, Ramon Grosfoguel, que ho defineix com “esdeveniment”, un moment de condensació històrica que tenen totes les cultures. El que va passar canvia totes les coordenades, segons el que haguès passat el 3 d’octubre, s’hauria produït el tomb, aquell era el moment, perquè aquell dia el carrer no el parava ningú. Ara cal preguntar-se quin és el futur, i per això mira la història de llatinoamerica com el “que se vayan todos” d’Argentina, el “Caracazo” o la “Guerra de l’aigua a Bolivia”. Exemples que demostren que gairebé sempre allò que dóna resposta a l’esdeveniment no existia quan es genera aquest esdeveniment.
-I això com es tradueix?
L’1 d’Octubre confirma que la resposta va ser al carrer, però políticament encara no existeix aquesta resposta. A Mataró, hi havia col·legis on només Podem tenia muscle per obrir-los, coordinadament, i així es va fer. Les connexions ja estan establertes i això cal perimetrar-ho. Podem treballar junts en base l’1-O. Ara hi ha un eix que ens uneix. L’1-O hi va haver ruptura des d’abaix.
-És un “si se puede”?
Tothom fa aquest exercici. En política cal dibuixar horitzons. Ara bé si el Govern torna a fer el convergent, la gent que va donar la cara l’1-O els hi dirà ‘no vam obrir les escoles perquè ara ens tanqueu el CAP’. Hi ha una esquerra que ha d’assumir la idea de ruptura hi ha una dreta catalana que ha d’assumir que si volem continuar la força de l’1-O que no es poden tancar CAP.
-Vol articular-ho de cara a les municipals?
Sí, fa tres anys que hi estem treballant.
-De tota manera, vostè parlar d’articular l’1-O com si haguès estat una revolució?
Ho va ser. Va ser un aixecament popular.
-Com s’articulen les revolucions?
Nosaltres venim d’un espai que partia d’una premisa que, en certa manera, era una mica veritat. I era que això dels “indepes” era una cortina de fum per tapar la merda de Convergència. A Carme Forcadell la rebien a Palau i a nosaltres ens pegàven per encerclar el Parlament i això va produir un trencament fort. En canvi, l’1-O ja demostra que ha canviat tot. Ara ningú no pot dubtar que això no és per amagar les coses de CDC. Vicenç Navarro o Juan Carlos Monedero encara diu que el procés és per tapar el 3%… No estem al 2012. Tenen una ceguera terrible. Mira l’1-O jo vaig votar, però també l’1-O ens va posar a tots, i vull dir a tots, davant del mirall. Les institucions van fer coses perquè fos una realitat i hi va haver una connexió entre les institucions i la gent. Per això no es pot dir que Carles Puigdemont o Oriol Junqueras siguin uns papanates. Van fer passes, si vols enganyant, amb punyalades… però l’1-O va arribar. I va arribar perquè a les institucions hi havia una gent alguns amb convenciment, altres pressionats, però es va empènyer aquestes institucions a fer el referèndum. Per això, quan la gent i les institucions treballen mínimament junts passen coses com l’1-O. Els ajuntaments són administracions, es pot seguir el mateix model, per exemple amb l’aigua o els serveis, si es manté això hi poden haver 1-O per tot arreu a nivell municipal.
-Però com es concreta?
Hem de tenir alcaldes que diguin que passen de Montoro. En aquest país tenim gent com Artur Mas que li han embargat la casa per posar urnes. Si a les institucions hi ha hagut gent que s’ho va jugar tot per posar les urnes i la gent va acompanyar, l’esperit de l’1-O pot servir fer accions municipals que pot esdevenir en una revolució permanent.
-Siguem francs, l’1-O també demostra que la majoria de la gent de l’Estat espanyol això de la revolució no va amb ells…
Em nego a donar per perduda la possibilitat que l’Espanya del 15M no existeix. Hi és. Hem de treballar perquè es manifesti. Mira la Catalunya d’avui i la de fa 10 anys. Ara, si algun dia passa la revolució serà perquè aquí no esperem que passi. És curiós. El discurs no pot ser esperar a que passi allà. I això, en Xavier Domènech ho sap. Catalunya és motor, vol dir que arranca i la resta del cotxe segueix. Motor és que tu fas 1-O i el que faci falta. El problema que té Pablo Iglesias. dintre del Consell Ciutadà, en Pablo és ‘l’indepe’.
-Com?
Mira l’última vegada que vaig assistir a un Consell Ciutadà com a secretari general de Podem, va ser el sis d’octubre. Se’n van tirar a la jugular, amb arguments que podria dir qualsevol de Ciutadans en relació a Catalunya. Ens veien com una amenaça. Només la Teresa Rodríguez d’Andalusia que va defensar-nos, assegurant que li agradaria que els andalusos fessin igual, portessin a terme aquest empoderament. També ho entenc, és molt difícil ser de Podemos a Toledo. Però un partit ha de canviar la realitat, i per fer-ho has d’arriscar. Podemos en el seu moment va arriscar. Que hauria passat si Podemos haguès dit en setembre que els catalans faran un referéndum i els acompanyem perquè es rebel·len contra el règim del 78? Això hauria estat la fraternitat.
-D’acord, però no podem oblidar que hi ha cert adoctrinament en el sentit que contra els catalans s’hi val tot…. Com una mena de procés de deshumanització dels catalans…
Jo miro A3 i en vénen ganes d’apallissar catalans!. Existeix la ruptura entre les dues societats que històricament funcionen diferents. L’altre dia parlaven de la immersió i posaven un rètol de “la guerra de las lenguas”, és miserable! Són uns irresponsables! I això ve de d’alt. Però això tampoc és la gent. Entre la gent de l’1-O i la gent de “l’a por ellos” hi ha un mur construit a propòsit per mitjans de comunicació de la banca. Possiblement perquè van aprendre del 15M: quan aquí ens pegàven a Madrid es queixaven. Van tenir por d’allò que quan els ‘desarrapaos’ s’unien passaven coses.
-Però molta gent ha confiat amb Ciutadans?
Molta gent s’ha vist amenaçada. Per tant, no cal tenir por, hem de contagiar la no por de l’1-O a la gent. Aquí està la batalla, com explicarà Inés Arrimadas que farà amb les elèctriques als tabernesos que passen fred…?
-Però molta gent veu ara més fàcil anar cap a la República abans que l’Estat atorgui certa fraternitat?
Oblidem-nos de l’Estat espanyol. Cal buscar la gent. Ara bé, que quedi clar que el nostre procés no s’ha de subordinar al que facin els ciutadans espanyols. L’Estat es vol refugiar en ‘l’a por ellos’, però si decantes, és de l’a por ellos no són ni la meitat dels espanyols. Estic segur. I a mesura que tanquin obres d’art, o segrestin llibres… pot haver una confluència… Podem preguntar “a t’agrada aquesta Espanya? Ho canviem junts?”. Però, deixem-ho clar, el motor és Catalunya. Per això em preocupa que l’esquerra espanyola no ho vegi. Té por. I no entenc aquesta por.
-Por a perdre suport electoral?
Ara té 70 diputats, què pots fer amb 70 diputats? El mateix que amb 50. Per tant, és igual, perquè al final la gent està famolenca de què algú es cregui el que diu. Si Iglesias surt i carrega contra Felip VI o reclamant la República potser hi ha gent que s’espanta, però amb un PSOE que defensa la censura… tens una autopista. Podem ha de tornar a arriscar. El 15M no teníem diputats. Però no veig dins de Podemos sectors amb força per redreçar.
-I en els comuns?
Hi ha gent que ho veu i que no ha perdut la valentia. Però em preocupa que hi ha un sector d’ICV, el coscubielisme pur i dur, que es vol imposar. Si s’imposa pagarà la seva estructura i podran pagar la seva seu, però no serviran per a res. Hi ha el perill que els comuns es transformin en ICV. Però hi ha gent per exemple a l’Ajuntament de Barcelona que ho està donant tot, com Gemma Tarafa o Jaume Asens.
-Que l’ha decebut Ada Colau?
Ser alcaldessa de Barcelona ha de ser terrible. Però necessitem carretades d’Ades Colaus.
-Cal a Barcelona bastir una alternativa d’esquerres a Barcelona?
Passarà. A Barcelona és diferent perquè hi ha un projecte. Però a la resta de Catalunya hi ha una operació disfressa. És a dir que molts locals d’ICV canvien el retol. Però això no funcionarà. El poble es coneix, i la gent del poble sap que feia tothom durant l’1-O. Ara a Barcelona caldrà estar molt atent. Si la idea de l’1-O evoluciona com a generador de noves majories pot ser una idea, però també existeix el perill de disfressar-se d’1-O per tornar a fer polítiques autonomistes. Cal ser valent.
-Més enllà de les municipals, l’estratègia que ha de seguir l’esquerra?
Llibertat, igualtat i fraternitat. Deixa’m ser una mica autonomista: cal aprofitar els marges, encara que siguin estrets, de l’autogovern per fer més justícia. Si hi ha voluntat de crear igualtat ens portarà a més llibertat. I per tant, més fraternitat. Ara construir República és partir-se la cara per la sanitat, per l’aigua… És una mica autonomista? Potser sí, però ara mateix… tenim aquests marges. Ara a tot això em preocupa una cosa…
-Quina?
Hem rebut molts pals per dir que això del desconnectar no era veritat, que allò dels 18 mesos…. I davant del que ha passat tant en Coscubiela com jo podríem dir, veieu com teníem raó? Deien que en 18 mesos seríem independents i tant el coscubielisme com nosaltres dèiem que no. I ara podem dir, veieu com teníem raó? Però val a dir que no és el mateix dir, veieu com teníem raó i sou tontos o bé veieu com teníem raó i anem a canviar l’estratègia. I tenir clar, que si amb un 47% fas un 1-O, que podries fer amb un 60%? Al final, ens hem de preguntar: quants 1-O més podrà aguantar l’Estat espanyol? Cal seguir empenyent. Això vol dir ser autonomista? No, però em d’empènyer amb el que tinguem, l’hem de fer servir.
-I vostè, s’ha tornat independentista?
Si a mi em diuen que un referèndum d’autodeterminació com el d’Escòcia, votaria que no. Perquè si hi hauria un referèndum d’autodeterminació voldria dir que Espanya mola. Si es poguès votar voldria dir que hi hauria entesa i podríem treballar junts. Jo vaig votar que sí l’1-O i anava a votar que no, per dignitat.
