Costa demana al TSJC que rebutgi la querella contra la Mesa, instigada “per interessos electoralistes”

L'exvicepresident del Parlament assegura que Pedro Sánchez ha volgut "atacar" la inviolabilitat dels parlamentaris a través del Constitucional i esgrimeix en tres sentències del mateix TC en contra

La querella de la Fiscalia contra els membres de l’anterior Mesa del Parlament, la presidida per Roger Torrent, és resultat d’un procediment judicial activat al Tribunal Constitucional pel govern de Pedro Sánchez “per interessos polítics electoralistes” i vulnera la inviolabilitat de l’activitat parlamentària pensada per preservar la separació de poders. Són els principals arguments de Josep Costa, exvicepresident de la cambra i un dels querellats, en el recurs de súplica presentat al TSJC per demanar al tribunal que desestimi les pretensions de la Fiscalia, a les quals ara s’ha afegit Vox.

Segons l’extens escrit de Costa, de 41 pàgines, “va ser el poder executiu estatal que, per interessos polítics electoralistes, va activar un procediment davant el Tribunal Constitucional amb la finalitat de subvertir el normal funcionament del poder legislatiu de Catalunya. L’esmentat procediment, els incidents d’execució, s’han activat sempre a instància del govern espanyol i només contra la Generalitat de Catalunya. A la pràctica, pel fet que mai no s’ha denegat la seua activació, constitueix un automatisme processal pel qual les peticions del govern espanyol es converteixen sempre en requeriments del Tribunal Constitucional”. Per a Costa, l’objectiu de la querella és “castigar la pretesa desobediència del legislatiu català a les instruccions de l’executiu espanyol, convertides en ordres del Tribunal Constitucional en virtut del referit automatisme processal”.

El recurs de súplica al·lega que amb aquesta maniobra es va vulnerar el dret a la inviolabilitat dels diputats, que defensa amb jurisprudència del mateix Tribunal Constitucional. Cita, per exemple, una sentència del 1985 en què s’estableix que la funció de la inviolabilitat és protegir “la lliure discussió i decisió parlamentàries”. També n’esmenta una del 1988 que es refereix a la inviolabilitat “com una prerrogativa de naturalesa substantiva que garanteix la ‘irresponsabilitat jurídica dels parlamentaris’ per les seves opinions”, repesca la del 1985 destacant que aquesta protecció inclou qualsevol “declaració de judici o de voluntat” d’un diputat i afegeix una referència a una tercera resolució el mateix òrgan judicial, del 1981, que assegura que aquests posicionaments no poden “ser sotmesos a procediments de cap tipus.

L’exvicepresident del Parlament afegeix que “el Codi Penal tipifica diversos delictes relacionats amb la vulneració de la
inviolabilitat parlamentària de les cambres legislatives o els seus membres (arts. 472, 493, 494, 495, 497, 498, 499, 500, 501 i 544)”. “En conseqüència, en virtut de la prerrogativa de la inviolabilitat, no es pot exigir cap tipus de responsabilitat per la participació en la votació que va admetre a tràmit unes iniciatives parlamentàries. El fet que el contingut d’aquestes
iniciatives pogués ser inconstitucional (si és que l’expressió d’idees ho pot ser en algun cas) no canvia la conclusió. Dins el sistema de separació de poders s’entén que l’exigència de responsabilitats als membres de les cambres d’elecció directa, en
tant que dipositàries de la representació popular, correspon exclusivament als votants en les eleccions que se celebren periòdicament”, incideix Costa.

Segons el seu punt de vista, amb aquesta querella “es pretén atacar la lliure formació de la voluntat del Parlament de Catalunya
exigint responsabilitats penals dels seus membres pels vots i opinions expressades per la majoria de la Cambra. Per això és poc menys que esgarrifós que ni a la querella del Ministeri Fiscal ni a la interlocutòria d’aquesta sala que és objecte
d’aquest recurs de súplica hi hagi la més mínima referència a la prerrogativa de la inviolabilitat, tan grollerament infringida pel sol fet d’haver-se incoat aquesta causa”, adverteix al TSJC.

La seva conclusió és que “aquesta causa s’ha posat en marxa com a culminació d’un mètode antidemocràtic consistent en
instrumentalitzar el Tribunal Constitucional per aplicar la censura prèvia al debat parlamentari”. I demana que la querella sigui rebutjada.

Comentaris

    Doctor Strangelove 30/04/2021 2:29 pm
    Autèntic hoologan garrulo incapaç de tenir una plaça de titular a la uni, però capaç de pactar amb C,s per fotre a ERÑ. En fi, una angelet lleig, molt lleig el paio! Doc.
    Claro claro 30/04/2021 9:33 am
    Claro que si Costa! Lo que tu pidas rey!
    Ricard 29/04/2021 5:18 pm
    Amunt lletrat Costa!

Nou comentari