Cunillera diu que si hagués estat al lloc de Millo “hauria dimitit abans de l’1-O”

La delegada del govern espanyol assegura que "fins i tot en la discrepància més absoluta no hi ha cap més remei que parlar i escoltar"

 

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, assegura en una entrevista al diari El Periódico que “fins i tot en la discrepància més absoluta no hi ha cap més remei que parlar i escoltar“. Un dia abans de la reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i el president espanyol, Pedro Sánchez, Cunillera defensa que “el ciutadà està cansat de la confrontació estèril” i aposta per parlar de tot. “Quan em diuen ‘d’això no se n’ha de parlar’, jo dic que sí, perquè fins i tot per dir que ‘no’ s’ha d’escoltar l’altre”, assegura la delegada del govern espanyol. Cunillera admet que si hagués estat al lloc d’Enric Millo, el seu predecessor, “hauria dimitit abans de l’1-O”.

“Si hagués estat al lloc de Millo, jo hauria dimitit abans de l’1-O perquè no hauria pogut representar mai un govern instal·lat en la confrontació“, explica la delegada del govern Sánchez. Cunillera diu que mantindrà “voluntat d’entesa” amb el Govern de Torra i defensa que ara hi ha una “oportunitat” per restaurar “la confiança mútua” amb “esforç, transparència i claredat”.

 

“Ens asseurem els dos governs i amb la perspectiva de temps que faci falta. No vull despertar expectatives ni que no hi hagi àmbits que sembli que no ens interessen”, afegeix la delegada del govern espanyol, que veu com una “bona notícia” que es vulgui parlar de les comissions bilaterals. Preguntada per la situació dels presos, Cunillera diu que no té previst anar a visitar-los i evita valorar si entén o no que siguin a la presó. “No ho he d’entendre jo, sinó un jutge”, afirma. “Jo individualment puc tenir una opinió, però com a delegada del govern no en tinc”, afegeix.

 

Segons Cunillera, “quan arribi el moment” el govern espanyol es posicionarà sobre la possibilitat d’indults. “Perquè hi hagi un indult hi ha d’haver una sentència i s’ha de demanar”, matisa. “Venim de molt de dolor. Han passat coses que no haurien d’haver passat mai de la vida. I això crea condicionants. Fins i tot en la discrepància més absoluta, no hi ha cap més remei que parlar i escoltar”, destaca.

Nou comentari