L’edició d’enguany de la Universitat Catalana d’Estiu – i ja en són 53- té com a lema “Fer dels Països Catalans una nació normal”. Una expressió que ha servit de matalàs per a un interessant debat sobre la situació del català i altres llengües qualificades de “regionals” a l’Estat francès. Aquest migdia, el Lido de Prada (El Conflent), ha estat l’escenari on diversos actors polítics i lingüístics han debatut sobre la situació del català a la Catalunya Nord així com l’asfixía del bretó, el basc o l’occità. La conclusió és que per defensar les llengües regionals a través de la immersió caldria reformar la Constitució francesa atès la decisió del Tribunal Constitucional. De moment, la immersió podria sobreviure per una circular del ministre d’Ensenyament francès pe no esberlar el sistema a 9 mesos de les eleccions.
El debat ha comptat amb Paul Molac, diputat a l’Assemblea Francesa i ponent de la Llei Molac de promoció de les llengües regionals que preveia un sistema d’immersió lingüística pel català, bretó, basc o occità. Una llei que segons el professor de la Universitat de Perpinyà, Joan Becat, va patir un “cop de ribot” per part del Consell Constitucional -el Tribunal Constitucional- que va escapçar qualsevol possibilitat d’escolaritzar els alumnes francesos en llengües regionals així com les inscripcions de les grafies pròpies -símbols diacrítics- d’aquestes llengües. Pels magistrats, la immersió és inconstitucional perquè la llengua de la República és el francès.
La llei s’havia aprovat per una majoria de 247 vots a favor i 76 en contra. Però 61 diputats del París, de la Conca Parisenca i del nord -on no hi ha cap llengüa regional- van decidir presentar el recurs. Amb la retallada de la llei, que ara reformulen pels mateixos ponents, el debat està servit a França. “S’ha obert el debat”, ha assegurat Christophe Euzet, diputat defensor de la llei, que també hi veu elements positius com el reconeixement, per part del Tribunal, del bilingüisme. A la vista que la llei havia d’entrar en vigor el mes de setembre -i el sistema d’immersió previst- la decisió del Constitucional francès deixa una incertesa a les escoles que havien optat per la immersió. L’única solució clara, pel diputat, seria reformar l’article 2 de la Constitució francesa, que estableix el francès com la llengua de la República. Però aquest debat, admet el mateix diputat, va per llarg perquè “enguany és any electoral i ningú proposarà la reformar la constitució en temps electoral”.
Però Molac ha estat la punta de llança del debat, amb una defensa tancada de la llei que hauria permès la immersió amb “llengües regionals”. Molac, bretó, ha carregat contra la decisió del Tribunal Constitucional francès i ha afegit una valoració política i social de la sentència: “Tinc dret a ser francès com vulgui, no com vulguin ells”, ha assegurat. És a dir, incorporant la llengua ‘regional’ pròpia com instrument d’aprenentatge sense haver de renunciar als valors d’una ciutadania francesa. Molac fins i tot creu que es podria reformar abans de les presidencials.
Per a Molac, prohibir per inconstitucional la immersió -que, en alguns centres fa 40 anys que existeix- va “en contra la realitat” i “demonitza” les llengües regionals que l’administració ja no percep com una “amenaça”. Molac ha explicat com a finals del segle XIX, l’enseyament de l’Estat havien d’aprendre francès com si els “nens fossin una pàgina en blanc sense cap llengua”. Per això proposa, més que reformar l’article 2, modificar l’article 75.1 de la Constitució que reconeix les llengües regionals com a patrimoni francès perquè pot ser impulsat pel mateix president de la República -un procès més fàcil que si ho presenta un grup de diputats- que “aixecaria més suspicàcies”.
En la mateixa línia s’ha expressat el professor Alà Baylac que ha estat especialment dur amb la decisió del Consell Constitucional. Segons aquest professor de la Universitat de Perpinyà, la constitució francesa és “incompatible amb la diversitat”. “La concepció política i ideòlogica francesa imposa unitat i exclou reconèixer altres llengües i identitats”, ha afegit. En conclusió, la paradoxa és que “la interpretació exclusivista del Tribunal refusa la igualtat, principi bàsic de l’Estat francès”. Per la seva banda, el diputat occità i també ponent de la llei, Joan Francesc Albert, també interpreta que el Consell Constitucional fa “una lectura fonamentalista” de la constitució i que se separada del corrent interpretatiu de la resta d’Estats europeus.
